D¨¨ficit fiscal i llistes d¡¯espera: Torra i Arrimadas es fan un embolic amb les xifres

El president de la Generalitat, Quim Torra, i la cap de l'oposici¨®, In¨¦s Arrimadas,?han bastit aquest dimecres els seus discursos amb m¨²ltiples xifres per argumentar les seves posicions pol¨ªtiques. Torra ha tornat a rec¨®rrer als c¨¤lculs de d¨¨ficit fiscal elaborats per la Generalitat i a defensar el bon moment que viu la comunitat catalana, mentre que Arrimadas s'ha centrat a recordar els cops rebuts per l'economia despr¨¦s de l'1-O. Una part de les dades mostrades s¨®n q¨¹estionables.

¡°Cada dia se¡¯n de Catalunya uns 40 milions d¡¯euros sense que hi puguem fer res¡±, ha dit Torra en refer¨¨ncia al d¨¨ficit fiscal que suposadament pateix Catalunya i que condiciona la inversi¨® en pol¨ªtiques socials. Torra ha utilitzat unes dades elaborades per la Generalitat el 2016 i que, basant-se en dades del 2012, xifraven el d¨¨ficit fiscal que patia Catalunya en 14.600 milions d'euros. Resultat del denominat c¨¤lcul per flux monetari, basat en els recursos que s'inverteixen directament a la comunitat, aquest ¨¦s el c¨¤lcul que ofereix la dada m¨¦s contundent i m¨¦s beneficiosa per al discurs de l'independentisme. Quan es fa per c¨¤rrega-benefici, on es tenen en comptes les inversions al conjunt del sistema que poden beneficiar una comunitat determinada, aquesta xifra cau fins als 10.030 milions.

Torra no ha utilitzat els c¨¤lculs m¨¦s recents elaborats pel seu Departament d'Economia, presentats a finals del 2017 amb dades del 2014, que oferien dades m¨¦s elevades (16.570 milions i 11.590 milions, segons la f¨®rmula escollida). Per¨° tamb¨¦ ha obviat les dades sobre les balances fiscals calculades el 2016 pel Ministeri d'Hisenda, que situaven el d¨¨ficit catal¨¤ en 7.439 milions i una altra de m¨¦s actual, tamb¨¦ amb dades del 2014, que augmentava aquesta xifra fins als 9.892 milions. Un estudi de Josep Borrell i Joan Llorach redu?a el d¨¨ficit fiscal el 2015 a 3.228 milions d'euros. Aquests estudis neguen, com ha dit Torra, que "cada any, des del 1986, perdem el 8% de la nostra riquesa com a pa¨ªs".

¡°L¡¯economia catalana funciona i continua creixent¡±, ha assenyalat tamb¨¦ Torra. Malgrat la desacceleraci¨® generalitzada de l'economia europea, la veritat ¨¦s que Catalunya segueix mostrant una activitat vigorosa i amb uns ritmes de creixement superiors als del conjunt espanyol. En el segon trimestre va tancar una al?a intertrimestral del 3,1%, quatre d¨¨cimes m¨¦s que Espanya.

¡°Les visites de turistes de la resta d¡¯Espanya a Catalunya han baixat un 14%¡±, ha assegurat la l¨ªder de l'oposici¨®. Segons les ¨²ltimes dades de l'INE, fins al segon trimestre del 2018, el 14,2% dels turistes espanyols trien Catalunya com a destinaci¨®. Aquesta xifra ¨¦s un 7,2% menor que l'any passat. Segons l'Idescat, la caiguda acumulada de viatgers de la resta d'Espanya a Catalunya fins al juny ¨¦s del 4,7%. Torra ha reconegut la caiguda del turisme, tot i que ha assegurat que es deu als resultats r¨¨cord d'anys anteriors. El 2017 van arribar 19,1 milions de turistes, entre residents a Espanya i estrangers, la qual cosa va suposar un augment del 3,4%, i no del 5% que ha afirmat el president.

¡°Les inversions estrangeres a Catalunya han caigut un 64% en els primers trimestres del 2018¡±, ha denunciat In¨¦s Arrimadas com una de les proves que el proc¨¦s pol¨ªtic ha perjudicat en els ¨²ltims mesos l'activitat econ¨°mica a Catalunya. Les dades d'inversi¨® estrangera del Ministeri d'Economia no diuen aix¨°. Hi ha hagut caiguda, per¨° inferior, d'un 40%. Els economistes, no obstant aix¨°, adverteixen del risc d'analitzar les dades d'inversi¨® sense tenir en compte l'evoluci¨® de trimestres anteriors, perqu¨¨ determinades operacions corporatives poden produir pronunciades dents de serra que desvirtu?n l'an¨¤lisi de les estad¨ªstiques. Per exemple, les dades d'Arrimadas es comparen amb el primer trimestre del 2017, el millor des que s'elaboren aquestes estad¨ªstiques. Torra, de fet, ha respost a Arrimadas: "Som la regi¨® m¨¦s atractiva per invertir al sud d'Europa", agafant les dades del?Financial Times.

¡°Hi ha hagut una fugida de 35.000 milions d¡¯euros¡±, ha denunciat In¨¦s Arrimadas. La seva xifra s'aproxima als 31.500 milions d'euros que van sortir de Catalunya despr¨¦s del refer¨¨ndum, segons les dades del Banc d'Espanya, la qual cosa va provocar el canvi de seu de CaixaBank i el Banc Sabadell. La cap de l'oposici¨® s'ha oblidat de dir que durant els dos primers trimestres han tornat 8.000 milions.

¡°En els ¨²ltims mesos han augmentat 3.000 persones en llista d¡¯espera per a una intervenci¨® quir¨²rgica¡±. Les dades que ha citat Arrimadas sobre llistes d'espera corresponen a l'evoluci¨® dels temps d'acc¨¦s al sistema sanitari entre l'abril i el juliol del 2018. En efecte, i tal com va avan?ar EL PA?S a l'agost, des que el Govern va donar per finalitzat el pla de xoc per reduir les llistes d'espera (una injecci¨® econ¨°mica de 39 milions durant un any) l'abril passat, les llistes d'espera han crescut en tots els procediments: a finals de juliol hi havia 3.000 persones m¨¦s esperant per operar-se, 5.000 addicionals per a una prova m¨¨dica i 7.000 m¨¦s per visitar l'especialista. Arrimadas no ha actualitzat les dades a setembre del 2018, que s¨®n les ¨²ltimes disponibles: en els ¨²ltims quatre mesos, hi ha 9.651 persones m¨¦s esperant una intervenci¨® quir¨²rgica, 1.947 m¨¦s esperant per sotmetre's a una prova m¨¨dica i 9.518 addicionals a la cua per visitar l'especialista.

¡°En el tema de consultes externes ¨Cdades maig 2017-abril 2018¨C, els dies d¡¯espera eren 152 i el 2018, de 86 dies; els hem abaixat un 43,4%¡±. Torra utilitza com a punts de refer¨¨ncia l'inici i el final del pla de xoc per reduir les llistes d'espera, una injecci¨® de 39 milions d'euros amb els quals el Govern preveia, entre altres coses, reduir un 50% els temps d'espera de consultes externes i proves m¨¨diques. Encara que el Govern s¨ª que va aconseguir reduir les dilatades cues, no va complir els objectius del pla de conting¨¨ncia i es va quedar en una reducci¨® del 43,4% i el 40%, respectivament. A m¨¦s, tot i que Arrimadas utilitza el nombre de persones en llista per carregar contra el Govern, Torra li respon amb els temps d'espera, no amb els pacients a la cua perqu¨¨ el pla de conting¨¨ncia de l'Executiu catal¨¤ es va centrar, en bona mesura, a disminuir els retards per la cua, atenent primer els qui feia m¨¦s temps que s'esperaven. Des de l'abril del 2018, no obstant aix¨°, els temps han tornat a pujar: l'espera per a proves m¨¨diques ha augmentat fins a 68 dies i el temps mitj¨¤ d'espera per visitar l'especialista ¨¦s de 102 dies.

¡°Hem passat de 66.000 beneficiaris a 113.000 beneficiaris de la renda garantida de ciutadania¡±, ha afirmat Torra. Segons les dades presentades el 15 de setembre pel Departament de Treball, Afers Socials i Fam¨ªlies, efectivament, hi ha 113.000 persones dins del sistema de la renda garantida de ciutadania (RGC). Per¨° aix¨° no vol dir que tots rebin la mateixa prestaci¨® o que siguin nous beneficiaris de la nova ajuda. 45.363 d'aquestes persones s¨®n pensionistes als quals la llei de la renda garantida els aplica un complement, una quantitat econ¨°mica modesta. A m¨¦s, dins de la xifra presentada per Torra hi ha persones que percebien la renda m¨ªnima d'inserci¨® i que, per la llei de la RGC, han passat autom¨¤ticament a la nova prestaci¨®, que t¨¦ una retribuci¨® m¨¦s alta. El departament no ha detallat quantes s¨®n. El que s¨ª que ha detallat ¨¦s que, de les 69.000 sol¡¤licituds de nous expedients per la RGC que el Govern ha rebut en un any (des de la seva aplicaci¨®, el setembre del 2017), han passat el primer sed¨¤s 49.600. D'aquestes nom¨¦s s'han aprovat, com a nous expedients de la RGC, 5.043, un 10%.