Poden adoctrinar, els llibres de text?

L¡¯ensenyament a Catalunya continua a l¡¯ull de l¡¯hurac¨¤. El creixement de l¡¯independentisme, que durant la darrera d¨¨cada ha passat de tenir el suport del 15% de la poblaci¨® al 40%, ha alimentat la cerca de les possibles raons, i l¡¯escola ha estat un dels focus assenyalats. Primer va ser el catal¨¤: les veus m¨¦s cr¨ªtiques van considerar que el sistema d¡¯immersi¨® ling¨¹¨ªstica a les aules era un niu d¡¯independentistes. Despr¨¦s es va posar en el punt de mira els docents i l¡¯¨²s de s¨ªmbols ¡ªcom ara els lla?os grocs en suport als l¨ªders independentistes empresonats¡ª i ara el nou culpable del suposat adoctrinament nacionalista a les escoles s¨®n els llibres de text.

L¡¯¨²ltima pol¨¨mica sorgeix de l¡¯informe que va encarregar l¡¯exministre d¡¯Educaci¨® ??igo M¨¦ndez de Vigo a l¡¯Alta Inspecci¨® de l¡¯Estat ¡ªfuncionaris de grup A designats pel Govern en cadascuna de les 17 comunitats aut¨°nomes¡ª, que conclou que alguns llibres de ci¨¨ncies socials i d¡¯hist¨°ria a Catalunya ¡°contravenen¡± principis de la Constituci¨® i ¡°inciten al separatisme¡±. Dels 60.000 llibres de text que hi ha a Espanya (10.000 a Catalunya), l¡¯Alta Inspecci¨® en va analitzar 127, sense explicar en el seu informe ni com i per qu¨¨ va escollir aquesta mostra.

Poden adoctrinar, els llibres de text? ¡°L¡¯escola no pot explicar el creixement de l¡¯independentisme. Buscar en el sistema educatiu la resposta a la crisi catalana ¨¦s confondre el debat¡±, explica Llu¨ªs Orriols, doctor en Ci¨¨ncia Pol¨ªtica por la Universitat d¡¯Oxford i professor de la Carlos III de Madrid. L¡¯educaci¨®, exposa Orriols, genera canvis graduals a mesura que van entrant les diferents generacions, i aix¨° implica que hi hagi augments progressius en d¨¨cades. ¡°Aqu¨ª veiem un augment concentrat en el temps: entre el 2006 i el 2012, el ritme de creixement de l¡¯independentisme entre els joves educats en el sistema educatiu de Jordi Pujol i entre els m¨¦s grans de 50 anys, que van anar a escola durant el franquisme, ha estat pr¨¤cticament id¨¨ntic¡±, concreta, despr¨¦s d¡¯haver analitzat les enquestes publicades.

Moment hist¨°ric

¡°L¡¯escola exerceix un paper important en la configuraci¨® ideol¨°gica en un moment hist¨°ric molt concret: el pas d¡¯una societat analfabeta a una d¡¯escolaritzada¡±, apunta Jos¨¦ Saturnino Mart¨ªnez, professor de Sociologia de la Universitat de La Laguna. La primera generaci¨® escolaritzada, explica l¡¯expert, es forma en uns valors que els pares desconeixen, per¨° a partir d¡¯aqu¨ª, ¨¦s la fam¨ªlia la que transmet una identitat als seus fills. ¡°L¡¯efecte de l¡¯escola ¨¦s molt limitat¡±, afegeix.

Miguel ?ngel Puig-Samper, investigador del CSIC, considera que Espanya hauria de crear un comit¨¨ per revisar els llibres de text des de diferents perspectives. Ell i el seu equip han detectat, en llibres acad¨¨mics dels segles XVIII i XIX, visions esbiaixades de la hist¨°ria de Espanya, i creu que aquesta realitat es podria traslladar als llibres de text. Andalusia ¨¦s un exemple d¡¯aix¨°: ha aprovat una normativa perqu¨¨ es revisin tots els llibres de text des d¡¯infantil a batxillerat per assegurar que no hi hagi biaixos de g¨¨nere.

L¡¯ombra d¡¯adoctrinament que arrossega l¡¯escola catalana des de fa anys va empitjorar la tardor passada, despr¨¦s de la consulta de l¡¯1 d¡¯octubre, una jornada en qu¨¨ les escoles van exercir un paper cabdal com a punts de votaci¨® i tancament de pares i escolars. A partir d¡¯aquest moment, moltes fam¨ªlies catalanes van denunciar que la crispaci¨® del carrer i la divisi¨® del proc¨¦s s¡¯havien colat a les aules. Des del setembre del 2017 fins al setembre del 2018, el Servei d¡¯Inspecci¨® catal¨¤ ha rebut 4.254 queixes sobre el funcionament dels centres educatius. D¡¯aquestes, 30 estan relacionades amb un suposat adoctrinament i, de les 30, quatre amb els llibres de text, segons confirma el Departament d¡¯Ensenyament de la Generalitat a EL PA?S.

El Gremi d¡¯Editors de Catalunya, que representa a algunes de les editorials que esmenta l¡¯Alta Inspecci¨® en el seu informe, com ara Teide, Vicens Vives, Barcanova (del grup Anaya) o La Galera, nega que els llibres de text incloguin continguts que instrumentalitzin sobre el nacionalisme. ¡°Fem esfor?os per no ferir sensibilitats. Es pot cometre algun error, hist¨°ric o d¡¯apreciaci¨®. Si passa, algun pare o docent ho denuncia a inspecci¨®, aquesta crida l¡¯atenci¨® a l¡¯editorial i s¡¯esmena el problema. Aix¨° ha passat sempre¡±, explica Antonio Garrido, portaveu del gremi i director general de l¡¯editorial Edeb¨¦, que no apareix en l¡¯informe esmentat.

Control editorial

Garrido explica que els llibres de text els elaboren professors experts en la mat¨¨ria i nom¨¦s estan sotmesos al control de l¡¯editorial, i admet que ¡°no hi ha cap f¨®rmula infal¡¤lible per analitzar la veracitat d¡¯un llibre de text¡±. ¡°El problema en les ci¨¨ncies socials ¨¦s que donen m¨¦s llibertat a la interpretaci¨®. Per exemple, a l¡¯hora d¡¯explicar la Guerra Civil, el biaix cap a un costat o cap a un altre dif¨ªcilment tindr¨¤ una explicaci¨® que sigui incontestable¡±.

Sobre el terreny, els docents tamb¨¦ coincideixen amb els editors. ¡°El llibre ¨¦s una eina de suport, no una b¨ªblia¡±, assenyala N¨²ria Garc¨ªa, directora de l¡¯institut p¨²blic Montserrat de Barcelona, situat a la zona alta de la capital catalana, que t¨¦ 800 alumnes i 75 professors. ¡°Cada departament tria si vol o no llibre de text i de quina editorial. Jo no em fico en els materials que usen¡±, afegeix Garc¨ªa. La llibertat de c¨¤tedra, recollida en la Constituci¨®, estableix la llibertat dels docents ¡°d¡¯ensenyar i debatre¡± sense veure¡¯s limitats per doctrines. Cada professor pot seguir el m¨¨tode d¡¯ensenyament que consideri oport¨².

A Catalunya el 33% dels professors ja no fa servir llibre de text a l¡¯aula, davant del 25% de la resta d¡¯Espanya, segons dades del Gremi d¡¯Editores. La comunitat docent rebutja que aquestes guies escolars serveixin com a element adoctrinador o que eliminin la capacitat cr¨ªtica de l¡¯alumne. En qualsevol cas, limiten la pol¨¨mica als llibres d¡¯hist¨°ria. ¡°Les ci¨¨ncies socials no s¨®n objectives. Per¨° aqu¨ª hi ha uns programes i uns curr¨ªculums que has de seguir. No pots anar a classe i fer el que et doni la gana¡±, apunta Montserrat Bol¨®s, professora de F¨ªsica i Qu¨ªmica de secund¨¤ria i batxillerat al centre Montserrat. El seu company Rafael Bocanegra, especialista en geografia i hist¨°ria i tamb¨¦ professor de l¡¯institut, admet que hi ha llibres d¡¯hist¨°ria ¡°m¨¦s tendenciosos que d¡¯altres; n¡¯hi ha uns que parlen m¨¦s d¡¯Espanya i n¡¯hi ha d¡¯altres que parlen m¨¦s de Catalunya¡±, per¨° insisteix en el paper de filtre que exerceix el docent. ¡°Nosaltres estem per detectar aquestes coses¡±.