¡°Els tecn¨°legs s¨®n els primers a protegir la seva privacitat¡±

Bancs, empreses, estats, hospitals. Tots beuen de les nostres dades. Quin escenari espera a la intimitat quan la rentadora, el raspall de dents, la nevera o la planxa es connectin a Internet, o qu¨¨ passar¨¤ si les nostres assegurances m¨¨diques, de feina i pis arriben a dependre de la nostra petjada a les xarxes socials, s¨®n algunes de les reflexions de L¡¯imperi de les dades (Bromera), del qu¨ªmic, periodista i divulgador cient¨ªfic Xavier Duran (Barcelona, 1959), guanyador del Premi Europeu de Divulgaci¨® Cient¨ªfica Estudi General 2017. Fascinat pel desenvolupament dels algoritmes que apliquen l¡¯an¨¤lisi gen¨¨tic a les megadades, Duran reivindica pensar la relaci¨® entre l¡¯aven? cient¨ªfic i els problemes ¨¨tics que aquest implica, com ja havia publicat a L¡¯individu transparent (Pag¨¨s Editors). Perqu¨¨ si no fem res perqu¨¨ la tecnologia estigui al servei de la societat, la societat acabar¨¤ estant al servei de la tecnologia.

Pregunta.?Al t¨ªtol parla d¡¯imperi, per¨° no de revoluci¨®. El big data no ¨¦s cap novetat.

Resposta.?Hi ha un llibre de 1981 de l¡¯escriptor John Wicklein, quan es comen?ava a experimentar la televisi¨® interactiva, on ja parlava dels riscos de l¡¯¨²s de les dades i d¡¯all¨° que es podia saber dels individus. Han passat 37 anys i els riscos i els avantatges s¡¯han multiplicat. En ci¨¨ncia i tecnologia, sovint la gent no se n¡¯adona fins que el problema ja ¨¦s flagrant. ?s important anar preparant la societat perqu¨¨ entengui el que passa i no anar solucionant els problemes quan el punt de retorn pot ser molt dif¨ªcil.

P. Fa refer¨¨ncia a la comparaci¨® amb el canvi clim¨¤tic que fa l¡¯enginyer inform¨¤tic i escriptor Jon Evans. Per a molts, fins que no patim els seus efectes, no serem conscient del problema que implica el big data.

R.?Evans compara Facebook amb els gasos d¡¯efecte hivernacle que injectem a l¡¯atmosfera, que no nom¨¦s n¡¯augmenten la temperatura, sin¨® que implica un desordre clim¨¤tic dif¨ªcil de controlar. Tot el que aboquem a la xarxa crea una mena d¡¯ecosistema informatiu de conseq¨¹¨¨ncies imprevisibles, i si no es controla de la mateixa manera que les emissions, arribarem a un punt de no retorn molt dif¨ªcil de solucionar. La feina dels periodistes, els cient¨ªfics i divulgadors no ha de tractar nom¨¦s d¡¯explicar la ci¨¨ncia, sin¨® tamb¨¦ d¡¯entrar en els avantatges i riscos per a la societat. Malauradament, no crec que ens escoltin molt, i fins que el problema no sigui greu no se li prestar¨¤ atenci¨®.

¡°El que aboquem a la Xarxa crea un ecosistema informatiu imprevisible; cal controlar-ho, com les emissions de gasos¡±

P. Avaluades les oportunitats i els possibles perills, qu¨¨ el fascina i que el preocupa m¨¦s de les megadades?

R. Em resulta fascinant que amb milions i milions de bytes d¡¯informaci¨® s¡¯hagin desenvolupat algoritmes i ordinadors capa?os de treure patrons que poden servir tant per a la f¨ªsica de part¨ªcules i la medicina com per a la gesti¨® del tr¨¤nsit de les ciutats, i que a m¨¦s ajuden a trobar relacions que mai ning¨² ha sospitat abans i nous factors i influ¨¨ncies. Per¨° tot aix¨° tamb¨¦ implica, i ¨¦s molt preocupant, que es trobin relacions que mostrin amb dades la prefer¨¨ncia sexual, la ideologia, les conviccions religioses, no arran de les nostres respostes expl¨ªcites, sin¨® a trav¨¦s de moltes altres activitats que deixen veure coses que pertanyen a la nostra intimitat, i en alguns pa?sos, sobretot els no democr¨¤tics, fer p¨²blica aquesta informaci¨® pot tenir conseq¨¹¨¨ncies fatals.

P. Estem m¨¦s a prop de la mort de la intimitat?

R.?Espero que no. Quan s¡¯intenta reflexionar ¨¦s perqu¨¨ es puguin prendre mesures a nivell individual, legislatiu, empresarial, cient¨ªfic¡­ A Europa existeix la normativa de protecci¨® de dades, que ¨¦s un pas cap a protegir la gent no nom¨¦s sobre la intimitat, sin¨® tamb¨¦ de les interpretacions i decisions que es basen en les seves dades. Hem de ser cauts, per¨° no n¡¯hi ha prou a ser nom¨¦s cauts, cal tenir una bona legislaci¨®. Tothom deixa, vulgui o no, dades a la xarxa. No n¡¯hi ha prou a dir que vigilem les nostres xarxes socials i els missatges de m¨°bil. No es tracta d¡¯anar amb compte, sin¨® que les condicions que s¡¯accepten s¡¯han d¡¯explicar de forma senzilla i breu per poder entendre-ho b¨¦. S¡¯ha de mirar de protegir i no fer que la gent no tingui m¨¦s remei que donar les dades perqu¨¨ s¨ª. Tots pensem que la intimitat ¨¦s un b¨¦ molt important a protegir; encara hi ha aquests tecn¨°legs de les empreses m¨¦s potents de comunicaci¨® que diuen que la intimitat gaireb¨¦ no existeix, per¨° ells s¨®n els primers a protegir la seva intimitat. Si no, per qu¨¨ no retransmeten en streaming els seus consells executius? No hi pot haver dues concepcions d¡¯intimitat.

P. Fa un any, Su¨¨cia, pa¨ªs s¨ªmbol de transpar¨¨ncia a Europa, va patir un esc¨¤ndol pol¨ªtic per la fuga de dades p¨²bliques arran de la seva externalitzaci¨®. El tractament de les dades ¨¦s una prioritat per als governs?

R. Dep¨¨n dels pa?sos. Su¨¨cia ja se¡¯n preocupa des de fa 30 anys; d¡¯altres ho han descobert ara. Hi ha governs mal assessorats, que no s¡¯adonen de la import¨¤ncia de protegir les dades. Tamb¨¦ hi ha el cas de la Xina, on es pret¨¦n exercir el control dels ciutadans en una mena de qualificaci¨® que ha comen?at a establir-se: es dona una determinada nota a cada ciutad¨¤ segons la seva vida laboral i familiar, el seu entorn i els seus missatges a les xarxes, unes dades que serveixen per aconseguir un habitatge, un cr¨¨dit o una feina. Aquest pa¨ªs no nom¨¦s no ent¨¦n que la intimitat est¨¤ en risc, sin¨® que se n¡¯aprofita. Per¨° a Europa, encara que no podem fiar-nos gaire dels estats, ¨¦s esperable que es facin les coses d¡¯una altra manera. A Catalunya hi ha una llei de protecci¨® de dades que encaixa perfectament amb l¡¯europea, que t¨¦ en compte q¨¹estions com la mem¨°ria o la mort digital de les persones, i Espanya, com en molts temes, va improvisant, es cobreix l¡¯expedient com es pot.

P. Diu que anem a una societat dividida entre classificats i classificadors.

R. S¨®n idees expressades per alguns economistes i tecn¨°legs que diuen que ¨¦s inevitable. Aqu¨ª hi ha l¡¯¨¨tica de cadasc¨². Potser que les dades influeixin a l¡¯hora que un metge ens vulgui atendre, o que se¡¯ns faci una asseguran?a o se¡¯ns doni una feina. No es pot acceptar que els ciutadans estiguin exposats als algoritmes quan no s¨®n resultats totalment certs, sin¨® probabilitats. Les mesures dels algoritmes no poden determinar tota la nostra vida, i no pot ser que uns pocs controlin la informaci¨®. Ens podem trobar amb una societat estad¨ªsticament no desitjable, amb gent que no hi tindr¨¤ acc¨¦s per tal de no exposar les seves dades. ?s un futur que hem d¡¯afrontar i preguntar-nos si volem una societat en la qual tots ens barallem per tenir els recursos m¨ªnims o si volem aprofitar les possibilitats de la tecnologia per fer una societat m¨¦s justa i equilibrada.

P. Ja es parla del petroli de les dades pel seu valor a l¡¯hora de con¨¨ixer els nostres gustos i inclinacions. La nostra personalitat es podr¨¤ predir?

R. No s¨¦ si arribarem a tanta certesa, o si, com diuen alguns, som el que diuen les nostres dades que som. Hi pot haver sistemes m¨¦s precisos per interpretar les dades, per¨° al final els algoritmes els fan persones que tenen els seus tics i prejudicis, i ¨¦s dif¨ªcil que prediguin la personalitat i els gustos de cadasc¨² fins a cert punt. Si arribessin i s¡¯expandissin m¨¦s enll¨¤ de la publicitat, seria nefast. Si utilitzem les eines de la xarxa nom¨¦s per al que ens agrada o interessa, sense oportunitats per corregir defectes, prevenir problemes i tenir una amplitud d¡¯opcions i diversitat, la societat no pot avan?ar.

P. Hi ha qui pot pensar que el problema s¡¯acaba renunciant a Internet, les xarxes socials i el m¨°bil.

R. Hi ha accidents de cotxe i moto, i l¡¯alternativa ¨¦s l¡¯educaci¨® vi¨¤ria i les millores en les infraestructures i els vehicles, i no deixar de circular. ?s impossible renunciar-hi, el que cal ¨¦s tenir m¨¦s opcions, m¨¦s lleis per protegir els ciutadans per minimitzar riscos, i intentar usar la tecnologia com a servei per a la societat i no a la inversa. No es tracta de tornar 40 anys enrere, sin¨® que la societat sencera calculi el risc i aprofiti el millor de la tecnologia.

P. Conclou que la intel¡¤lig¨¨ncia humana dominar¨¤ l¡¯artificial. No ¨¦s molt optimista en aquest aspecte?

R. Els experts en intel¡¤lig¨¨ncia artificial diuen que s¡¯hauria de desenvolupar amb controls, plantejaments ¨¨tics i socials, i que l¡¯ess¨¨ncia humana ¨¦s fonamental. Per¨° no sabem qu¨¨ hi haur¨¤ d¡¯aqu¨ª a 20 anys. Si reflexionem com m¨¦s aviat millor sobre si el cam¨ª per on avancem ¨¦s correcte, ser¨¤ m¨¦s probable que la intel¡¤lig¨¨ncia humana segueixi dominant, per¨° dependr¨¤ del poder que li donem als algoritmes. No oblidem que les m¨¤quines estan dissenyades per l¡¯¨¦sser hum¨¤. La tecnologia t¨¦ riscos, per¨° si es veuen abans, estarem en el punt de poder-los prevenir. El des¨¤nim ¨¦s per tot arreu. Hem de pensar que hi ha possibilitats en tot, ¨¦s possible fer coses per corregir la situaci¨®. Aix¨° s¨ª: no podem esperar sense fer res, cal actuar.