¡®Justine¡¯, a Alexandria

Dimarts passat vaig tornar a Alexandria amb l¡¯¨¤nima lleugera i vaig aprofitar, entre altres coses, per renovar-me el carnet de la biblioteca (la nova). Ho vaig fer, de renovar-lo, despr¨¦s de pagar de 120 lliures eg¨ªpcies (uns 6 euros), en el mostrador d¡¯entrada, a prop d¡¯on l¡¯est¨¤tua del primer bibliotecari (de la vella), Demetrio de Falero, sembla que somriu quan sent que entren diners a la caixa. Per¨° de seguida la ciutat es va apoderar de mi com una d¡¯aquestes llums ataronjades i polsoses de les quals pengen tires enganxoses que atrapen les mosques. Em va capturar l¡¯espessor vell de la capital antiga dels Ptolomeus i em van emborratxar els seus somnis malenconiosos, dels quals no et despertes amb facilitat. ¡°Als mateixos carrers t¡¯embolcallen interminablement/ els mateixos suburbis de l¡¯esperit¡±, va escriure aqu¨ª el vell poeta, Cavafis. ¡°La ciutat ¨¦s una g¨¤bia¡±.

Fa 19 anys que la vaig visitar per primera vegada, 10 de l¡¯¨²ltima (en la qual vaig navegar amb Frank Goddio sobre el palau submergit de Cleopatra mentre el ca?ador de tresors tirava les seves xarxes) i gaireb¨¦ 13 que van llan?ar al port les cendres de Terenci, fos amb la ciutat com el d¨¦u soldat que la va fundar i que jeu al Soma, all¨¤ on sigui, ficat en el seu sarc¨°fag de vidre. En l¡¯endemig va morir la germana de Terenci, Anna Maria, i Papitu Benet i Jornet, que tamb¨¦ va venir, viu en un m¨®n despullat de records al qual ja no arriba la llum del Far i en el qual mai em vaig fer passar pel seu fill per salvar-los a ell i a In¨¦s d¡¯uns camellers perversos.

¡°Vas a Alexandria?, oh!, saluda a la ciutat de part meva¡±, em va dir molt durrelliana N¨²ria Espert, una altra de la companyia d¡¯amics que el 2005 va esventar Terenci a l¡¯ampla badia durant l¡¯alabada entre versos de Cavafis i el cant dels muetzins. N¨²ria, tan fidel a l¡¯amic recalcitrant, Llu¨ªs Pasqual, escorxat alexandrine style, precisament, per la versi¨® local dels monjos negres del patriarca Atanasi que van escorxar amb teules Hip¨¤cia. Ho van fer aqu¨ª mateix, torturar i matar a la dona s¨¤via, sota la finestra de la meva habitaci¨® (306) al Cecil, l¡¯hotel emblem¨¤tic d¡¯Alexandria, en qu¨¨ avui hi ha la pla?a sorollosa de Saad Zaghloul (un dels pares de la independ¨¨ncia eg¨ªpcia l¡¯est¨¤tua del qual presideix l¡¯indret) i on s¡¯al?ava el Cesari amb els seus dos obeliscos, que despr¨¦s es van exiliar a Londres i Nova York, respectivament.

Vaig arribar a Alexandria per carretera des del Caire. Vam passar uns cartells grans de promocions immobili¨¤ries a New El Alamein (!) i versions eg¨ªpcies de Marina d¡¯Or, ciutat de faraons, ui, de vacances. Al llac Mariut, l¡¯antic Mareotis, on Nessim i els seus amics ca?aven ¨¤necs i que dorm il¡¤luminat entre reflexos i arraulit entre els seus joncs a esquenes de la ciutat, vaig tornar a observar com batien i es capbussaven els fidels alcions garsers (Ceryle rudis). Ja els tinc per esperits blanc-i-negres guardians de l¡¯indret, a l¡¯altura de les estranyes divinitats protectores de les catacumbes de Kom el Shogafa; s¨®n la meva humil aportaci¨® personal, juntament amb els subratllats de Justine, al p¨°sit de mites d¡¯Alexandria.

I ¨¦s que en realitat, com Hip¨¤cia, tots ens deixem esquin?alls de la pell aqu¨ª. No passes indemne per Alexandria. Encara menys si vens amb el Cuarteto incorporat i et deixes impregnar per l¡¯atmosfera i la llum malva llimona de la tarda decreixent que va descriure Durrell. M¡¯ho confirma Daniel Ortiz, canceller del consolat espanyol, despr¨¦s de la presentaci¨® a l¡¯Institut Cervantes ¡ªal carrer El Horreya, la famosa Via Can¨°pica de l¡¯antiguitat¡ª de la nova novel¡¤la de Julia Navarro, Tu no matar¨¤s (Rosa dels Vents), que en bona part se situa a la ciutat. ¡°Sembla mentida com t¡¯absorbeix i et consumeix Alexandria. Fa quatre anys que hi soc i em sento com ella, que es va deteriorant inexorablement¡±, assenyala el diplom¨¤tic, al qual si Larry Durrell l¡¯hagu¨¦s arribat a con¨¨ixer l¡¯hauria posat amb Pombal, Scobie, Clea, Balthazar i els altres. La ciutat sembla haver-li despullat de tot el que ¨¦s superflu i l¡¯ha deixat amb el que ¨¦s essencial, i en m¨¤nigues de camisa. Li parlo dels vells edificis escrostonats encara m¨¦s decr¨¨pits que anys enrere, de les capes de brut¨ªcia i de pols omnipresents, de les escombraries als carrers, dels gats fam¨¨lics a les ru?nes de Kom el Dikka. ¡°No n¡¯hi ha prou amb tot el que es fa. ?s la ciutat sencera la que sembla enfonsar-se¡±.

Segueixo la tradici¨® (la meva tradici¨®) d¡¯anar a l¡¯horabaixa al restaurant Fish Market a la Corniche per evocar la dispersi¨® de cendres de Terenci i conjurar els amics. Per¨° em trobo amb la sorpresa que no es pot accedir al moll on vam fer la cerim¨°nia. Uns gu¨¤rdies de seguretat fornits m¡¯ho impedeixen. Es veu que ara ¨¦s un espai exclusiu per als membres d¡¯un club mar¨ªtim privat. Ho intento amb el carnet de la Biblioteca d¡¯Alexandria i usant el nom de Demetrio de Falero (que, per cert, no ho he dit abans, va morir per una mossegada de serp), per¨° em fan fora de mala manera, que en el cas dels gu¨¤rdies de seguretat egipcis ¨¦s molt per¨° que de molt mala manera. Me¡¯n vaig amena?ant-los amb tornar la propera vegada acompanyat per Maruja Torres, i veig com es pon el sol i escolto la crida a l¡¯oraci¨® darrere d¡¯un reixat, juntament amb uns cartells vells d¡¯un espectacle sobre Cleopatra. Mentrestant, torno a llegir els poemes de Cavafis del llibret de butxaca de Mondadori que vam fer servir en el seu moment i que conservo dedicat per tots els que hi eren, inclosos Anna Maria i Papitu. ¡°Corta va ser la bella vida/ per¨° quina poderosos els perfums/ en quins ja?os espl¨¨ndids vam caure, a quins plaers vam donar els nostres cossos¡±.

Torno al Cecil ¡ªtan atrotinat i moribund com la resta de la ciutat¡ª trist com un mico i pensant en May, el desaparegut Monsieur de Graziella i meu. Per¨° al cap d¡¯una estona, no s¨¦ com, estic ballant un twist en el fam¨®s Bar Monty de la primera planta mentre una parella d¡¯esfor?ats artistes egipcis canten. La dona ¨¦s corpulenta i t¨¦ un gra a la barbeta que no dissimula la gran quantitat de maquillatge. Ell m¡¯explica en una pausa que ¨¦s cintur¨® negre de taekwondo i que de jove va competir a Barcelona. Pujo a l¡¯habitaci¨®, sol ¡ªtot i els cinc sexes d¡¯Alexandria¡ª, despr¨¦s de passar per davant del fam¨®s mirall que reflecteix la primera aparici¨® de la protagonista de Justine, i m¡¯instal¡¤lo al balc¨® amb el primer tom del Cuarteto. Obro a l¡¯atzar el volum endurit i llegeixo i llegeixo davant la deserta Corniche ¡ª¡±l¡¯exquisida par¨¤bola¡± (I. M. Forster)¡ª i el mar en calma, esperant l¡¯alba. ¡°Digues-me com es comporta ella i la imitar¨¦. En la foscor totes som igualment carn i tra?ci¨®, per diferent que sigui el nostre p¨¨l o l¡¯olor de la nostra pell. Digues-m¡¯ho i jo et somriur¨¦ amb el somriure del casament i caur¨¦ als teus bra?os com una muntanya de seda¡±. Justine, Alexandria¡­