Plagiar o no plagiar

Una intensa proliferaci¨® del plagi correspon a ¨¨poques crepusculars, com una versi¨® bizantina de la impot¨¨ncia. De sobte, el plagi esdev¨¦ un manierisme fins i tot si alg¨², com passa ara, ho veu com una q¨¹esti¨® d¡¯Estat. Des de les tesis sobre la reproducci¨® de l¡¯obra d¡¯art fins a l¡¯opci¨® cl¨°nica, hem vist com un plagi pot fer caure governs. Quan parla del plagi a Fran?a, Heine descriu un autor que t¨¦ la m¨¤ a la butxaca de l¡¯altre i aix¨° els procura una certa connexi¨®: amb un talent aix¨ª per furtar idees, on un roba el pensament de l¡¯altre abans que estigui del tot pensat, l¡¯esperit ¨¦s un b¨¦ com¨², una comunitat de pensament. Aix¨° fa tan dif¨ªcil avui protegir la propietat intel¡¤lectual. ?s com el gran n¨²vol on anem sedimentant un estoc digital infinit.

A la seva monumental hist¨°ria de la literatura romana, Michael von Albrecht recorda que el principi d¡¯imitaci¨® liter¨¤ria ¡ªla imitatio¡ª va caure en descr¨¨dit a partir de l¡¯era rom¨¤ntica. Segons cita, Virgili va dir que ¨¦s m¨¦s f¨¤cil manllevar-li la ma?a a H¨¨rcules que un sol vers a Homer. Per desgr¨¤cia, ara toca parlar de tesis doctorals, amb cites sense cometes ni menci¨® de l¡¯autor original. L¡¯esc¨¤ndol perjudicar¨¤ els especialistes a escriure ¡ªi viure¡¯n¡ª tesis per a empresaris que volen donar llustre al curr¨ªculum, per a pol¨ªtics que volen fer de savis i novel¡¤listes que publiquen best-sellers redactats per equips de negres. Hem tornat a la imitatio desvergonyida, gaireb¨¦ obscena.

?s clar que sempre queda l¡¯excusa de la intertextualitat, un producte pervers de la postmodernitat, com la desconstrucci¨®. De fet, la intertextualitat ¨¦s la literatura secund¨¤ria dels qui no tenen res a dir. Ignoren la noble tradici¨® del pastitx, un dels exercicis literaris m¨¦s seductors, encara que siguin de g¨¨nere menor. A la Fran?a d¡¯avui, un dels plagiaris de m¨¦s nom ¨¦s l¡¯assagista Jacques Attali, que va ser conseller eminent de Mitterrand. Attali hi reincideix amb una desimboltura espectacular. En cadascun dels seus llibres, el plagi supera, i de molt, tota aportaci¨® original. Fins i tot ha plagiat ¡ªliteralment¡ª Ernst J¨¹nger. ?s la difer¨¨ncia entre un conseller de l¡¯Elisi i una ministra del PSOE que copi¨¦s de Wikipedia.

A la literatura catalana dels anys seixanta va fer un cert impacte el cas d¡¯un novel¡¤lista que plagiava novel¡¤les cl¨¤ssiques de la Xina. Un cas malaguanyat, perqu¨¨ d¨¨cades despr¨¦s podr¨ªem justificar-lo amb la ficci¨® de la intertextualitat. Per¨° en realitat la patologia intel¡¤lectual m¨¦s notable ara no ¨¦s el plagi d¡¯idees, sin¨® donar per fet que no fan falta idees a l¡¯hora d¡¯escriure. ?s l¡¯anomia intel¡¤lectual com una comunitat de pensament.