Eleccions en la vor¨¤gine permanent

D¡¯aqu¨ª vuit mesos se celebraran unes eleccions municipals in¨¨dites a la ciutat de Barcelona. Despr¨¦s de la sotragada que va suposar la convocat¨°ria del 2015, amb la vict¨°ria d¡¯una for?a amb menys d¡¯un any de vida, la del 2019 no apunta a una estabilitzaci¨® sin¨® tot el contrari. Qualsevol sup¨°sit sobre el resultat final corre el risc d¡¯esberlar-se a la nit electoral.

A vuit mesos tot est¨¤ per decidir, comen?ant per l¡¯oferta electoral. El quadre de candidats est¨¤ a mig definir. Sabem que Ada Colau ser¨¤ la cap de cartell de Barcelona en Com¨² (BeC) i que Jaume Collboni tornar¨¤ a encap?alar la candidatura del PSC. La resta no ¨¦s clara. ERC t¨¦ un candidat, Alfred Bosch, per¨° tamb¨¦ t¨¦ damunt la taula una oferta per constituir una candidatura ¨²nica del bloc independentista, conjuntament amb les restes de l¡¯espai convergent, que tot i haver escollit Neus Munt¨¦ com a candidata en prim¨¤ries, a hores d¡¯ara no t¨¦ definit el cap de cartell. Tot apunta que Ciutadans (C¡¯s) presentar¨¤ l¡¯ex-primer ministre franc¨¨s Manuel Valls, per¨° no ho ha anunciat oficialment. Tampoc se sap qui encap?alar¨¤ les llistes del PP ni de la CUP. I tot a nom¨¦s vuit mesos dels comicis.

?s un panorama que no t¨¦ res a veure amb les eleccions durant els anys vuitanta i noranta, estables i previsibles. Hom podria pensar els resultats del 2015 com una sacsejada moment¨¤nia que conduiria a una nova etapa d¡¯estabilitat. Per¨° tot indica que aix¨° no ¨¦s aix¨ª. Qu¨¨ est¨¤ passant? Com ¨¦s possible que haguem passat d¡¯un model estable i predicible a un de tan vol¨¤til, accelerat i imprevisible?

El que ha passat ¨¦s el temps. D¡¯una banda, els equilibris que sostenien el model electoral dels anys vuitanta i noranta s¡¯han esberlat pel pas del temps. El vot als partits dominants ha envellit i ha reculat, afeblint-los, i ha donat pas a noves forces. Aix¨° ha anat lligat a un cert cansament, a una fatiga de materials del sistema, amb l¡¯estocada final de la crisi econ¨°mica i el seu correlat pol¨ªtic, cosa que ha provocat que un sector important de votants hagi buscat noves respostes a les preguntes de sempre.

El temps tamb¨¦ ha passat d¡¯una altra manera, i ¨¦s que el cens electoral ha canviat extraordin¨¤riament des dels anys noranta. El grup m¨¦s nombr¨®s dels electors que seran cridats a les urnes al maig ¨¦s el dels nascuts amb la democr¨¤cia. Segons les dades del padr¨® d¡¯habitants de la ciutat, representen el 40% dels majors d¡¯edat. Els m¨¦s grans d¡¯aquest grup van poder votar per primer cop en unes eleccions municipals el 1995. I un 10% dels que podran fer-ho al maig ni tan sols havien nascut quan es van celebrar els Jocs Ol¨ªmpics de 1992.

Aquest canvi tan profund en la composici¨® del cens electoral ha implicat canvis en la manera com aquest es comporta, de manera que les eleccions d¡¯ara segueixen uns par¨¤metres molt diferents de les dels vuitanta o noranta. On abans hi havia estabilitat ara hi ha volatilitat, on abans hi havia concentraci¨® del vot ara hi ha dispersi¨®, precisament perqu¨¨ una part molt important dels que voten han nascut i han crescut en un m¨®n de canvi constant i d¡¯acceleraci¨® permanent.

No es tracta d¡¯una desviaci¨® del model tradicional de vot que ser¨¤ corregida en un temps proper. No estem en un entreacte m¨¦s o menys llarg entre dos per¨ªodes d¡¯estabilitat. Som en una nova fase, que pot durar el mateix que va durar l¡¯anterior, 30 o 40 anys, i que es caracteritza precisament per la manca d¡¯estabilitat. ?s el signe dels nous temps.

La convocat¨°ria del 2019 ser¨¤ similar a la de fa quatre anys en el sentit que el resultat final ¨¦s probable que sigui tan imprevisible com aleshores. L¡¯electorat flotant, aquell que no tingui el vot decidit fins a l¡¯¨²ltim moment, acabar¨¤ decidint la sort del govern de la ciutat i ho far¨¤ a l¡¯¨²ltim moment, possiblement l¡¯¨²ltim dia, i d¡¯acord amb elements de conjuntura que a hores d¡¯ara no podem preveure.

A les eleccions del 2015, 160.000 electors, un de cada cinc, van decidir el seu vot durant l¡¯¨²ltima setmana de la campanya. D¡¯aquests, uns 50.000 es van decidir el mateix dia de la votaci¨®. ?s una tend¨¨ncia marcada, que ¨¦s perceptible en tot tipus d¡¯eleccions i que creix convocat¨°ria rere convocat¨°ria. Tenint en compte la dispersi¨® del vot, el fet que una quantitat significativa d¡¯electors decideixin el seu vot a l¡¯¨²ltim moment fa que el resultat final sigui completament imprevisible, i aix¨° fomenta encara m¨¦s la decisi¨® tardana dels electors.

En el fons, el que succeeix ¨¦s que el comportament electoral no ¨¦s diferent de qualsevol altre comportament. Votem com vivim, i en el m¨®n actual vivim a batzegades, prenem les decisions en un marge temporal m¨ªnim i enmig d¡¯un bombardeig permanent d¡¯informaci¨® que ens arriba als terminals m¨°bils permanentment connectats i que consultem de manera compulsiva.

El vot cada cop dep¨¨n m¨¦s de quina ha estat l¡¯¨²ltima pol¨¨mica a les xarxes socials que de la valoraci¨® que tinguem de la gesti¨® duta a terme pel govern municipal durant l¡¯¨²ltim any. En el m¨®n d¡¯avui, el vot ¨¦s m¨¦s l¡¯expressi¨® moment¨¤nia d¡¯un estat d¡¯¨¤nim que el resultat d¡¯una decisi¨® meditada o l¡¯expressi¨® d¡¯una posici¨® pol¨ªtica s¨°lida.

Parafrasejant Nietzsche, ¡°si les classes socials no existeixen, l¡¯elector pot votar qui vulgui¡±. I ho est¨¤ fent. I ho far¨¤ durant una llarga temporada en eleccions cada cop m¨¦s vol¨¤tils i cada cop m¨¦s accelerades.

Oriol Bartomeus ¨¦s polit¨°leg, autor del llibre El terratr¨¨mol silenci¨®s. Relleu generacional i transformaci¨® del comportament electoral a Catalunya (Eumo).