Pedro S¨¢nchez proposa una reforma expr¨¦s de la Constituci¨® per eliminar els aforaments

El Govern espanyol proposar¨¤ una reforma de la Constituci¨® per eliminar els aforaments, que podria entrar en vigor en nom¨¦s 60 dies si hi ha acord a les Corts, segons ha anunciat el president?Pedro S¨¢nchez. "El repte ¨¦s que els ciutadans tornin a creure en la pol¨ªtica", ha sentenciat el cap de l'Executiu, que, amb aquest cop d'efecte, intenta aix¨ª recuperar la iniciativa despr¨¦s de la setmana m¨¦s dura en els seus tres mesos de gesti¨®. Aquesta reforma, ha dit, enviaria "un senyal rellevant, inequ¨ªvoc, d'exemplaritat, solidaritat i empatia" cap als ciutadans.

El president ha parlat de "suprimir" els aforaments, per¨° fonts del Govern central expliquen que es mantindrien les decisions que s'han pres "en l'exercici del seu c¨¤rrec" i s'eliminarien per a tota la resta. ?s a dir, es diputats o ministres no tindrien aforament si s¨®n denunciats per conduir sota els efectes de l'alcohol, si tenen un problema amb un m¨¤ster, com el cas de Pablo Casado o si els troben un compte a Su?ssa, com va passar amb Luis B¨¢rcenas.?Per¨° s¨ª que mantindrien aquesta protecci¨® si alg¨² els acusa per una q¨¹esti¨® relacionada amb el seu c¨¤rrec, per una decisi¨® administrativa que hagin pres. Aquest era l'esperit original de l'aforament, assenyalen al Govern. El problema ¨¦s que en els casos de corrupci¨®, els m¨¦s sensibles per a la ciutadania, en moltes ocasions s¨ª que es tracta de q¨¹estions relacionades amb l'exercici del seu c¨¤rrec, per la qual cosa en principi es mantindrien els aforaments.

El que no est¨¤ previst tocar ¨¦s l'aforament dels jutges, ni el del Rei em¨¨rit, que el va obtenir despr¨¦s d'una reforma expr¨¦s pactada pel PP i el PSOE en el moment de l'abdicaci¨®. Tampoc s'eliminaran de moment els aforaments de diputats auton¨°mics i membres de Governs regionals, perqu¨¨ estan recollits en els seus estatuts d'autonomia i no en la Constituci¨®, tot i que tot est¨¤ en estudi per a m¨¦s endavant si hi ha acord.

L'anunci, precedit d'una estrat¨¨gia de la Moncloa per generar expectaci¨®, s'avan?a a una proposta de Ciutadans que s'havia de debatre dem¨¤ dimarts. El president pressiona aix¨ª el PP, que haur¨¤ de decidir si se suma a aquesta iniciativa precisament quan el seu l¨ªder, Pablo Casado, ha aprofitat l'aforament perqu¨¨ el cas del seu m¨¤ster sigui tractat al Tribunal Suprem. La reforma requereix el suport de dos ter?os de les Corts, de manera que el vot del PP ¨¦s imprescindible. Al Govern no tenen gaire clar si aquesta reforma podria afectar el cas Casado, tot i que sembla clar que si el Suprem pren una decisi¨® en un termini de 60 dies, cosa que ¨¦s for?a probable, al l¨ªder del PP ja no l'afectaria aquest canvi.

El president ha protagonitzat un acte en qu¨¨, sota el lema "Avan?em", ha fet balan? del que s'ha aconseguit durant aquests primers tres mesos de Govern i ha avan?at alguns projectes de futur. Hi han assistit tots els membres del Gabinet excepte la ministra de Defensa i la ministra per a la Transici¨® Ecol¨°gica. Tamb¨¦ hi han estat convocats bona part dels alts executius de l'Ibex 35, com el president de Telef¨®nica, Jos¨¦ Mar¨ªa ?lvarez; el d'Iberdrola, Jos¨¦ Ignacio S¨¢nchez Gal¨¢n, o el d'ACS, Florentino P¨¦rez. Hi havia tamb¨¦ representants de la cultura i dirigents dels agents socials.?S¨¢nchez ha justificat la moci¨® de censura ¨C"el nostre pa¨ªs no podia aguantar dos anys m¨¦s d'aquest bloqueig [de Rajoy]. Espanya vivia una paralitzaci¨® generalitzada. Necessitem un pa¨ªs on als joves no se'ls obligui a fer les maletes per marxar"¨C i ha tra?at les l¨ªnies mestres del seu mandat, centrat especialment a lluitar contra la desigualtat ¨C"els qui van pagar la crisi s¨®n ara els que no perceben la recuperaci¨® a les seves butxaques"¨C i a buscar un creixement econ¨°mic m¨¦s equitatiu, amb una important reforma impositiva.

El Govern socialista ja s'havia mostrat disposat a abordar la supressi¨® dels aforaments. De fet, el Ministeri de Just¨ªcia havia encarregat un estudi intern sobre com s'havia de "racionalitzar" aquest privilegi, en paraules de la ministra, Dolores Delgado, del qual gaudeixen a Espanya unes 250.000 persones, des de policies a pol¨ªtics i jutges.

La titular de Just¨ªcia va revelar aquest prop¨°sit dijous al ple del Congr¨¦s, en resposta a una interpel¡¤laci¨® de Ciutadans que reclama la supressi¨® completa dels aforaments. Delgado es va mostrar partid¨¤ria de fer-ho per complir el principi d'igualtat dels espanyols davant la llei, tot i que va ressaltar que eliminar-los per complet requereix una reforma constitucional, encara que el Govern ja sap que la conjuntura pol¨ªtica no sembla la m¨¦s favorable.

Jutges en tribunals diferents

L'aforament ¨¦s una situaci¨® jur¨ªdica que implica que determinades persones, en virtut del seu c¨¤rrec o situaci¨® personal, tinguin un fur diferent i no puguin ser jutjades per tribunals ordinaris. La figura ¨¦s diferent de la de la immunitat parlament¨¤ria, que exigeix que cap diputat pugui ser jutjat pel fet en l'exercici del seu c¨¤rrec sense l'acord de la Cambra corresponent. Per tant, ser aforat nom¨¦s vol dir ser jutjat per un tribunal diferent, i en el cas dels diputats i ministres ¨¦s el Suprem.

Dels 250.000 aforats (en diferents graus) que existeixen a Espanya, una mica m¨¦s de 232.000 s¨®n membres de les Forces i Cossos de Seguretat estatals o auton¨°mics, segons les dades que va oferir el president de el Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, en la seva compareixen?a al mar? del 2017 en la Comissi¨® de Just¨ªcia del Congr¨¦s. Cinc m¨¦s s¨®n de la Fam¨ªlia Reial i la resta (17.603) pertanyen a institucions de l'Estat i de les comunitats aut¨°nomes. Aquesta reforma de la Constituci¨® nom¨¦s afectaria en principis diputats, senadors i ministres.