El doble engany de l¡¯U d¡¯Octubre

Mig any despr¨¦s de la vor¨¤gine, amb el nomencl¨¤tor de la ciutat ja modificat (la pla?a de la Constituci¨® avui ¨¦s la pla?a de l'U d'Octubre), la C¨¤tedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona va organitzar un debat per imaginar com?l'U d'Octubre s'explicaria a les aules el 2050. All¨¤ hi havia dos historiadors de prestigi i a la taula m'hi vaig colar com un intr¨²s. El m¨¦s significatiu d'aquella tarda no va ser el que es va dir des de la tribuna, sin¨® la intensitat sentimental expressada pel poc p¨²blic que es va apropar a escoltar-nos. Dues senyores van recordar commocionades la seva viv¨¨ncia de les c¨¤rregues policials al col¡¤legi Verd. A mitja sessi¨® un home es va aixecar i va marxar despr¨¦s de cridar fatxes a dos representants del PSC entre el p¨²blic. El responsable de megafonia es va quedar el micr¨°fon per manifestar la r¨¤bia acumulada des d'aquell dia. L'1 d'octubre semblava ahir. El moderador va haver de parar tanta acritud. Les ferides seguien obertes i semblava impossible una an¨¤lisi cr¨ªtica sobre el que havia passat. Ja es pot fer?

Des que a trav¨¦s de les xarxes i els m¨°bils van comen?ar a rebotar-se les imatges dels policies colpejant la gent que resistia per votar (24 policies estan sent investigats per un jutjat barcelon¨ª), va quedar clar que la viol¨¨ncia repressiva convertiria aquesta mobilitzaci¨® en "lloc de mem¨°ria" per l'ampl¨ªssim moviment social que sustenta l'independentisme. El menys important seria acceptar que el refer¨¨ndum no havia complert els est¨¤ndards internacionals, com van assenyalar els observadors en el seu informe del dia 3. All¨° substancial seria la construcci¨® del mite per apuntalar l'esl¨°gan fal¡¤la? del mandat democr¨¤tic.

De material per construir-lo n'hi havia de sobra. Al cap de pocs dies es va emetre el documental 1-O, dirigit per Llu¨ªs Arcarazo, que va fixar una primera mem¨°ria ¨¨pica del que es va viure. Immediatament la ind¨²stria editorial va detectar l'afany de reviure el que s'havia experimentat i l'inter¨¨s per determinar qu¨¨ havia passat. El reportatge Operaci¨® urnes, dels periodistes Vicens i Ted¨®, on es revelava la log¨ªstica que va fer possible que les urnes xineses arribessin clandestinament a col¡¤legis electorals de tot Catalunya, es va convertir en un dels llibres m¨¦s venuts de la hist¨°ria de la no-ficci¨® catalana (i no deixa de ser simptom¨¤tic de la incomunicaci¨® dels nostres camps culturals que, despr¨¦s de milers d'exemplars venuts, no s'hagi tradu?t al castell¨¤). En el t¨ªtol d'un altre ¨¨xit de vendes, el del fotoperiodista Jordi Borr¨¤s ¡ªagredit aquest estiu per un membre de la Brigada d'Informaci¨® de la Policia Nacional en ple carrer i a plena llum del dia¡ª, es conceptualitzava l'origen del mite en construcci¨®: Dies que duraran anys.

A mesura que transcorrien els mesos i es feien virals nous v¨ªdeos de les c¨¤rregues, el mite es consolidava amb el seu llenguatge: vam defensar les urnes amb els nostres cossos, les ferides segueixen obertes perqu¨¨ no oblidarem mai. Aquest credo ¨¦s performatiu, la seva pretensi¨® ¨¦s fundar un nosaltres nou: "El dia que vam ser un poble". Aix¨ª ho proclama, positivitzant la seva ess¨¨ncia populista, la convocat¨°ria d'un dels actes de commemoraci¨® que ara se celebraran. M¨¦s taules rodones. M¨¦s reportatges televisius. M¨¦s places rebatejades. Aix¨ª, amassant el lloc de mem¨°ria, ha acabat per compactar-se la mutaci¨® del catalanisme majoritari: l'afirmaci¨® democr¨¤tica d'un demos independentista format per dos milions de ciutadans, nodrit en l'ab¨²lia de l'Estat, l'activisme desenvolupat per un moviment social d'enormes dimensions i la caixa de resson¨¤ncia d'un poder¨®s entramat comunicatiu.

Avui la densitat d'aquest mite, intensificada per la causa judicial oberta contra els l¨ªders del proc¨¦s (tan extralimitada per tants aspectes, comen?ant per la pres¨® preventiva i acabant per l'acusaci¨® per rebel¡¤li¨®), segueix dificultant la descripci¨® realista del significat d'aquell dia.

Formalment, l'1 d'octubre es va celebrar en virtut de la llei del refer¨¨ndum aprovada el 6 de setembre. Un exercici de desobedi¨¨ncia institucional en tota regla. Per l'esperit autoritari de la llei, per la feblesa de la seva fonamentaci¨® jur¨ªdica i hist¨°rica i per la sessi¨® esperp¨¨ntica durant la qual es va aprovar soscavant el respecte de la majoria per les minories i la instituci¨® d'un Parlament que avui segueix mig paralitzat. Segons aquesta llei, la participaci¨® no tenia import¨¤ncia. Si la Sindicatura Electoral ¡ªque davant de l'amena?a es va dissoldre per prud¨¨ncia¡ª proclamava que el s¨ª havia guanyat per un sol vot, al cap de dos dies el Parlament havia de proclamar la independ¨¨ncia i iniciar un proc¨¦s constituent. Per¨° quan la llei es va aprovar i despr¨¦s es va tirar endavant el proc¨¦s electoral malgrat la suspensi¨® del Tribunal Constitucional, alts c¨¤rrecs del Govern sabien que no existien els organismes que havien de sustentar la creaci¨® del nou Estat (com han revelat converses telef¨°niques filtrades a diversos mitjans). Tampoc es tenia cap garantia diplom¨¤tica que, declarada unilateralment la independ¨¨ncia, algun Estat reconeixeria la rep¨²blica catalana.

En conseq¨¹¨¨ncia, tenint en compte el que s'ha vist, avui es pot afirmar que l'acci¨® primordial desenvolupada per la Generalitat durant almenys una legislatura (per no dir dues) va ser un engany. I no diguem la multiplicaci¨® massiva de l'engany durant el fervor de la campanya electoral pr¨¨via a l'1 d'octubre. Un engany adre?at no a la part de la poblaci¨® que no havia estat convocada a participar en el refer¨¨ndum d'autodeterminaci¨® (com si el futur del seu pa¨ªs no an¨¦s amb els partits que els representen), sin¨® precisament a la ciutadania que havia triat aquest Govern. Aquesta part de la ciutadania que, confiada, va arriscar implicant-se en un proc¨¦s il¡¤legalitzat perqu¨¨ creia que s¨ª, que era un refer¨¨ndum, i que s¨ª, arribada l'hora greu, va exercir de deb¨° la desobedi¨¨ncia civil: es va plantar pac¨ªficament davant de les porres i les bales de goma per defensar la dignitat pol¨ªtica de la nostra comunitat nacional que estava sent usurpada pels seus l¨ªders.

Per¨° el fet paradoxal ¨¦s que aquest engany, que va servir per mobilitzar una part de la ciutadania (mobilitzada encara), havia d'operar com un engany paral¡¤lel. El destinatari era el Govern de Rajoy ¡ªincapacitat per enfrontar-se al desafiament, atrapat en la teranyina amb la qual l'aznaritat va cosificar la mec¨¤nica constitucional. Aquest segon engany era el farol, en paraules de la consellera Ponsat¨ª. En aquell moment de caos l'aposta del farol guanyava si aconseguia for?ar una negociaci¨® sobre la sobirania nacional. Es va apostar l'autogovern, es va portar el proc¨¦s m¨¦s enll¨¤ de les seves possibilitats i es va perdre.

Una de les emin¨¨ncies grises del proc¨¦s sabia del que parlava en definir-ho, ja fa anys, com una mentida f¨¨rtil. I jo mentiria si no reconegu¨¦s que durant els dies de la vor¨¤gine me la vaig empassar. Com angoixats la van creure tants. Com a tants dels seus impulsors, captius del seu propi engany. Fins que la freda ra¨® d'Estat, simbolitzada no per un Govern desarborat sin¨® a trav¨¦s del discurs sense perd¨® ni empatia de Felip VI, va sentenciar que s'acabaria aquella "revoluci¨® frustrada", per dir-ho amb l'expressi¨® dolguda del desaparegut Josep Fontana. El preu de la seva liquidaci¨® est¨¤ per determinar. Perqu¨¨ no nom¨¦s va col¡¤lapsar el consens catalanista i l'Estat de les autonomies pactat durant la Transici¨®. Sense normalitzaci¨® institucional, el sistema democr¨¤tic espanyol segueix corroint-se, superposant-se a la precaritzaci¨® del projecte de la Uni¨® Europea. Atrapats com estem davant d'un mirall que reflecteix un degradat laberint decadentista, avui l'¨²nica cosa certa s¨®n les conseq¨¹¨¨ncies d'aquest doble engany.

Jordi Amat ¨¦s periodista i escriptor. El seu ¨²ltim llibre ¨¦s 'La conjura dels irresponsables' (Anagrama)