Logos

Cada vegada hi ha m¨¦s estudiants que arriben a la universitat ¡ªles excepcions sempre s¨®n molt notables¡ª amb un desinter¨¨s manifest per la lectura i l¡¯escriptura. Desdenyen la l¨°gica sint¨¤ctica, el rigor l¨¨xic, la precisi¨® de l¡¯adjectiu; no entenen la subordinaci¨®, i menys encara la digressi¨®, la cohesi¨®, el ritme. Ni ho entenen ni veuen la necessitat d¡¯entendre-ho: la complexitat no forma part dels seus interessos, i el domini de la llengua escrita no es veu com l¡¯aliment, el motor i la mec¨¤nica de tot el que es pot aprendre i valorar, sin¨® com un obstacle acad¨¨mic que, sempre que es pugui, s¡¯ha d¡¯intentar esquivar.

La ren¨²ncia al coneixement profund de la llengua, a l¡¯articulaci¨® d¡¯un pensament capa? d¡¯elevar-se per damunt de les idees adquirides, explica tamb¨¦ la falta d¡¯inter¨¨s per la Filosofia, la Literatura o la Hist¨°ria, la qual cosa no impedeix als afectats emetre judicis ¨¨tics i est¨¨tics, i indignar-se per les relacions de poder establertes per l¡¯heteropatriarcat des del neol¨ªtic. De la mateixa manera, la ignor¨¤ncia del dret ¡ªde la naturalesa, les condicions i la pr¨¤ctica del dret¡ª no impedeix, sin¨® que estimula, la milit¨¤ncia pol¨ªtica desaforada; i la ignor¨¤ncia de la ci¨¨ncia ¡ªde la fiabilitat exclusiva del m¨¨tode cient¨ªfic¡ª crea adeptes a les medicines alternatives, la lluita contra les vacunes i els transg¨¨nics, i les teories de la conspiraci¨®. A m¨¦s de saber llegir i escriure amb un cert dec¨°rum, els estudiants haurien d¡¯acabar el batxillerat amb un coneixement inequ¨ªvoc del que ¨¦s el Dret i del que ¨¦s la Ci¨¨ncia. La majoria no seran juristes, per¨° tots haurien de saber qu¨¨ ¨¦s la separaci¨® de poders, qui fa les lleis, quines garanties tenen els procediments judicials, quins coneixements es necessiten per valorar una sent¨¨ncia, i potser no dirien ¡ªcom els pol¨ªtics que admiren¡ª que la llei, quan ¨¦s injusta, no s¡¯ha de complir. Molts no seran cient¨ªfics, per¨° tots haurien de saber que el que distingeix la ci¨¨ncia de la pseudoci¨¨ncia ¨¦s que la primera arriba a les seves conclusions seguint un m¨¨tode que exclou fins all¨¤ on ¨¦s possible el frau i l¡¯autoengany i garanteix d¡¯aquesta manera el rigor dels resultats obtinguts.

La creixent infantilitzaci¨® de la pol¨ªtica que corrou el m¨®n occidental no s¡¯hauria produ?t sense la crisi econ¨°mica ¡ªd¡¯aqu¨ª surten el 15-M, amb tot el seu empoderament neocomunista, i tots els populismes que ens amenacen¡ª, per¨° tot aix¨° ha crescut en paral¡¤lel amb el menyspreu de la cultura de la llengua escrita, i viu d¡¯una ignor¨¤ncia que les facultats ja acullen sense la menor alarma. ?s natural: com observa Roger Scruton, ¡°la llibertat acad¨¨mica ¨¦s cosa del passat. El que s¡¯espera de l¡¯estudiant, en molts cursos d¡¯Humanitats i Ci¨¨ncies Socials, ¨¦s conformitat ideol¨°gica i no pas valoraci¨® cr¨ªtica, i la censura s¡¯ha acabat acceptant com a part leg¨ªtima de la vida acad¨¨mica¡±.