Barcelona es reconcilia amb els seus rius

Si els ho expliquen fa 30 anys, molts no haurien cregut que els seus nets acabarien remullant-hi els peus. Aleshores, el Bes¨°s empestava al seu pas per Barcelona i la poca vida que hi sobrevivia s'ofegava en una visible escuma t¨°xica. D¨¨cades despr¨¦s, la imatge de desenes de nens creuant de puntetes el riu el 23 de setembre passat durant les festes de la Merc¨¨, il¡¤lustra la hist¨°ria de la seva reconciliaci¨® amb la ciutat. A l'altre costat de la capital catalana, entre l'aeroport i el port de Barcelona, esp¨¨cies d'ocells com l¡¯¨¤nec blanc tornen a niar a la desembocadura del Llobregat, l'altre gran riu que desemboca a l¡¯?rea Metropolitana de Barcelona, avui reconvertit en aquest tram en un parc fluvial.

Comen?a a quedar lluny aquest riu Bes¨°s que l'escriptora Patricia Gabancho va definir com una ¡°criatura marginal, desvalguda i castigada per la des¨ªdia¡±. Pedro Ramos, ve¨ª de 66 anys ¡°de tota la vida¡± de Sant Adri¨¤ de Bes¨°s, ¨¦s testimoni hist¨°ric de la seva transformaci¨® mediambiental. Ara passeja di¨¤riament a les ribes del riu. Quan era nen, ni s'apropava a un cabal ¡°ple d'horts, descampats i abocadors de residus abandonats amb una forta olor¡±, recorda. ¡°I ara soc aqu¨ª, i veig l'aigua, que s¨¦ que no est¨¤ del tot b¨¦, per¨° que almenys ¨¦s transparent. Fa goig. Qui ho diria¡±. Amb tot, la falta d'aigua als cabals de tots dos rius i l'elevada salinitat del Llobregat continuen sent una amena?a permanent, adverteixen els experts.

Si a la Barcelona ol¨ªmpica la ciutat va voler per fi comen?ar a mirar al mar, ara la conjura sembla que ¨¦s recuperar els cabals. La hist¨°ria de la reconciliaci¨® amb els dos rius principals que desemboquen a l¡¯?rea Metropolitana de Barcelona ve des de lluny. La motivaci¨® per intervenir a mitjan vuitanta el Bes¨°s ¡ªde 18 quil¨°metres i que s'origina a Montmel¨® (el Vall¨¨s Oriental)¡ª i el Llobregat, el segon cabal en el prove?ment d'aigua a Barcelona despr¨¦s del Ter, de 175 quil¨°metres i que neix a la serra del Cad¨ª, va ser la qualitat de les aig¨¹es, enormement contaminades per la ind¨²stria i la poblaci¨® urbana.

Tres d¨¨cades despr¨¦s, experts i ecologistes consultats que van con¨¨ixer i van estudiar tots dos rius a mitjan segle passat coincideixen, encara que amb molts matisos, en la seva millora. La recuperaci¨® d'esp¨¨cies, un acc¨¦s f¨¤cil per als ve?ns als cabals i la significativa millora de la qualitat de les aig¨¹es s¨®n els resultats m¨¦s visibles. Amb tot, tots dos rius tenen, sobretot en el tram final, moltes assignatures pendents per resoldre. ¡°Una cosa ¨¦s fer parcs perqu¨¨ la gent vagi a passejar i vegin quatre ocells i una altra ¨¦s dir que estan en bon estat¡±, resumeix Narc¨ªs Prat, catedr¨¤tic d¡¯Ecologia de la Universitat de Barcelona (UB).

¡°Encara que no es pot comparar, el que hi havia abans era un su?cidi¡±, diu Roger Lloret, qu¨ªmic i agr¨°nom de 80 anys que fa m¨¦s de mitja vida que estudia els rius catalans. ¡°El principal problema del Llobregat ¨¦s la salinitat, originada principalment per la mineria de potassa del Bages. Si b¨¦ ¨¦s cert que ha millorat, encara no es pot parlar d'una recuperaci¨® total¡±, apunta. ¡°Les noves generacions estan pagant els desastres de les anteriors¡±, afegeix el tamb¨¦ membre del Centre d¡¯Estudis del Baix Llobregat.

La regeneraci¨® d¡¯esp¨¨cies

La bretxa de la contaminaci¨® s'ha redu?t significativament. Segons dades de l¡¯Ag¨¨ncia Catalana de l¡¯Aigua (ACA), la pres¨¨ncia d'amoni el 1995 en el tram del Bes¨°s al seu pas per Santa Coloma de Gramenet era de 59,9 mil¡¤ligrams per litre (mg/l). El 2017 les ¨²ltimes an¨¤lisis indiquen que aquesta xifra s'ha rebaixat a 19,3 mg/l. Durant aquest mateix per¨ªode, en clorur s'ha passat de 560 mg/l a 213 mg/l. Va ser en la d¨¨cada dels noranta quan es va experimentar, expliquen des de l¡¯ACA, la millora m¨¦s important: de les cinc depuradores actives el 1992 s'ha passat a les 25 actuals al Bes¨°s. En paral¡¤lel, el Llobregat s'ha descontaminat pr¨¤cticament al mateix ritme. Al seu pas per Abrera, les aig¨¹es han passat de tenir una concentraci¨® d'amoni d'1,2 mg/l el 1995 a 0,5 el 2017. En clorur, de 329 mg/l a 208 mg/l en aquest mateix per¨ªode. De vuit depuradores el 1990 s'ha passat a les 80 actuals.

Apropar la gent al riu

Als setanta, el desesperan?at tram final del Llobregat era una claveguera a cel obert, sense vida. Va recuperar part dels seus valors naturals el 2008 gr¨¤cies al pla de restauraci¨® ambiental i paisatg¨ªstica que va engegar la Mancomunitat de Municipis de l¡¯?rea Metropolitana de Barcelona (AMB) en dos sectors del riu, de Martorell a Castellbisbal i de Sant Boi al Prat. L'objectiu era obrir la ribera als ciutadans dels deu municipis pels quals transcorre.

El catedr¨¤tic Narc¨ªs Prat, no obstant aix¨°, explica que les minicentrals el¨¨ctriques situades al Cad¨ª que extreuen l'aigua per produir energia minven significativament el cabal del Llobregat de principi a fi. En el tram final, Prat coincideix amb Lloret en qu¨¨ la salinitat tamb¨¦ ¨¦s el principal problema. ¡°Aix¨ª ¨¦s molt dif¨ªcil que els peixos sobrevisquin¡±, afegeix. Com a soluci¨® es van construir al delta del Llobregat pous per infiltrar-hi aigua de la depuradora, i aix¨ª recarregar l'aq¨¹¨ªfer superficial amb aigua dol?a que mantingu¨¦s a ratlla l'aigua salada. ¡°Amb la crisi, la falta de pressupost va paralitzar la infiltraci¨® de l'aigua. Actualment existeix la infraestructura necess¨¤ria per evitar la salinitat, per¨° no els recursos econ¨°mics per fer-la efectiva. Queden moltes coses per fer¡±, explica F. Xavier Santaeufemia, t¨¨cnic de preservaci¨® de la biodiversitat del Consorci del Delta del Llobregat.

La bretxa de la contaminaci¨® s¡¯ha redu?t significativament

¡°Sense tenir una aigua realment neta, aquest tram del riu Llobregat t¨¦ una bona poblaci¨® de peixos i fins i tot es va filmar una ll¨²dria el 2014. D'altra banda, la poblaci¨® ja no viu d'esquena al riu. Avui ¨¦s una zona molt utilitzada per passejants, ciclistes i esportistes¡±, afegeix Santaeufemia.

En paral¡¤lel, una milion¨¤ria inversi¨® de 40 milions d'euros, un 80% assumits per la Uni¨® Europea, es va materialitzar amb la inauguraci¨® el 2004 de l'¨²ltim tram del Parc Fluvial del riu Bes¨°s, gestionat per la Diputaci¨® de Barcelona. Abans, et tapaves el nas per la forta olor. Ara, la gent hi fa exercici, passeja amb els gossos o fins i tot observa ocells. La imatge es veu di¨¤riament al llarg dels ¨²ltims nou quil¨°metres, des de la conflu¨¨ncia amb el riu Ripoll fins a la desembocadura. Amb una superf¨ªcie total de 115 hect¨¤rees, el parc s'ha consolidat com un dels espais verds m¨¦s importants de Barcelona.

¡°Ara b¨¦, hi ha aspectes que s¨®n criticables. S'ha optat per crear un ecosistema de riu artificial. Es va apostar per una obra de ciment, amb gespa, en qu¨¨ les aus no tenen un lloc on nidificar. ?s una pena, perqu¨¨ el riu t¨¦ un potencial brutal¡±, explica Quim P¨¦rez, d¡¯Ecologistes en Acci¨®. ¡°L'evoluci¨® durant les ¨²ltimes d¨¨cades ha estat correcta, per¨° haur¨ªem d'haver anat m¨¦s r¨¤pid¡±, explica el ge¨°graf Josep Gordi. ¡°S'han aixecat murs, l'espai s'ha artificialitzat. Ens queda per davant el repte paisatg¨ªstic de recuperar-ne la naturalitat¡±, afegeix.

Com al Llobregat, l¡¯¨¨xit m¨¦s gran del Bes¨°s ¨¦s la recuperaci¨® de la fauna. Des de l'engegada del parc fluvial el 2000 s'han observat al voltant de 250 esp¨¨cies d'ocells, dotze mam¨ªfers, vuit r¨¨ptils, quatre amfibis i vuit de peixos. ¡°Tot, malgrat la seva redu?da amplitud i l'artificialitat¡±, explica Xavier Larrui, bi¨°leg especialitzat en aquest riu i que col¡¤labora amb el Consorci del Bes¨°s i la Generalitat. ¡°?s un oasi enmig del litoral urbanitzat barcelon¨ª. Per¨° la reeixida reconversi¨® ha incrementat l'aflu¨¨ncia de visitants i ara correm el perill de morir d'¨¨xit¡±, afegeix.

La falta d¡¯aigua i l¡¯elevada salinitat continuen sent una

Una opini¨® que comparteix la gerent del Consorci del Bes¨°s, Carme Ribas. ¡°El repte ara ¨¦s fer compatible l'espai per a tots els gustos: des dels m¨¦s naturalistes que veuen el riu massa artificial als ve?ns que volen un parc per passejar-hi¡±. La bi¨°loga del consorci, Bego?a Bellette, encara recorda quan era adolescent i es preguntava ¡°a veure de quin color passa avui el Bes¨°s¡±. ¡°Avui l'aigua ¨¦s cristal¡¤lina, encara que ha de quedar molt clar que no ¨¦s apta per al bany¡±, diu Bellette, qui afegeix: ¡°No oblidem que fa d¨¨cades hi havia gent que fins i tot demanava que el tapessin per no veure¡¯l m¨¦s. Era una claveguera. Avui, no obstant aix¨°, ¨¦s un riu apreciad¨ªssim¡±.