L¡¯¨²ltim passeig fins al Bracaf¨¦

Quan miro el rellotge, sorpr¨¨s per la quietud de la redacci¨®, amb els televisors apagats i sense que soni ni un sol m¨°bil, m¡¯adono que cada dia arribo abans al diari, i no ¨¦s que corri m¨¦s, sin¨® que em queden menys llocs per aturar-me des que Barcelona va desapareixent. Avui camino per un passeig sense inter¨¨s, etiquetat, uniformat i despersonalitzat, tot i que es continu? dient passeig de Gr¨¤cia, continuaci¨® del Gran de Gr¨¤cia, punt de partida d¡¯un vianant com jo, que viu prop del carrer Vic.

Tot just hi queda el nom de la Camiseria Pons. El local est¨¤ buit, no es lloga ni es ven, com si esper¨¦s que el retorn de Jos¨¦ Mar¨ªa Sirvent, segurament el periodista m¨¦s ben vestit de la ciutat, un amic de l¡¯¨¤nima que vaig perdre en vida i vaig recuperar quan es moria per la bondat de la seva esposa, la Carolina. Ning¨² enc¨¦n el llum al local i em costa detectar alg¨² que tingui el bon gust del meu enyorat Jose si no passo per davant de Santa Eulalia, botiga de peces elegants que evoca les teles de Casa Torres o Gratac¨®s, tan apreciades per sastres i modistes com la meva sogra Gracieta.

Les m¨¤quines de cosir s¨®n avui una rel¨ªquia i fins i tot Gratac¨®s s¡¯ha hagut de traslladar a la Riera de Sant Miquel. Hi ha 190 locals al passeig de Gr¨¤cia i 120 s¨®n de moda, llegeixo a El Peri¨®dico. Les firmes internacionals han arramblat fins i tot el Bulevard Rosa, punt de trobada de la gent de casa i de fora; nucli de petits comer?os, alguns d¡¯exquisits, molts de creatius; sovint la millor soluci¨® per trobar un regal complex, avui v¨ªctima tamb¨¦ de les macrobotigues que engoleixen Barcelona.

Tamb¨¦ es van fondre pastisseries com La Colmena, que amb el seu aparador em feia saber si era Pasqua, Nadal o Tots Sants, per les mones, els torrons o els panellets, com si fos l¡¯hort del meu pare, mirall de les estacions de l¡¯any, avui tamb¨¦ desaparegudes, perqu¨¨ la calor i el fred ens han deixat sense primavera ni tardor, estrenada diumenge passat, dia 23. Ara s¡¯imposa mirar el calendari i l¡¯agenda d¡¯activitats per saber si en arribar al pirul¨ª de la Diagonal val la pena treure el cap a l¡¯¨²ltima exposici¨® del Palau Robert.

Abans, en temps d¡¯estudiant, s¡¯arribava pr¨¨viament al Cinc d¡¯Oros, nom de la pla?a que evoca una llibreria tan plorada com la Catal¨°nia. Tamb¨¦ van desviar la francesa Jaimes fins al carrer Val¨¨ncia. Avui mana la Casa del Llibre i quan vull actualitzar l¡¯escriptori no em queda m¨¦s remei que desviar-me de la ruta i arribar-me al Konema o al Raima. Ja no hi ha el Vin?on, amb una oferta que em fascinava tant que passava de voler comprar-ho tot a no endur-me res, un comportament generalitzat segons llegeixo a la columna ¡°Al barri hi ha de tot¡±, de Quim Monz¨®.

Molts periodistes han passat per un local on es feien molts consells de redacci¨®

Vin?on va ser una perdici¨® per als clients i una ru?na per als seus amos, perqu¨¨ fascinava tothom per¨° ning¨² es gratava la butxaca, petrificats tots, satisfets alguns potser amb la compra del calendari o una bossa exclusiva per deixar const¨¤ncia del pas per la buc¨°lica casa de disseny de Barcelona. Un detall visible de Vin?on sempre quedava b¨¦ al costat de la taula del restaurant que triava per dinar quan no em podia arribar fins a El Roure, a Luis Ant¨²nez, prop de l¡¯Specchio Magico, tancat temps despr¨¦s d¡¯un dels ¨²ltims sopars entre Rijkaard i Laporta.

M¡¯agraden les fondes i tamb¨¦ els bars, pocs com el Bracaf¨¦, sobretot el que hi havia a Casp. Els dimarts hi an¨¤vem amb el Sique Rodr¨ªguez, i la Carmen ens servia la canya sense preguntar; el Froi sabia que si hi apareixia al migdia volia un vichy, i la Paqui em servia un caf¨¨ al mat¨ª i un cigal¨® si era a la tarda; les copes i els whiskis ja van passar a la hist¨°ria des de l¡¯¨²ltima anal¨ªtica revisada pel doctor Pedr¨®s. La meva panxa s¡¯omplia de cervesa, i m¨¦s si apareixia un conversador com el Juan de la Boqueria.

Parl¨¤vem de boxa, de pilota i del Bar?a, mentre desfilaven personatges de pel¡¤l¨ªcula pel Bracaf¨¦. All¨¤ s¡¯asseia aquella senyora que assaboria una copa de cava i es fumava un puro mentre un home s¡¯enganxava un enorme transistor a l¡¯orella sense que ning¨² sab¨¦s quina emissora escoltava quan tenia al costat R¨¤dio Barcelona. Ens queda el Jordi, que ens coneix a tots i ens passa revista: et saluda, et pregunta, et demana un euro ¡ªcinc si es tracta del moss¨¨n, Josep Maria Alimbau, que hi passa els diumenges¡ª i s¡¯interessa pel dia i l¡¯hora que juga el Joventut.

La gent del carrer, els treballadors de la r¨¤dio, els qui van al T¨ªvoli i abans els reunits al Novedades, passaven pel Bracaf¨¦. Hi va haver un dia en qu¨¨ enmig del carrer van aparcar els esbirros de Maradona perqu¨¨ volien atonyinar Botines mentre Border¨ªas reia. Un temps en qu¨¨ R¨¤dio Barcelona era a prop de R¨¤dio Nacional. Caldria demanar-li al Jordi Mart¨ª, un periodista com una catedral amb veu d¡¯actor de doblatge, que expliqui la manera que tenia Jordi Pujol de demanar el croissant del Bracaf¨¦ o a quina taula s¡¯asseien Javier Solana o Pasqual Maragall.

Hi ha qui hi va veure entrar Javier Bardem i s¨®n molts els que fan mem¨°ria sobre la vegada que Roberto de Niro s¡¯hi va prendre un tallat. Actors, pol¨ªtics i molts periodistes s¡¯han deixat caure per un local on es feien molts consells de redacci¨® i s¡¯han pensat algunes de les millors seccions, com Ir al f¨²tbol con, de Guillem Mart¨ªnez. ¡°Potser sou l¡¯¨²ltima generaci¨® que viviu del periodisme¡±, m¡¯adverteix Fonsi Loaiza, amb qui quedo per parlar d¡¯un ofici que va tenir la seva for?a motriu en bars sense portes com el Bracaf¨¦.

Avui ja no queda ni el r¨¨tol d¡¯un local que espera la piconadora per fer-hi un p¨¤rquing i s¨®n els obrers els qui criden entre els encofrats mentre arribo fins a l¡¯ordinador m¨¦s d¡¯hora que mai perqu¨¨ ja no puc aturar-me enlloc; res m'interessa m¨¦s que llegir l¡¯¨²ltima cr¨°nica de Toni Vall i creuar-me amb un senyor com Llu¨ªs Permanyer per demanar-li que em porti de viatge per aquella Barcelona que vaig somiar sent nen a Perafita i mai he pogut acabar de veure de gran des de Gr¨¤cia. Ara que tinc temps, vull passejar sense rellotge perqu¨¨ els il¡¤lustres ciutadans m¡¯expliquin les hist¨°ries que a mi se m¡¯han acabat sense el Bracaf¨¦.