Maluma, el seductor que es va enamorar de les seves paraules

Li brillava tot: els cabells recollits en un monyo japon¨¨s, la camisa, els laterals dels pantalons, les polseres de brillants, el rellotge, el marc de les ulleres de sol, el micro: semblava una joieria. Estava sobre l'escenari, captat per totes les c¨¤meres del recinte, movent-se de manera pesada, com si trepitg¨¦s claus amb els quals reblar un entarimat sobre el qual caminava amb mocassins sense mitj¨®. Deliri. Elles, aclaparadora majoria al Sant Jordi, projectaven els seus somnis mentre ell cantava Coraz¨®n i despr¨¦s, per rematar la seducci¨®, Vente pa¡¯ca evocant Ricky Martin. Fum, llums, quatre m¨²sics i un cos de ballarines en llenceria fina donant cops de karate amb els malucs. Pujava el to a la platea, abandonades les cadires pels qui podien aglutinar-se entorn del provocador i ell passejava mentre, murri, cantava Me llamas com si realment estigu¨¦s obrint les seves portes. Maluma, la sensaci¨®, treballant el personatge. Maluma, el m¨²sic, afrontant dues hores de concert per reafirmar-se com a estrella llatina i evidenciar que el reggaeton ja regna en gaireb¨¦ monopoli.

Va dividir Maluma el seu concert en quatre parts: la comentada i vigorosa arrencada, una transici¨® cap a un tram ac¨²stic que es va eternitzar per pujar a escena una jove de les que no surten en els seus clips amb la qual va voler projectar una imatge humana i aliena al masclisme que de tan demag¨°gica, compassiva i potinera va caure pel seu propi pes, un altre fragment r¨ªtmic amb Borro cassette, Chantaje, Bella i Carnaval com a plats forts i el tram de bisos rematat pel celeb¨¨rrim Cuatro babys. Dit aix¨ª semblaria que el concert va transc¨®rrer velo?, una imparable concatenaci¨® d'¨¨xits capa? de remoure els fonaments del Sant Jordi, ple encara que ins¨°litament poblat de cadires, abandonades tot just comen?ar com un xicot pesat. Per¨° no, la que sobre el paper semblava una actuaci¨® din¨¤mica va resultar desdentegada.

I ¨¦s que Maluma s'encanta i no pot parar de parlar, i quan ell no ho feia, un m¨²sic que recordava Bruce Willis animava l¡¯ambient mentre l'estrella es canviava de roba, lluint per cert uns modelets idonis per exemplificar l'extravag¨¤ncia. Per¨° Maluma tornava a parlar i deia bajanades, o demanava que li ensenyessin banderes, fins llavors nuades al Superman com estelades al Canet Rock, o demanava a les fans que li mostressin els seus cartells, i de platea emergien declaracions de passi¨®, ¡°soc les teves quatre babys¡± resava el cartell sostingut per una noia amb aspecte de poder fer realitat la seva proclama, mentre Maluma, samarreta imperi, m¨¦s tatuat que un futbolista, allargava els entreactes fins a l'extenuaci¨® aconseguint l'impossible: que el p¨²blic torn¨¦s a les seves cadires mentre un senyor de la platea cridava ¡°volem perrear¡±. I s¨ª, Maluma divagava facilitant que el p¨²blic perd¨¦s per moments el fil de l'actuaci¨®.

Quan l¡¯actuaci¨® es reprenia reflotaven els ¨¤nims, reapareixia el ritme i ells tornaven a somriure satisfets perqu¨¨ elles, les seves parelles, de nou brillaven en els seus vestits mentre el ball s'ensenyoria del recinte i els m¨¦s arrauxats baixaven el seu centre de gravetat fins al punt en qu¨¨ Pajares comen?aria un acudit sobre el lumbago. Maluma, de moviments escassament felins, cos s¨°lid, cames obertes com per iniciar una haka maori, picava a terra marcant el ritme i es deixava veure. S'obrien de nou els somriures. Va triomfar, s¨ª. Cap rastre de pol¨¨mica, fins a cert punt est¨¨ril, ja que el masclisme de Maluma i de molts altres no nom¨¦s descansa en alguna de les seves lletres, sin¨® en la projecci¨® que fa de la dona i el paper que li atorga en un festeig, majorit¨¤riament passiu, d'objecte conquistable i voluble. Va triomfar Maluma, per¨° alhora va deixar les ganes de veure¡¯l en un concert sense interludis ni verborrea de venedor ambulant. Potser ¨¦s impossible