Puigdemont s¡¯aferra a l¡¯esc¨®: ¡°Estic conven?ut que el Parlament protegir¨¤ els seus membres¡±

Els estudiants flamencs han apr¨¨s aquest dimecres a vocalitzar correctament el nom de Carles Puigdemont. ¡°Puigdemont es pronuncia poetsj-de-mond [rentar-se les dents, en holand¨¨s] deia el full que la Universitat PXL ha deixat en cadascuna de les taules davant les quals s'han assegut els alumnes per escoltar l'expresident, convidat per aquesta universitat a fer la confer¨¨ncia inaugural del curs de Dret Europeu. En el full informatiu es feia un breu perfil des del seu despertar nacionalista ¨C"El desig d'independ¨¨ncia de la seva regi¨® ¨¦s una cosa que ha portat des de la infantesa"¨C?fins a la seva actual situaci¨® de fugitiu a Waterloo, passant per la seva primera etapa com a periodista. Durant la seva intervenci¨®, l'expresident ha descartat abandonar l'esc¨® de diputat volunt¨¤riament per desbloquejar la situaci¨® de la Cambra. "Estic conven?ut que el Parlament protegir¨¤ els seus membres. No hi ha cap sent¨¨ncia que ens obligui a deixar el nostre lloc", ha assegurat.

Tant ell com la resta de diputats processats per rebel¡¤li¨®,?Oriol Junqueras, Jordi S¨¤nchez, Josep Rull, Jordi Turull i Ra¨¹l Romeva, en pres¨® provisional, van ser suspesos pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena al juliol. No perceben salari, per¨° mantenen la seva condici¨® de parlamentaris. I si no s¨®n substitu?ts, com que no poden votar, l'independentisme perdria la majoria absoluta. Esquerra Republicana de Catalunya i Junts per Catalunya fa setmanes que negocien una sortida a aquest laberint, per¨° les difer¨¨ncies es mantenen, i l'oposici¨® ha elevat el to perqu¨¨ siguin reempla?ats al m¨¦s aviat possible i es posi fi a la par¨¤lisi.

L'arribada de Puigdemont a la localitat de Hasselt ha generat una gran expectaci¨®. L'auditori s'ha omplert gaireb¨¦ una hora abans amb m¨¦s de 300 joves. Molts han hagut d'estar dempeus per la falta de seients lliures. D'altres s'han assegut a terra, entre els quals hi havia diversos Erasmus espanyols. Davant del p¨²blic, Puigdemont s'ha esplaiat durant uns 43 minuts en franc¨¨s, un idioma del qual la majoria nom¨¦s t¨¦ nocions b¨¤siques. "No crec que ho entenguem detalladament, nom¨¦s una visi¨® general", explicava un estudiant flamenc de tercer de Dret poc abans de comen?ar la xerrada. "Segurament la professora de franc¨¨s ens demanar¨¤ que analitzem el discurs en la seva classe", afegia.

Per¨° m¨¦s que d'idiomes, la classe?ha comen?at sent d'Hist¨°ria. El pol¨ªtic catal¨¤ ha enumerat tot un memorial de greuges que Catalunya ha patit des del 1714, de Felip V al franquisme i la m¨¦s recent sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional que va retallar l'Estatut el 2010. "Aquell any els catalans van fer un clic definitiu", ha remarcat. Puigdemont ha llan?at t¨ªmides invitacions al di¨¤leg, sempre condicionades a la no ren¨²ncia de la independ¨¨ncia: "No ¨¦s massa tard per asseure's i parlar sobre la manera en qu¨¨ els catalans podem construir el nostre futur. Per¨° que ning¨² s'equivoqui. El nostre cam¨ª cap a la independ¨¨ncia ha comen?at". I ha dit que est¨¤ a l'espera que el president Pedro S¨¢nchez, m¨¦s enll¨¤ del canvi de to, apliqui receptes diferents de les de Mariano Rajoy: "Volem escoltar el projecte espanyol per a Catalunya".

En la confer¨¨ncia, ajornada sis mesos per la seva detenci¨® a Alemanya, ha comparat Espanya amb Pol¨°nia i Hongria. L'expresident ha emmarcat el seu moviment dins dels canvis que ha portat la globalitzaci¨® i la revoluci¨® digital, i ha fet una defensa aferrissada dels Estats de menor grand¨¤ria. "Avui, els deu Estats considerats m¨¦s feli?os del m¨®n tenen menys de 10 milions d'habitants", ha assenyalat vinculant el benestar a la poblaci¨®. Un altre gran eix de la xerrada ha estat la participaci¨®. Puigdemont reu que en la nova societat ja no val nom¨¦s anar a votar cada quatre anys, sin¨® que la gent vol participaci¨® permanent en assumptes p¨²blics. "La democr¨¤cia espanyola es va fer als passadissos del poder, la nostra rep¨²blica t¨¦ necessitat dels ciutadans des del principi", ha assenyalat.

El l¨ªder nacionalista ha dit que no espera res de la Uni¨® Europea, que considera un club d'Estats que eludeix obrir nous fronts de crisi per por que hi hagi un contagi a altres regions a la recerca del seu propi Estat. I creu que la falta de reconeixement internacional es deu al fet que encara hi ha coses per fer. "No hem acabat la feina, per aix¨° no som una rep¨²blica reconeguda. Catalunya ¨¦s avui m¨¦s independent que fa un any. La rep¨²blica ¨¦s un cam¨ª irreversible", ha resolt.

Despr¨¦s d'un breu torn de preguntes obert a alumnes i periodistes, l'expresident s'ha acomiadat amb unes paraules en holand¨¨s en les quals ha desitjat "bon dia i classes inspiradores" als estudiants. Gaireb¨¦ tots l'han ovacionat. No han mogut ni un m¨²scul al passad¨ªs on s'asseien els Erasmus espanyols, on s'ha sentit un t¨ªmid "Viva Espa?a" abans de posar rumb al menjador.