Adeu, sergent Canut

Era un capvespre vermell¨®s de tardor i sonava Ventura Highway quan va trucar el tinent Blueberry, que ¨¦s el nom de guerra de Jacinto Ant¨®n, per comunicar una baixa al fort: el sergent Carles Canut. Pensar ara en el sergent, per no deixar el western, ¨¦s veure'l amb la mirada maliciosa de Walter Brennan i el perill del vell Edmond O¡¯Brien. Canut explicava superbes hist¨°ries dels seus deu anys de boh¨¨mia teatral a Vene?uela, una boh¨¨mia que havia comen?at a l'Institut Americ¨¤ de Barcelona, quan Mario Gas, Santiago Sans, Emma Cohen, Carles Canut i una magn¨ªfica llista d'enfebrats van muntar Gogo Teatre Independent. A Vene?uela, per¨°, va ser quan el sergent va gravar en el seu escut un lema per a tota la vida: ¡°Cap enrere, ni per agafar impuls¡±.

Va galopar lluny del fort i ens va regalar molts altres personatges de llegenda: impossible enumerar-los. Al Romea (casa seva, que va dirigir durant anys) i a les ordres de Xavier Albert¨ª, va ser el Reger de Mestres antics, de Thomas Bernhard, on semblava un gran gat amb ulls de tigre, un gran gat que tenia alguna cosa del Welles de Question mark, alguna cosa del franc¨¨s Roland Bertin o, a l'anglesa, del no menys enorme Michael Bryant. Reger, cr¨ªtic ¡°filosoficomusical¡± del Times va ser, al meu parer, la seva gran creaci¨® de maduresa, un llarg mon¨°leg, que el va fer suar de valent, amb una escena inoblidable: quan li explica a Atzbacher (Roger Ruiz) com havia conegut la seva dona, que ja era morta, i les seves visites al cementiri: no quedava ni un ull sec a la sala. Recordo tamb¨¦, per descomptat, els seus grans treballs amb Calixto Bieito, dels quals destaco el sicari Hubert de Burgh al shakesperi¨¤?El rei Joan; Robert, el senglar l¨²bric a Plataforma, l'adaptaci¨® d'Houellebecq, que el va fer guanyar un Max al millor actor de repartiment. I el Gloucester d'El rei Lear, esclar. Curiosament, no em torna el fero? esfullament, sin¨® aquella caiguda que semblava un vol, i quan es prenia la sopa com nom¨¦s un captaire de Gald¨®s (o de Bu?uel) sabien fer-ho: a Rossellini li hauria encantat. Canut va fer, per cert, poc cinema: es mereixia i ens mereix¨ªem molt m¨¦s.

El seu cavall torna al terreny del western, perqu¨¨ ara torno a veure'l gaireb¨¦ com Edmund Gwenn, i aix¨ª ho vaig escriure quan va interpretar un personatge gaireb¨¦ fordi¨¤ en un dels seus ¨²ltims treballs, Les bruixes de Salem, de Miller, dirigit per Andr¨¦s Lima: Giles Corey, el granger honest i ingenu que intenta enfrontar-se als inquisidors. Tamb¨¦ el torno a veure amb Josep Maria Pou, al S¨°crates de Gas: Pou i Canut, dos antics companys, escalfant-se les mans amb relats davant de la fogata imagin¨¤ria, mentre sona un acordi¨® tamb¨¦ imaginari.

Millor: vull que ara soni com a comiat la m¨²sica de Garry Owen, potser el m¨¦s feli? dels himnes del Set¨¨ de Cavalleria, una antiga marxa militar irlandesa del segle XVIII. I que els seus companys cantin el quartet final d'aquell poema de Manuel Machado: ¡°Valiente soldado del arte / adi¨®s, que luego nos veremos / tambi¨¦n nosotros nos iremos / con nuestra m¨²sica a otra parte¡±.