Quan Valls tenia el poder

Va ser un discurs vibrant davant d'un pa¨ªs de dol. Potser el moment culminant en la vida pol¨ªtica francesa de Manuel Valls, tres d¨¨cades en qu¨¨ el pol¨ªtic nascut a Barcelona fa 56 anys i nacionalitzat franc¨¨s als 20 va arribar gaireb¨¦ a dalt de tot, per caure despr¨¦s abruptament. Valls tancar¨¤ cerimonialment dimarts aquesta etapa amb una intervenci¨® a l'Assamblea Nacional, l'escenari d'aquell discurs que molts encara recorden.

"S'han dir sempre les coses amb claredat: s¨ª, Fran?a est¨¤ en guerra, contra el terrorisme, el gihadisme i l'islamisme radical", va dir aquell 13 de gener del 2015 el primer ministre Valls davant dels diputats, commoguts pels atemptats dels dies anteriors contra el setmanari Charlie Hebdo i el supermercat jueu HyperCacher.

Quan Valls va baixar de l'estrada, el seu conseller Harold Hauzy li va dir: "Acabes de fer un discurs que entrar¨¤ a la hist¨°ria". "Ho creus?", va respondre el primer ministre.

Tot aix¨° comen?a a quedar lluny. Valls va anunciar la setmana passada que es presentaria a les eleccions municipals del maig vinent a Barcelona. Per¨° la seva etapa al Govern franc¨¨s ¨Cministre de l'Interior entre el 2012 i el 2014, i primer ministre entre el 2014 i el 2016¨C ¨¦s un dels principals actius per a la campanya barcelonina, i tamb¨¦ pot ser una c¨¤rrega: munici¨® per als rivals. Entendre aquests anys de Valls al capdavant d'una pot¨¨ncia mitjana com Fran?a, i en temps agitats, permet intuir com exerciria el poder a Barcelona. Els nivells de govern ¨Cestatal i municipal¨C i el pa¨ªs i les realitats s¨®n diferents; l'home ¨¦s el mateix.

No s'ent¨¦n Valls sense recordar que va ser un socialista criat a la "segona esquerra" de Michel Rocard, l'esquerra socialdem¨°crata i pragm¨¤tica, partid¨¤ria del ¡®parlair vrai¡¯ o parlar clar, oposada tant als dogmes marxistes leninistes com al monarquisme republic¨¤ del maquiav¨¨l¡¤lic Fran?ois Mitterrand.

"En aquella ¨¨poca, en Manuel era un fill del rocardisme", explica Aquilino Morelle, que el va con¨¨ixer a mitjans dels anys noranta, quan tots dos treballaven amb qui aleshores era el l¨ªder del PS, Lionel Jospin. "Per¨°, contr¨¤riament al que s'anomena la segona esquerra, ell ja estava molt aferrat a la Rep¨²blica com a instituci¨®, com a hist¨°ria del nostre pa¨ªs i matriu viva de la pol¨ªtica nacional. I ja l'inspirava un sentiment d'autoritat de l'Estat".

La defensa, per part de Valls, de la idea d'autoritat ha derivat en acusacions d'autoritarisme. Morelle, que va ser conseller del president Fran?ois Hollande mentre Valls era ministre de l'Interior, ho explica aix¨ª: "T¨¦ un comportament ferm, li agrada l'autoritat, una autoritat indispensable per al funcionament tant de les societats com dels Estats. Alguns el podran considerar autoritari. Se'ls podria replicar que s¨®n laxistes".

El que per a alguns ¨¦s autoritat i per a uns altres ¨¦s autoritarisme, per d'altres tamb¨¦ ¨¦s dretisme. "En les idees que defensa [¨¦s de dretes]. Els seus suports s¨®n a la dreta, les seves paraules s¨®n a la dreta, les seves refer¨¨ncies s¨®n a la dreta. No est¨¤ malament, atenci¨®. En democr¨¤cia hi ha esquerra i dreta. Per¨° hi ha alguna cosa d'impostura, de falsificaci¨® quan es diu que intel¡¤lectualment, ideol¨°gicament, Valls ¨¦s d'esquerra", diu Beno?t Hamon, un dels seus enemics ¨ªntims en la pol¨ªtica francesa.

Hamon, que tamb¨¦ va comen?ar com a jove rocardi¨¤, va durar quatre mesos com a ministre d'Educaci¨® amb Valls de primer ministre. Despr¨¦s va ser un dels l¨ªders de la fronda de diputats socialistes que van fer la vida impossible al seu Govern, i finalment el va derrotar a les prim¨¤ries del PS.

Li retreu, primer, les seves pol¨ªtiques econ¨°miques centrades, diu, en la reducci¨® de d¨¨ficits i del deute, i en retallades socials. I segon, les pol¨ªtiques de seguretat "que es limitaven a un discurs sobre la policia". Vet aqu¨ª una de les cr¨ªtiques centrals a Valls: la seva pol¨ªtica de "llei i ordre", que es va traduir en una ret¨°rica de m¨¤ dura amb els immigrants sense papers. O l'episodi de l'expulsi¨® d'una menor d'origen kosovar durant una excursi¨® escolar, decidida per la via administrativa per¨° defensada per Valls, que en aquell moment era ministre de l'Interior. Al Govern, Valls tamb¨¦ va promoure una visi¨® estricta de la la?citat, que des de sectors de l'esquerra es va veure com una manera d'imposar una versi¨® r¨ªgida de la Rep¨²blica a minories com la musulmana.

El pas de Valls pel Ministeri de l'Interior va disparar la seva popularitat. L'arribada al palau de Matignon, seu del primer ministre, el va enfonsar i va suposar l'inici del final.

Com a ministre de l'Interior, "va saber encarnar la funci¨® amb for?a i autoritat, i es veia", recorda Morelle. "Quan va marxar de la pla?a Beauvau [seu d'Interior], era molt popular, i va ser aquesta popularitat el que va portar Fran?ois Hollande, a qui no li venia tant de gust, nomenar-lo primer ministre". I afegeix: "Quan es va convertir en primer ministre, en un primer moment va intentar modificar la pol¨ªtica d'Hollande". De seguida es va adonar que, a la V Rep¨²blica, l'¨²nic cap ¨¦s el president, no el primer ministre. "Valls ho va viure i ho va entendre. I ho va patir".

Les mesures econ¨°miques i, en particular, la reforma de mercat laboral van segellar la ruptura amb l'ala esquerra. "Encara que ell no en fos l'¨²nic responsable, va ser corresponsable d'una cat¨¤strofe pol¨ªtica sense precedents des dels inicis dels anys setanta, quan es va crear el Partit Socialista", diu Christian Paul, que, com a diputat socialista, va ser un dels l¨ªders de la rebel¡¤li¨®. "Podem debatre de pol¨ªtica econ¨°mica i d'altres temes, per¨° el que no es pot discutir s¨®n els resultats electorals". I assenyala la decisi¨® d'Hollande, el president m¨¦s impopular de les ¨²ltimes d¨¨cades, de no tornar-se a presentar, la derrota de Valls a les prim¨¤ries davant d'Hamon, i el resultat humiliant del PS a les presidencials i les legislatives. Un dels retrets de Paul a Valls es que "exacerb¨¦s les divisions", que "treball¨¦s m¨¦s per la divisi¨® que no pas per la mobilitzaci¨®, tant del seu propi camp com de la societat". Hamon critica Valls i Hollande que tant en q¨¹estions de seguretat i la?citat com econ¨°miques contribu?ssin a la "transhum¨¤ncia" de l'elit de l'esquerra cap a la dreta. L'¨¨xit d'aquesta evoluci¨®, segons aquest argument, va ser la vict¨°ria del centrista Emmanuel Macron a les presidencials del 2017. Ni Hamon ni Valls s¨®n avui al PS.

El periodista David Revault D'Allonnes, coautor del llibre Valls ¨¤ l'int¨¦rieur (un joc de paraules entre Valls a Interior i Valls per dins), destaca que el candidat a l'alcaldia de Barcelona "va pujar molt, molt r¨¤pid". En les prim¨¤ries socialistes del 2011, va obtenir un 5% de vots. Un any despr¨¦s era ministre de l'Interior, i tres despr¨¦s, primer ministre. "Era molt efica?, especialment en comunicaci¨® i en t¨¤ctica", diu Revault D'Allonnes. "El que sorpr¨¨n ¨¦s la manera com aquesta aventura se li va girar en contra. Un cop Macron va ser candidat a les eleccions presidencials i va ser elegit, ell ja no era ning¨². I ¨¦s per aix¨° que aquesta aventura el porta al vostre bonic pa¨ªs".