La par¨¤lisi es cronifica a Catalunya un any despr¨¦s de l¡¯1-O

El ple del Parlament t¨¦ previst tornar a reunir-se aquesta setmana, despr¨¦s d'un lapse de m¨¦s de 70 dies, per al Debat de Pol¨ªtica General. La majoria independentista ha mantingut bloquejada la Cambra catalana durant tot aquest temps per desacords sobre com afrontar la suspensi¨® de Carles Puigdemont i la resta de diputats processats per un suposat delicte de rebel¡¤li¨® i malversaci¨®. L'hemicicle, buit durant m¨¦s de deu setmanes, ¨¦s la viva imatge de la par¨¤lisi que s'ha apoderat de les institucions catalanes un any despr¨¦s de la consulta de l'1 d'octubre del 2017, declarada il¡¤legal pel Tribunal Constitucional, i que va derivar en la suspensi¨® de l'autogovern, l'empresonament o la fugida de bona part del Govern i unes eleccions anticipades que no van aclarir gaire el panorama pol¨ªtic. I res indica que el desbloqueig estigui a prop.

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha optat per un estil de govern que consisteix a exacerbar el simbolisme a favor dels pol¨ªtics presos i a l'estranger. Insisteix que ¡°el mandat de l'1-O¡± ¨¦s el sustent del seu Govern, per¨° davant de la impossibilitat de fer efectiva la rep¨²blica es resigna a gestionar l'autonomia assegurant que aix¨° tamb¨¦ ¨¦s ¡°fer rep¨²blica¡±. D'aquesta forma, intenta combinar assumptes com el trasp¨¤s dels trens de rodalies amb un inconcret proc¨¦s constituent.

A Torra no li interessa ¡®matar el pare¡¯ i es limita a exercir com a cap d'un Executiu provisional a l'espera d'una improbable tornada de Puigdemont, que segueix movent els fils de la Generalitat i la pol¨ªtica catalana des de Waterloo (B¨¨lgica). Prova d'aix¨° ¨¦s que Torra porta tota la setmana dedicat a commemorar els esdeveniments del passat 1 d'octubre en una agenda que aquest dilluns culminar¨¤ amb una reuni¨® de tot el seu gabinet ni m¨¦s ni menys que a Sant Juli¨¤ de Ramis (Giron¨¨s), el poble de l'expresident i des del qual, en directe per la televisi¨® catalana, es van poder veure els detalls de les c¨¤rregues policials amb les quals el Govern del PP va intentar frenar la votaci¨®.

¡°Ja ning¨² espera res de la Generalitat¡±, es queixa amargament una important alcaldessa catalana, inc¨°moda amb l'actual situaci¨® pol¨ªtica a Catalunya per¨° tamb¨¦ amb la falta d'iniciativa a tots els nivells que est¨¤ exhibint la Generalitat. ¡°El Govern fins i tot ha acudit a nosaltres per demanar-nos mantes per atendre els menors immigrants indocumentats que arriben en massa cada setmana... ni mantes han previst!¡±.

La falta de cintura per abordar la crisi dels menors immigrants ¡ªacompanyada de queixes constants perqu¨¨ el Govern central no permet que la Generalitat aculli milers de refugiats malgrat estar ¡°preparats¡±¡ª ¨¦s nom¨¦s un exemple de la par¨¤lisi provocada pel proc¨¦s i per l'obstinaci¨® de Puigdemont a mantenir la seva influ¨¨ncia.

La situaci¨® de provisionalitat de la r¨¤dio i televisi¨® p¨²blica de la Generalitat ¨¦s una altra conseq¨¹¨¨ncia directa. Tots els membres de la Corporaci¨® Catalana de Mitjans Audovisuals (CCMA) tenen ven?ut el seu mandat i no hi ha un calendari per renovar-los perqu¨¨ l'expresident i el seu entorn es resisteixen a cedir m¨¦s poder als seus socis de govern d'Esquerra Republicana.

L'economia tamb¨¦ envia senyals preocupants. En el primer semestre de l'any la inversi¨® estrangera a Catalunya ha caigut un 41% enfront de l'increment de l'1,3% del conjunt d'Espanya, segons dades del Ministeri d'Ind¨²stria. La primera comunitat espanyola en nombre de turistes tampoc exhibeix bons indicadors i el sector assegura que aix¨° no s'explica nom¨¦s per la baixada generalitzada del turisme de sol i platja dels ¨²ltims mesos. El proc¨¦s ha influ?t, i no poc segons el Gremi d'Hotelers de Barcelona, en qu¨¨ la facturaci¨® dels seus establiments hagi baixat un 14% aquest estiu.

¡°Legislatura perduda¡±

¡°Anem a una legislatura perduda¡±, admet un alt c¨¤rrec del govern catal¨¤ alineat a les files d'ERC, partit que lluita per¨° no aconsegueix, almenys de moment, capitanejar el dia a dia de la Generalitat. Torra no nom¨¦s no amaga, sin¨® que exhibeix sense pudor que ¨¦s Puigdemont qui mana. Les seves reunions via Skype s¨®n constants i quan no parla amb Puigdemont es reuneix amb els exconsellers presos que tamb¨¦ marquen a la seva manera el dia a dia de la pol¨ªtica catalana. ¡°Es fa m¨¦s pol¨ªtica dins de la pres¨® de Lledoners que al Palau de la Generalitat¡±, admet aquest alt c¨¤rrec.

L'¨²nica tremolor sobre el tauler ha estat el canvi de Govern a la Moncloa. L'obertura del di¨¤leg entre l'Executiu central i el de la Generalitat ja comen?a a donar els seus primers fruits, en forma de compromisos econ¨°mics per 1.400 milions d'euros per quatre anys, els recursos que estaven compromesos a l'Estatut d'Autonomia i que mai havien estat pagats. El silenci amb el qual Junts per Catalunya va rebre aquesta not¨ªcia ¡ªva ser el vicepresident, el republic¨¤ Pere Aragon¨¨s, qui va portar les regnes de les negociacions amb Hisenda la setmana passada¡ª dona una mostra del distanciament entre tots dos socis.

La proximitat a les eleccions municipals i europees tamb¨¦ ha comen?at a esquerdar unes relacions ja per si mateixes maltractades. La lluita per l'hegemonia de l'independentisme i la decisi¨® de Puigdemont de crear una formaci¨® panindependentista ¡ªla Crida¡ª t¨¦ lligat de mans el PDeCAT, els vots del qual s¨®n vitals per al Govern de Pedro S¨¢nchez. Fonts de Junts per Catalunya i d'Esquerra s'acusen m¨²tuament d'electoralisme i de no fer cas del clam d'entitats sobiranistes com l'Assemblea Nacional Catalana, que demanen unitat d'acci¨®.

Les eleccions europees s¨®n, de certa manera, la cita electoral en qu¨¨ tindria m¨¦s sentit que l'independentisme un¨ªs forces per tenir una veu unit¨¤ria a Europa de cara a internacionalitzar el conflicte. L'anunci aquest dissabte dels republicans d'ungir Oriol Junqueras, a la pres¨® preventiva i processat per un suposat delicte de desobedi¨¨ncia, posa fi a aquesta possibilitat i implica que Esquerra comen?a a tenir la iniciativa. La gran prova de foc del Govern i el Parlament ser¨¤ abordar una incerta negociaci¨® pressupost¨¤ria, en la qual la CUP i els comuns s¨®n, en teoria, els socis preferents.