Senyories, la llibertat d¡¯expressi¨® els necessita

Espanya t¨¦ un problema amb la gesti¨® p¨²blica d'algunes manifestacions en el lliure exercici de la llibertat d'expressi¨®. La llibertat d'expressi¨® ¨Cla possibilitat que cadasc¨² exterioritzi, per qualsevol mitj¨¤, les seves opinions i idees¨C constitueix una de les bases fonamentals de qualsevol Estat democr¨¤tic perqu¨¨, d'una banda, permet el pluralisme pol¨ªtic i social en el qual es funden i, de l'altra, ¨¦s un instrument de control de l'activitat dels poders p¨²blics. Aquesta llibertat no ¨¦s absoluta, t¨¦ l¨ªmits, per¨° la seva funci¨® institucional exigeix que les restriccions al seu exercici siguin el menys invasives possible i no generin un efecte de des¨¤nim en el seu exercici.

La clarificaci¨® de quins s¨®n els problemes reals relatius a la llibertat d'expressi¨® ¨¦s indispensable per posar fi a una feblesa del nostre sistema constitucional i per permetre que les mitges veritats que circulen es puguin desmentir rotundament. Un exemple clar, el lema "Allibereu els presos pol¨ªtics". A Espanya no hi ha presos pol¨ªtics o de consci¨¨ncia perqu¨¨ aquestes persones estan en pres¨® preventiva i seran jutjades pels mitjans utilitzats per defensar les seves idees, no per expressar-les. Tamb¨¦ la llibertat d'expressi¨® t¨¦ els seus l¨ªmits i, per tant, no tot s'hi val en l'exercici d'aquesta llibertat fonamental. Subvertir l'ordenament constitucional no ¨¦s un instrument leg¨ªtim de lliure expressi¨®, encara menys quan es tenen responsabilitats de govern i/o representaci¨® p¨²blica.

Els problemes jur¨ªdics de la llibertat d'expressi¨® s¨®n en una altra banda. En primer lloc, en la legislaci¨® mateixa. La llei org¨¤nica de seguretat ciutadana del 2015 es va aprovar nom¨¦s amb els vots del Partit Popular i est¨¤ avui a l'espera que es resolgui el recurs d'inconstitucionalitat que es va interposar contra la disposici¨®. Aquesta norma va incorporar tot un sistema d'infraccions i sancions que incideixen negativament en la llibertat d'expressar-se en sentit ampli, ¨¦s a dir, tamb¨¦ de manifestar-se i de reunir-se a l'espai p¨²blic.

L'altre problema legislatiu el trobem al Codi Penal. L'article 510 recull els anomenats delictes d'odi. Aquesta norma respon al mandat internacional, europeu i constitucional de protegir col¡¤lectius i persones davant d'expressions hostils, discriminat¨°ries o violentes basades en diferents causes, com l'origen, la ra?a, la religi¨® o el sexe, entre d'altres. Aquest precepte es va modificar el 2015, de nou, ¨²nicament amb els vots del Partit Popular per ampliar-ne l'abast, cosa que van aconseguir, a m¨¦s, a trav¨¦s d'una redacci¨® plena de conceptes jur¨ªdics indeterminats. Especialment dura ¨¦s la nova redacci¨® per a les conductes que es tinguin a les xarxes socials que, des del 2015, en cas de condemna comporten pena de (entrada a la) pres¨®, cosa que ¨¦s desproporcionada. Cal recordar que els delictes d'odi estan destinats a protegir col¡¤lectius o persones privades, i no persones p¨²bliques o que exerceixin potestats p¨²bliques. Per aix¨°, dif¨ªcilment cal acceptar que s'imputin conductes d'expressi¨® de l'odi contra la policia, la just¨ªcia o la monarquia.

Tamb¨¦ hi ha debat sobre les penes que han de comportar els anomenats delictes d'opini¨® (inj¨²ries i cal¨²mnies). Cada vegada hi ha m¨¦s consens entre els juristes en el fet que la condemna en aquest tipus de conductes no hauria de ser de pres¨®, sin¨®, si escau, de multa. En la mateixa l¨ªnia s'ha de considerar que una can?¨®, unes piulades o uns posts a Facebook poden ser enaltiment al terrorisme.

Molts dubtes genera tamb¨¦ el delicte d'inj¨²ries al Rei, encara m¨¦s des que el Tribunal d'Estrasburg va dir que el Rei encarna una instituci¨® constitucional, la Prefectura de l'Estat i, per aix¨°, les expressions que es fan en contra seva no s'han d'entendre com a atacs personals, sin¨® com a expressions pr¨°pies de la cr¨ªtica pol¨ªtica. La condemna penal, en aquest cas, ¨¦s desproporcionada.

Els nostres representants pol¨ªtics han de prestar especial atenci¨® a aquesta q¨¹esti¨® i adoptar les mesures legislatives que calgui. Aix¨ª mateix, la judicatura ha de fer un esfor? per interpretar les normes restrictives de la llibertat d'expressi¨® de manera que sigui compatible amb els est¨¤ndards de drets humans existents. Si no, el nostre sistema democr¨¤tic se'n ressent i serveix de munici¨® als qui, de forma deslleial, intenten minar-lo dia s¨ª i dia tamb¨¦. Tot aix¨°, en una societat en la qual les possibilitats d'expressar-se lliurement i d'arribar a m¨¦s gent han crescut exponencialment gr¨¤cies a les xarxes socials. Aquestes no s'han de convertir en una mena de ciutat sense llei, per¨° tampoc cal admetre que els poders p¨²blics, una mica descol¡¤locats davant de les noves formes de comunicaci¨®, reaccionin desmesuradament.

Argelia Queralt ¨¦s professora de Dret Constitucional a la UB.