Entre l¨ªnies

Sovint em visita Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n. No acostumo a portar-lo a col¡¤laci¨® per no fer anar l¡¯aigua al meu mol¨ª, seria un exc¨¦s d¡¯all¨° d¡¯¡°a qui a bon arbre s¡¯arramba, bona ombra el guarda¡± i servidora semblaria (¨¦s el que pensaria de qualsevol altre que ho fes) una aprofitada de l¡¯arbre i de l¡¯ombra. Per¨° avui, mentre escric, dilluns 1 d¡¯octubre, s¨ª, el convoco. Amb ell vaig aprendre el bolero de llegir entre l¨ªnies en la premsa durant el franquisme i, despr¨¦s, a completar les seves met¨¤fores i analogies, les complicitats que establia amb el lector, en les seves argumentacions i par¨°dies period¨ªstiques. Quins temps.

I quins aquests. Llegir entre l¨ªnies, escoltar entre els tons i les maneres dels qui ens parlen a la tele, ¨¦s pel que sembla una antigalla. Qui sap avui parlar entre l¨ªnies? Perqu¨¨ vost¨¨ i jo puguem llegir o escoltar entre l¨ªnies cal que qui parla s¨¤piga fer-ho. No en sap la ministra Delgado. Va dir Wyoming, i ho subscric: ¡°Quin car¨¤cter!¡±. Quin g¨¨nit. La ministra necessita m¨¦s compol (comunicaci¨® pol¨ªtica, en abreviatura nord-americana cada vegada m¨¦s adoptada a les facultats de Publicitat i Relacions P¨²bliques). Desconeix que la c¨¤mera ho amplifica tot, tot, tot, i que, alhora, no menteix.

Tampoc no ho sabien els comandaments dels dispositius policials destacats l¡¯U d¡¯Octubre de l¡¯any passat a Catalunya, no van pensar fins a quin punt es viralitzarien les imatges i formarien part de l¡¯espectacle audiovisual a tot el planeta. Com a professora de Comunicaci¨® Audiovisual, assisteixo amb perplexitat i estupefacci¨® a aquest frac¨¤s de la pedagogia audiovisual que els professors volem creure que la ciutadania coneix i que molt en particular tenen present els pol¨ªtics i els servidors p¨²blics. La c¨¤mera amplifica (tamb¨¦ el so), per¨° no menteix. Tenint en compte el que veiem i sentim, no es pot dir que n¡¯hi hagi gaires que ho s¨¤piguen a l¡¯arena ib¨¨rica de la res publica.

No ho sap tampoc el president Torra, anunciant a la tele en el seu discurs de fa unes setmanes la ¡°mobilitzaci¨® permanent¡±, com si fos Trotski i no record¨¦s el piolet que li va clavar el compatriota Ramon Mercader. Qu¨¨ se¡¯n pot dir, de les seves paraules als CDR aquest dilluns. Si est¨¤s al cas, Manolo, on sigui que estiguis, haur¨¤s agafat altre cop l¡¯avi¨® i pot ser que n¡¯hagis baixat a Bangkok, la dels ocells, altre cop. T¡¯evites aix¨ª (tot i que t¡¯ho passaries bomba) haver de sentir la ministra Cel¨¢a, a qui nom¨¦s li falta el regle de pegar als alumnes de l¡¯escola prim¨¤ria de la prehist¨°ria. T¡¯estalvies tamb¨¦ veure la vicepresidenta Artadi (la pila d¡¯imatges que et suscitaria) tractant de tu una L¨ªdia Heredia que se li adre?a en tot moment de vost¨¨, senyora Artadi. La teva eleg¨¤ncia po¨¨tica agrairia, en canvi, el bon estar i saber parlar, al Parlament, aquest dimarts, de l¡¯alcaldessa Marta Madrenas. Fan de Puigdemont, s¨ª. Que en sap.

Aquests dies estic veient la s¨¨rie Successor designat, en original Designated Survivor, que distribueix Netflix. Parteix d¡¯aquesta hip¨°tesi: Qu¨¨ ha de passar per tenir un president honest i un equip presidencial decent? Que desaparegui tot. Que siguin destru?ts: el Capitoli al complet, amb el Govern, el Congr¨¦s i el Senat dins. No hi queda ning¨² despr¨¦s de l¡¯atemptat, moren prop de mil persones. Apareixer¨¤ despr¨¦s un congressista viu sota la runa, per¨°, vaja, poc importa aqu¨ª per qu¨¨ ¨¦s viu, el que ¨¦s significatiu d¡¯aquesta hist¨°ria ¨¦s la idea central que perqu¨¨ sorgeixi un home honest que dirigeixi el pa¨ªs cal arrasar-ho tot. La interpretaci¨® de Kiefer Sutherland com a president Tom Kirkman, arquitecte, sense partit pol¨ªtic (¨¦s un independent) ¨¦s d¡¯antologia: ha de transmetre honestedat durant tantes hores com dura la s¨¨rie, i ho aconsegueix. El seu compol ¨Cl¡¯excel¡¤lent i jove equip presidencial en sap molt¨C ¨¦s de categoria. ?s clar que la s¨¨rie ¨¦s una utopia dins del g¨¨nere audiovisual d¡¯¡°hist¨°ries de la Casa Blanca¡±. Acotaci¨®: no cont¨¦ ni un bri de masclisme ni tampoc del que amb m¨¦s o menys fortuna anomenem bonisme feminista.

Tamb¨¦ recordo sovint Henri Cartier-Bresson, poeta i fil¨°sof de la c¨¤mera. Per aconseguir la imatge que creguis necess¨¤ria i ¨²nica, deia, cal que estiguin alineats el cap, l¡¯ull i el cor quan dispares (la c¨¤mera, compte). No pas a l¡¯inrev¨¦s. No has de partir del cor. El m¨¦s normal, si ho fas, ¨¦s que et surti una imatge podrida. Una imatge, en el context que aqu¨ª parlem, massa eloq¨¹ent de tu. No cal que ens parleu tan clarament, si us plau, no som a l¡¯escola de la vostra infantesa. O potser s¨ª, no ho s¨¦, potser ¨¦s bo que no s¨¤piguen comunicar. Una altra cosa ¨¦s qu¨¨ en fem, de tot plegat.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i professora de la UPF