El cas Valls

Una joguina trencada de la pol¨ªtica francesa, Manuel Valls, busca rellan?ar la seva carrera pol¨ªtica en les eleccions municipals de Barcelona, ciutat on va n¨¦ixer. Desbancat a Fran?a, on en les enquestes obt¨¦ p¨¨ssimes quotes de popularitat, una malenconiosa recuperaci¨® de la ciutat de la seva fam¨ªlia paterna li ha servit per alimentar la il¡¤lusi¨® que lluny de la mundanitat parisenca hi ha vida pol¨ªtica per a ell. Nom¨¦s aix¨ª s¡¯ent¨¦n que qui ha estat primer ministre i ¨¦s avui encara diputat a l¡¯Assemblea Nacional francesa emprengui una candidatura a l¡¯alcaldia de Barcelona que, amb tota probabilitat, li pot atorgar com a m¨¤xim la condici¨® de l¨ªder de l¡¯oposici¨® municipal.

Valls va veure una oportunitat a Catalunya en els moments de m¨¦s tensi¨® del conflicte catal¨¤. L¡¯unionisme el va utilitzar com a cap de cartell en la mobilitzaci¨® contra la independ¨¨ncia. I ell va creure que havia trobat el reconeixement perdut. En un primer moment, va aconseguir enlluernar determinats sectors de les elits catalanes, no exempts de provincianisme. Un primer ministre de Fran?a s¡¯oferia a redimir-los dels seus dos pitjors enemics: els comuns i els independentistes. Per¨° ja fa uns mesos, potser fruit de l¡¯arrog¨¤ncia que acompanya el personatge, la fascinaci¨® ha decaigut, fins al punt que en l¡¯¨¤mbit del constitucionalisme s¡¯estan produint moviments que apunten en altres direccions. Ciutadans va voler aprofitar l¡¯esdeveniment Valls i va anticipar la seva candidatura. El candidat els ha descol¡¤locat perqu¨¨ no vol ser representant d¡¯un partit sin¨® l¨ªder d¡¯un moviment, i pret¨¦n mimetitzar aix¨ª l¡¯estrat¨¨gia que va portar Emmanuel Macron a la presid¨¨ncia de la Rep¨²blica. Per¨° ni Valls ¨¦s Macron, ni en la conjuntura catalana hi ha gaires espais oberts per colar-se, ni l¡¯alcaldia ¨¦s la Rep¨²blica. Probablement, Ciutadans no tindr¨¤ m¨¦s remei que adaptar-s¡¯hi. I tinc la sensaci¨® que el PSC en sortir¨¤ guanyant: algunes mirades que inicialment van ovacionar Valls s¡¯estan orientant ara cap als socialistes.

Valls ¨¦s un pol¨ªtic que en p¨²blic sempre parla enfadat, un estil que est¨¤ de moda i que aqu¨ª Ciutadans practica amb especial afany. La seva traject¨°ria recorre el cam¨ª del frac¨¤s de la socialdemocr¨¤cia en els anys d¡¯hegemonia liberal conservadora que l¡¯est¨¤ portant al caire de la desaparici¨®. Un viratge accelerat a la dreta que ha completat amb l¡¯aterratge a Barcelona. Des que als 17 anys va ingressar a les joventuts rocardianes tota la seva vida ha estat en la pol¨ªtica. Per¨° la seva figura pren abast nacional quan assumeix l¡¯alcaldia d¡¯Evry i comen?a a mostrar el seu talent autoritari: expulsi¨® de gitanos, proliferaci¨® de c¨¤meres de seguretat, prohibici¨® d¡¯un supermercat halal. Sarkozy es va fixar en ell, per¨° Valls va rebutjar l¡¯oferta d¡¯entrar al Govern. El seu moment estel¡¤lar arriba quan el president Fran?ois Hollande el nomena ministre de l¡¯Interior, i assumeix bona part de l¡¯agenda de l¡¯extrema dreta en mat¨¨ria immigraci¨® i seguretat. El 2014 ¨¦s nomenat primer ministre i desplega sense complexos el liberalisme autoritari que ha portat el PS a l¡¯abisme.

En aquest per¨ªode (mar? 2014-desembre 2016) es va desencadenar una baralla interna per la candidatura presidencial que va culminar amb la sortida per lliure de Macron, la dimissi¨® de Valls per presentar-se a les prim¨¤ries socialistes i la ren¨²ncia d¡¯Hollande a buscar un segon mandat. Valls va perdre davant de Beno?t Hamon, i va abandonar el partit. Va trucar a la porta d¡¯En Marche, el moviment de Macron, i ning¨² l¡¯hi va obrir. Simplement, no van presentar candidat contra ell en la circumscripci¨® on ¨¦s diputat. En la solitud, va tenir la il¡¤luminaci¨® de l¡¯opci¨® catalana. I aqu¨ª el tenim.

El repte de les municipals de Barcelona rau en la clau en qu¨¨ es disputin: de ciutat o de pa¨ªs. La candidatura de Valls, comprom¨¨s com est¨¤ des del primer dia en l¡¯actitud bel¡¤ligerant contra el sobiranisme, dona ales als qui volen reeditar la confrontaci¨® entre unionistes i independentistes. I dona arguments als qui insisteixen en una candidatura unit¨¤ria del sobiranisme. La nominaci¨® d¡¯Ernest Maragall com a candidat desmarca Esquerra Republicana de l¡¯estrat¨¨gia de confrontaci¨® i retorna les eleccions municipals a la seva condici¨® genu?na: agenda barcelonina, explicar-se cadasc¨² per separat i les aliances ja arribaran en el seu moment. Si ¨¦s aix¨ª, tot fa pensar que qui pretenia ser l¡¯ariet de l¡¯unionisme quedar¨¤ com un candidat m¨¦s, en unes eleccions que han d¡¯obrir noves i ¨¤mplies aliances. Francament, costa entendre qu¨¨ fa Manuel Valls aqu¨ª.