Pol¨ªtica virtual a Catalunya

Per a la hist¨°ria recreativa podr¨¤ interessar, quan arribem a una Catalunya postsecessionista, un videojoc que se centr¨¦s en les alternatives que no van arribar a bon port. Per exemple: qu¨¨ hauria passat si finalment Puigdemont hagu¨¦s convocat eleccions i el Senat no hagu¨¦s aprovat de manera immediata el 155? En aquest cas, possiblement Puigdemont no s¡¯hauria instal¡¤lat a Waterloo, lloc cl¨¤ssic per als exercicis d¡¯hist¨°ria actual o contrafactual: qu¨¨ hauria passat si Napole¨® no hagu¨¦s caigut derrotat als afores de Brussel¡¤les? A petita escala, en cada nova ensopegada del secessionisme tenim una alternativa virtual. Si volgu¨¦ssim imaginar l¡¯escenari rom¨¤ en el cas que C¨¦sar no hagu¨¦s creuat el Rubic¨®, per a la petita an¨¨cdota n¡¯hi ha prou amb la piulada del diputat Rufi¨¢n sobre les monedes de Judes.

Hi ha dos moments m¨¦s que donen peu a l¡¯especulaci¨® contrafactual que consisteix a preguntar-se qu¨¨ hauria passat si alguna cosa hagu¨¦s passat en un altre sentit de l¡¯enforcall. ?s pressuposar sobre el que no va passar i podria haver passat. Qu¨¨ passa si la Rep¨²blica guanya la guerra civil? L¡¯historiador Niall Ferguson ha estat un dels ¨²ltims a postular aplicacions concretes de la hist¨°ria virtual. No s¨®n jocs de taula. En realitat, ens permeten revisar alguna cosa que realment va passar. Per no remuntar-nos al 1714, cl¨ªmax de la hist¨°ria inventada, anem al cas Banca Catalana que li va permetre a Jordi Pujol aixoplugar-se amb la senyera i aconseguir un dels seus millors resultats electorals.

Si llavors ho hagu¨¦ssim sabut tot sobre Banca Catalana possiblement Pujol no hauria tingut marge per al seu ¨²s espectacular del victimisme. Aquella fallida va tenir un cost alt¨ªssim per a l¡¯Estat: 345.000 milions de pessetes. Amb el Pujol postandorr¨¤ algunes peces van comen?ar a encaixar, per¨° no abans d¡¯una nit apote¨°sica davant de l¡¯hotel Majestic quan, com un ress¨° en clau peronista, els fidels aclamaven Marta Ferrusola amb ¡°Aix¨° ¨¦s una dona¡±. Per contra, si hagu¨¦s prosperat la querella contra Pujol com a dirigent de Banca Catalana, potser el nacionalisme hauria quedat sense tanta energia. Amb quin impacte en la vida pol¨ªtica catalana? Amb quina deterioraci¨® d¡¯aquell transversalisme desencaminat que despr¨¦s va acabar fent perdre al PSC gaireb¨¦ tot el seu poder territorial a Catalunya? En aquest cas, si el PSC transversal no s¡¯hagu¨¦s posat a mans del mimetisme nacionalista, hauria aparegut Ciutadans? El que ara ¨¦s el partit liderat per In¨¦s Arrimadas va ser una emerg¨¨ncia reactiva davant de la desorbitada cessi¨® mim¨¨tica que el socialisme catal¨¤ va tenir davant el nacionalisme.

Hi ha un altre moment en la vida pol¨ªtica catalana contempor¨¤nia necessitat d¡¯un exercici contrafactual. Vegem el 3%. En el c¨¨lebre debat parlamentari, un Pasqual Maragall obsessionat amb la idea d¡¯un Estatut d¡¯Autonomia nou que ning¨² desitjava, de manera bastant sorprenent es va referir al 3% ¡ªuna mossegada despr¨¦s incrementada folgadament¡ª, que era una pr¨¤ctica habitual de Converg¨¨ncia. A l¡¯instant, Artur Mas va respondre d¡¯una manera, sens dubte amena?adora, que entre l¨ªnies advertia que si es parlava de 3% no hi hauria un Estatut nou. ?s un altre moment en el qual les coses haurien pogut transc¨®rrer d¡¯una manera molt diferent. Per exemple, si Maragall hagu¨¦s deixat de costat la seva prioritat estatut¨¤ria i hagu¨¦s insistit en la seva den¨²ncia p¨²blica del 3%, ¨¦s probable que Converg¨¨ncia hauria rebut un torpede a la l¨ªnia de flotaci¨®. Va ser una q¨¹esti¨® ¡ªsiguem ingenus¡ª de prioritats: Maragall volia l¡¯Estatut, sabia que a Artur Mas li importava m¨¦s aviat poc, amb la qual cosa treure draps bruts convergents faria encara m¨¦s dif¨ªcil l¡¯entesa estatut¨¤ria. Amb l¡¯Estatut va venir la sent¨¨ncia del Constitucional, a la qual n¡¯hi ha for?a que atribueixen l¡¯origen de tots els mals, tot i que ¨¦s higi¨¨nic recordar que, en una primera fase, la sent¨¨ncia no va posar fi al suport del PP catal¨¤ al govern convergent. Ara ens preguntem si per a la vida p¨²blica catalana era millor aconseguir com fos un segon Estatut de dubtosa entitat o entrar de ple en l¡¯atribuci¨® de responsabilitats per les pr¨¤ctiques corruptes des del poder convergent. S¨®n episodis consecutius d¡¯opacitat, un tret de cada vegada m¨¦s eminent del pujolisme.

En el debat del Brexit, els partidaris del s¨ª deien que l¡¯ingr¨¦s de Turquia a la Uni¨® Europea seria catastr¨°fic, deixant de costat que Turquia no ¨¦s un candidat cre?ble: nom¨¦s compleix amb una dels 35 condicions per ingressar i, a m¨¦s, tindria el veto de Gr¨¨cia i Xipre. S¡¯assembla a una rep¨²blica catalana independent que quedaria fora de la Europa comunit¨¤ria.

Valent¨ª Puig ¨¦s escriptor.