Navegant per on moren els ocells marins

L¡¯embarcaci¨® es bressola perversament en una mar mogudeta davant de Matar¨®. A la popa oberta per on entra l'onatge, un bi¨°leg descal?, Carles Tobella, llan?a a l'aigua sardines ensangonades que treu d'una galleda. Sort que no som al film Megalod¨®n! El nostre vaixell, una llanxa usada habitualment per a la pr¨¤ctica del busseig (i amb qu¨¨ ja van navegar fa uns anys darrere de les baldrigues cendroses) ¨¦s l¡¯Ula i el seu patr¨® l'amable i tranquil Salvador, amb el seu barret de palla de les festes locals. Ell explica, per¨°, una hist¨°ria sensacional d'un pesquer de la Gomera al qual va comen?ar a entrar aigua a sac i despr¨¦s d'arribar pels p¨¨ls a port i pujar-lo al dic sec li van trobar la fulla d'un peix espasa que havia perforat els taulons del buc.

Som en una singladura no tan dram¨¤tica, per¨° D¨¦u n¡¯hi do. Anem amb la patrulla Zepamed de SEO Bird Life. L'expedici¨® s'ha muntat a fi de veure ocells marins associats a la pesca i presentar als mitjans el projecte del mateix nom (ZEPAMED, Zones d'especial protecci¨® per als ocells a la Mediterr¨¤nia), que busca solucions per evitar les morts de les criatures a¨¨ries provocades per l'activitat pesquera.

Atrets per la pesca, els ocells queden sovint enganxats accidentalment als hams o enredats a la llinya del palangre, l'art que t¨¦ m¨¦s impacte negatiu en la Mediterr¨¤nia en aquest aspecte, sobretot en les baldrigues, perqu¨¨ en poden quedar atrapades fins a 200 d'una vegada en una sola l¨ªnia. Per¨° les xarxes fixes afecten tamb¨¦ ocells bussejadors com ara els corbs marins i els gavots, que hi queden enredats. ¡°El m¨¦s important del projecte ¨¦s evitar aquestes captures accidentals¡±, estableix la bi¨°loga Vero Cort¨¦s, amb aire mariner d¡¯Anne Bonny i que ha portat per ensenyar-lo un invent que fa menys perillosos per als ocells les llinyes amb hams.

Mig passatge de l'expedici¨®, amb diversos periodistes de Madrid i una de TV3 que ¨¦s de Lleida, ja s'ha marejat malgrat la sobredosi de biodramines. L'afany per gravar imatges i declaracions dels bi¨°legs i l'¨²s continuat dels prism¨¤tics ha convertit el balanceig de l'embarcaci¨® en una arma letal per als menys mariners. No ajuda que una veterana de Antena 3 recordi com va atreure els dofins el seu v¨°mit durant un trajecte en un vaixell de l¡¯Armada per la mar esverada de Lig¨²ria, on els van servir pizza.

L'ambient a bord (excloent els naturalistes que s¡¯ho passen la mar de b¨¦) ¨¦s m¨¦s de La tempesta perfecta que de Joan Salvador Gavina quan apareix per popa un ocell. "Bandits a les 6!", crida un graci¨®s coneixedor de la terminologia de combat aeri de la Segona Guerra Mundial i que ha mantingut tota l'estona una postura viril de serviola de l¡¯HMS Ulysses. L'ocell ¨¦s una gavina jove, per¨° entra en el nostre deixant com un Ju 88 atacant un destructor d'escorta d'un comboi a Mursmank. Tothom a bord es mou fren¨¨ticament i apunta les seves c¨¤meres i en Carles, el bi¨°leg de popa, incrementa el ritme del llan?ament de sardines que, brillant mentre cauen al mar, semblen els casquets d'un antiaeri Oerlikon de 20 mm. Despr¨¦s de la primera gavina n¡¯arriben d¡¯altres, desenes, i aviat l'aire ¨¦s un aleteig fren¨¨tic ple de xiscles. Hem arribat amb un vaixell pesquer -ens acostem a uns quants durant el viatge-, cosa que explica m¨¦s la pres¨¨ncia multitudin¨¤ria d'ocells que el subministrament de sardines.

El Teresa es balanceja al nostre costat (a babord) envoltat d'un veritable n¨²vol d'ocells que impressionaria fins i tot Daphne du Maurier i Hitchcock. El pesquer, de fet, porta diverses gavines descansant-hi al damunt. Alguns col¡¤legues es queixen de no veure ocells atrapats patint, que serien m¨¦s atractius per a les c¨¤meres. En canvi, un pescador els llan?a peix descartat per la borda, tot formant una bella imatge d'amistat entre la gent del seu ofici i els ocells. Les coses no acostumen a ser tan id¨ªl¡¤liques. ¡°Els pescadors lamenten les dejeccions que els cauen al damunt, que els robin el peix i que els facin malb¨¦ el material de pesca¡±, explica el bi¨°leg Pep Arcos, que du una samarreta de la baldriga com a ocell de l'any 2013. Podria portar la d¡¯enguany, per¨° no seria tan adequat perqu¨¨ ¨¦s l'¨°liba. ¡°Tanmateix¡±, continua, ¡°molts han reaccionat extremadament b¨¦ i s'han implicat en el projecte per salvar ocells. Veiem un canvi d'actitud. En realitat, si no ¨¦s amb ells, amb la seva experi¨¨ncia, no hi ha manera de solucionar el problema¡±. M¨¦s de 200.000 ocells moren cada l'any a Europa a causa de la pesca. No semblen gaires si es comparen amb els milions que moren als EUA nom¨¦s per xocar amb els vidres. ¡°Per¨° es veuen afectades esp¨¨cies amb poblacions molt poc nombroses, com ara la baldriga balear, que si continuem amb aquest ritme s'extingir¨¤ en menys de 60 anys¡±.

Arcos, que ha passat a enraonar de quan va veure albatros a Nova Zelanda, cosa que em permet ficar cullerada amb Coleridge i el Poema del vell mariner, s'atura de parlar i s'aixeca de cop. Ha vist una baldriga, precisament, que, recalca, ¨¦s parenta directa dels albatros (procel¡¤lariformes tamb¨¦). Tots seguim la seva mirada amb goig. I jo encara m¨¦s, perqu¨¨ localitzo alhora un preci¨®s mascarell que val tota l'excursi¨®.

Tornant a port observem de regal xatracs en unes boies i veiem passar un pesquer amb un tripulant regant la coberta en cal?otets. Ens saluda alegre i amist¨®s, aparentment del tot incapa? de fer patir un ocell ni, per descomptat, de matar un albatros.