Europa com a oportunitat

El 12 de setembre al mat¨ª, un Parlament Europeu ple votava, amb 448 vots a favor, 197 en contra i 48 abstencions posar en marxa l'article 7 per sancionar el govern d¡¯Hongria, liderat per Viktor Orb¨¢n i, potencialment, suspendre¡¯l, encara que fos temporalment, dels processos de decisi¨® de la Uni¨®. Les acusacions que han portat al vot, no s¨®n menors: corrupci¨®; falta de respecte dels drets humans; conculcaci¨® de la llibertat de premsa i d'ensenyament universitari; greu desatenci¨® dels casos de viol¨¨ncia masclista. Aquests s¨®n alguns dels motius esgrimits en l'informe redactat per Judith Sargentini, del Grup Parlamentari dels Verds, i secundat en bloc pel seu grup parlamentari i amb comptades excepcions pels socialdem¨°crates, els liberals i l'esquerra. Al Grup Popular (del qual forma part Fidesz, el partit d¡¯Orb¨¢n), els partits del centre i de l'Est d¡¯Europa han votat en contra juntament amb els grups nacionalistes, xen¨°fobs i d'extrema dreta. Els populars espanyols ¨Csota el nou lideratge de Pablo Casado- s'han abstingut ominosament. Val la pena ressenyar tamb¨¦ que els democratacristians alemanys (el partit d¡¯Angela Merkel), amb Manfred Weber ¨Cque aspira a liderar la pr¨°xima Comissi¨®, al capdavant han votat la sanci¨® favorablement.

Queda per saber si els complicats mecanismes de decisi¨® de la UE aconseguiran donar continu?tat al pas fet aquesta setmana: la suspensi¨® es far¨¤ efectiva nom¨¦s si la decisi¨® del Parlament ser¨¤ ratificada pel Consell ¨Ci aqu¨ª seria important que el govern de Pedro S¨¢nchez fes un senyal en el cam¨ª de la continu?tat de la mesura¨C, i, en aquest cas, per unanimitat.

No obstant aix¨°, per¨°, el vot de fa uns pocs dies deixa algunes q¨¹estions importants sobre la taula.

La primera, potser m¨¦s important ¨¦s que el projecte europeu ofereix un marc pol¨ªtic i legal que permet combatre les pol¨ªtiques xen¨°fobes, sexistes i autorit¨¤ries en alguns estats membres. En el context actual, no ¨¦s poc.

La segona t¨¦ a veure amb el debat que ocupa el m¨®n, Europa, Espanya i tamb¨¦ Catalunya i concerneix el trillat concepte de sobirania i, m¨¦s concretament de sobirania nacional o estatal. Orb¨¢n va guanyar les eleccions a Hongria. No obstant aix¨°, aix¨° no el faculta ¨Ca la pr¨¤ctica, a no ser que el seu govern decideixi sortir de la UE¨C, a emprendre pol¨ªtiques contr¨¤ries als principis democr¨¤tics i humanitaris que estan a la base del projecte europeu. Aix¨ª, es mostren les limitacions de la ¡°sobirania¡± nacional i fins i tot estatal. Aix¨° pot tenir lectures diverses per¨° n¡¯hi ha una que es fa evident: Europa pot i ha de ser un mecanisme de garantia de les llibertats democr¨¤tiques del conjunt de la seva ciutadania, independentment de la seva proced¨¨ncia.

La tercera ¨¦s que la decantaci¨® del vot en un sentit o en un altre es va ressentir de les especificitats dels diferents estats nom¨¦s en el cas del Grup Popular on s'entreveu un debat enc¨¨s en els pr¨°xims mesos. Les divisions han estat de tipus ideol¨°gic, almenys entre les forces que no tenen entre els seus objectius dinamitar la UE. Ha estat el vot m¨¦s d'un Parlament tal com el coneixem habitualment que el d'un ¨°rgan d'un simple club d'estats.

Tot arreglat, doncs? Evidentment, no. Les raons que expliquen el creixement de les opcions autorit¨¤ries i euroesc¨¨ptiques com les d¡¯Orb¨¢n (aix¨ª com de les temptacions d'una part marginal de l'esquerra en aquest ¨²ltim sentit), tenen a veure amb les molt¨ªssimes vegades en qu¨¨ la UE no va ser mecanisme de garantia d'altres drets i llibertats, iguals o m¨¦s importants de les que es van defensar amb ¨¨xit aquesta setmana, com s¨®n els drets econ¨°mics i socials. Al contrari, amb les pol¨ªtiques d'austeritat, Europa ha estat visualitzada com la culpable de la reculada econ¨°mica i de drets ¨Creal i no simplement visualitzat¨C de sectors molt amplis de la poblaci¨®.

Per aix¨°, la convocat¨°ria de les pr¨°ximes europees ser¨¤ extremadament important. Tenim per davant un doble repte clarament interconnectat.

D'una banda, el de l'aprofundiment decidit dels mecanismes de cooperaci¨® pol¨ªtica, d'enfortiment de la redistribuci¨® econ¨°mica i de transformaci¨® en sentit democr¨¤tic de les institucions de la Uni¨®. Davant de l'embat de les moltes forces que volen fer anar a can Pistraus l'experi¨¨ncia europea, no es tracta que aquesta simplement sobrevisqui, sin¨® que pugui avan?ar pol¨ªticament.

Per¨° per l'altra, i dins del conjunt de les forces que aposten per la Uni¨® ¨Ci per molt que els pugui pesar als que en aquests anys han impulsat pol¨ªtiques d¡¯austeritat¨C hi ha el repte inajornable d'una aposta decidida per a pol¨ªtiques expansives i redistributives de conjunt. Europa pot i ha de ser garantia de drets socials. I aquesta ¨¦s la seva oportunitat.