La Sagrada Fam¨ªlia creix sense control

Els responsables de les obres de la Sagrada Fam¨ªlia segueixen amb el pla d'acabar el conjunt del temple el 2026 gr¨¤cies al bon ritme de finan?ament que aporten els 50 milions d'euros que recapten dels 4,5 milions de visites anuals: una mitjana de 12.000 persones al dia. Aquest nombre va cr¨¦ixer de manera exponencial despr¨¦s de la consagraci¨® de la bas¨ªlica pel papa Benet XVI el 2010. La Sagrada Fam¨ªlia est¨¤ en construcci¨® des de fa 136 anys, aliena al control de l'Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat, que no han pres cap mesura per fiscalitzar unes obres d'enorme impacte al barri i a tota la ciutat. Per no tenir, l'edifici m¨¦s ic¨°nic de Barcelona no t¨¦ ni llic¨¨ncia d'obres municipal. Nom¨¦s un perm¨ªs del 1882 de l'Ajuntament de Sant Mart¨ª de Proven?als, que va donar per resposta a Antoni Gaud¨ª un ¡°tram¨ªtese¡±. Per¨° l'arquitecte no va tramitar res. El temple tampoc consta al Registre de la Propietat, on nom¨¦s figura com un enorme solar buit propietat de la Di¨°cesi de Barcelona des del 1995.

Despr¨¦s de m¨¦s d'un segle d'irregularitats, el novembre de 2016 la Junta Constructora del temple i el Consistori d'Ada Colau van iniciar negociacions per regularitzar l'edificaci¨® i el pagament de llic¨¨ncies amb un pla especial urban¨ªstic que s'anuncia per a finals d'aquest any. Fins llavors, les obres continuaran sense control.

Aquesta falta de fiscalitzaci¨® ha possibilitat que els responsables del temple incorreguessin en anomalies com la que es va descobrir el 2007, despr¨¦s de retirar el mur de l'obra de la fa?ana de la Gl¨°ria, la principal de la bas¨ªlica, situada al carrer de Mallorca, quan es va comprovar que vuit columnes estaven avan?ades entre 20 i 50 cent¨ªmetres respecte a l'alineaci¨® del carrer i enva?en la vorera. El Consistori no va actuar. El mateix est¨¤ passant ara amb la capella de l'Assumpta, al carrer de Proven?a, a l'altre extrem de l'illa, on sobresurten 30 cent¨ªmetres.

Aquest dijous, els responsables de les obres van assegurar: ¡°Com a hereus de Gaud¨ª defensarem en la negociaci¨® la conclusi¨® del seu projecte¡±, en paraules d'Esteve Camps, president de la Junta Constructora, lluny de la cautela que en altres ocasions havien mostrat sobre aquesta pol¨¨mica q¨¹esti¨®. Es referia a l'enorme rambla d'acc¨¦s, de l'ampl¨¤ria del passeig de Gr¨¤cia, que va dibuixar Gaud¨ª per a la fa?ana principal i que suposaria l'enderrocament de pr¨¤cticament dues illes de l'Eixample, l'expropiaci¨® de negocis i d'uns 150 habitatges, a m¨¦s d'un t¨²nel per sobre d'un carrer amb tr¨¤nsit dens. ¡°Caldria fer unes accions, per¨° no ens toca a nosaltres¡±, va ser la lac¨°nica resposta de Camps, que es va desentendre del problema que generaria una afectaci¨® d'aquesta magnitud. Tampoc va contestar si aquesta operaci¨® seria d'inter¨¨s general, que ¨¦s la base de qualsevol expropiaci¨®.

L'Administraci¨® de Colau, que a l'inici del mandat va assegurar que la bas¨ªlica no era una prioritat per a la ciutat, no va aclarir dijous la seva posici¨® amb el projecte de la rambla d'acc¨¦s i es va limitar a explicar: ¡°Des de fa dos anys es treballa per arribar a un acord que serveixi per tramitar la llic¨¨ncia d'obres de la bas¨ªlica, segons el projecte d'Antoni Gaud¨ª¡±. Per la seva banda, la Generalitat tampoc hi ha intervingut, malgrat que la Sagrada Fam¨ªlia est¨¤ declarada B¨¦ d'Inter¨¨s Cultural (BIC) i qualsevol actuaci¨® hauria de ser supervisada per aquesta administraci¨®. No obstant aix¨°, des de la Generalitat han assegurat que no tenen ¡°obligaci¨® de vigilar els treballs perqu¨¨ no afecten la part creada per Gaud¨ª, que ¨¦s la que est¨¤ catalogada: la fa?ana del Naixement i la cripta¡±, el lloc on est¨¤ enterrat l'arquitecte.

L'opacitat de les obres ¨¦s tal que el 2010, quan es constru?a el t¨²nel de l'AVE que creuava tota la ciutat, en arribar a l'altura de l'edifici es desconeixia si la perforaci¨® de la galeria podria afectar la bas¨ªlica. En aquest moment, els responsables del temple van negar la informaci¨® a l'Ajuntament, Generalitat i el Ministeri de Foment, i nom¨¦s es van avenir a fer-ho amb dos enginyers alemanys de la Unesco, organisme que va atorgar el seu reconeixement a la Sagrada Fam¨ªlia com a patrimoni de la humanitat el 2005.

M¨¦s enll¨¤ de les nombroses pol¨¨miques urban¨ªstiques, les obres de la Sagrada Fam¨ªlia continuen, any rere any, a un ritme vertigin¨®s, a mesura que ha anat augmentant el nombre de visitants. L'enorme volum d'ingressos (que s'han duplicat des del 2016, quan es va assegurar que el pressupost per als treballs era de 25 milions) ha perm¨¨s culminar el 70% de les obres, per la qual cosa els responsables van assegurar dijous que ja encaren la recta final.

Seguint el pla dels ¨²ltims anys, la torre de Jes¨²s, la m¨¦s alta de les 18 del conjunt, arribar¨¤ als 172,5 metres el 2022, quan es convertir¨¤ a l'edifici m¨¦s elevat de la ciutat. Ara, els treballs en aquesta torre estan a una cota de 85,4 metres. D'aqu¨ª s'enfilar¨¤ una espectacular escala de caragol de 60 metres d'altura que envoltar¨¤ un ascensor de vidre. Ascendiran fins a la base de la creu, de 17 metres d'altura, que coronar¨¤ l'edifici i que tamb¨¦ ser¨¤ accessible en grups redu?ts.

Tot i aix¨°, Jordi Faul¨ª, coordinador de l'equip d'arquitectes, reconeix que en el projecte de Gaud¨ª l'interior d'aquesta torre apareix com ¡°un punt gris sense definir, per¨° els avan?aments tecnol¨°gics permeten treballar l'interior i crear aquest nou espai¡±.

La torre de Jes¨²s comen?a ara a sobresortir del conjunt central del temple. Tamb¨¦ les cinc torres que l'envoltaran, que corresponen als quatre evangelistes i arribaran als 135 metres d'altura i que ja s'han connectat mitjan?ant un pont amb la central de Jes¨²s. Una altra torre, una mica m¨¦s alta, de 138 metres, que s'acabar¨¤ amb una estrella, cobreix i li dona llum a l'absis de la nau central i est¨¤ dedicada a la Mare de D¨¦u.

Segons els responsables del temple, ¡°les 18 torres formaran un conjunt pl¨¤stic extraordinari, que canviar¨¤ en funci¨® del punt de vista i aportar¨¤ sensacions d'elevaci¨® i acompanyament al voltant de la torre central de Jesucrist¡±.

La visita d'aquest dijous, organitzada com cada any abans de la jornada de portes obertes amb motiu de les festes de la Merc¨¨ (i en la qual 30.000 barcelonins estan convidats a visitar el temple gratu?tament), va servir per donar a con¨¨ixer un dels racons m¨¦s buc¨°lics de tot l'edifici: el nou Hort del Sepulcre; un rac¨® situat darrere de la fa?ana de la Passi¨®, entre les escultures de Jes¨²s mort i les dues torres centrals. A l'hort s'han instal¡¤lat, entremig d'enormes blocs de pedra que representen una pedrera abandonada, plantes tipus falguera que creixen com a signe de la nova vida de la resurrecci¨®, expliquen els responsables del temple.

Com cada dia, ahir la nau central estava atape?da de persones que passejaven sense deixar de mirar enlaire, intentant retenir la impressionant arquitectura de mida XXL que ¨¦s la nau central, amb una superf¨ªcie de 4.500 metres quadrats. Eren una representaci¨® dels visitants majoritaris: estrangers, sobretot italians, nord-americans i francesos, que ronden el 10% cadascun, mentre que els espanyols representen nom¨¦s el 5,8%; unes persones que tenen entre 25 i 44 anys majorit¨¤riament i que visiten el temple (en un 74%) perqu¨¨ ¨¦s el monument imprescindible de la ciutat, i la resta perqu¨¨ t¨¦ un inter¨¨s arquitect¨°nic.