Uns Jocs d¡¯Hivern descentralitzats

Dos mesos despr¨¦s que Jordi Hereu anunci¨¦s que volia albergar els Jocs Ol¨ªmpics d¡¯Hivern del 2022 a Barcelona, la ciutat va viure al mar? del 2010 la seva nevada m¨¦s gran de les ¨²ltimes d¨¨cades i es va col¡¤lapsar. Com era possible que una ciutat mediterr¨¤nia i vinculada al bon temps pretengu¨¦s organitzar els Jocs hivernals? La iniciativa del llavors alcalde socialista va sonar com una extravag¨¤ncia en aquell lluny¨¤ 2010. M¨¦s de vuit anys despr¨¦s, la idea ja no sembla desgavellada sin¨® possible. El Comit¨¦ Ol¨ªmpic Internacional (COI) va avalar dilluns passat el projecte Pirineus-Barcelona per als Jocs del 2030 i totes les administracions semblen remar actualment en la mateixa direcci¨®.

La idea d¡¯Hereu no tenia en compte una realitat actual. El COI va constatar que les ciutats fugien dels Jocs i va repensar l'esperit ol¨ªmpic. ¡°S'han acabat els grans fastos i les infraestructures fara¨°niques que despr¨¦s queden en des¨²s despr¨¦s de l'esdeveniment¡±, analitza Marta Carranza, comissionada d'Esports de Barcelona. El comit¨¨ internacional va rebaixar les seves exig¨¨ncies i ara s'adapta a la realitat de les ciutats interessades. Si al Pirineu no hi ha pista de bobsleigh ni Catalunya hi t¨¦ tradici¨®, simplement no hi haur¨¤ instal¡¤laci¨® de bobsleigh als Barcelona 2030. ¡°?s que ara el COI no acceptaria una candidatura amb construccions que no repercutissin en la ciutadania¡±, explica Gerard Figueras, president de la Secretaria General de l'Esport (SGC). El Comit¨¦ acceptaria descentralitzar algunes proves i portar-les a l'estranger, en seus ja adaptades, per la qual cosa no seria impensable que alguna subseu fos a Su?ssa, It¨¤lia o ?ustria.

El canvi de model organitzatiu va animar l¡¯Ajuntament a modificar la seva postura inicial. ¡°Els Jocs no s¨®n un objectiu¡±, va assegurar Gerardo Pisarello un mes despr¨¦s d'arribar a l'alcaldia de Barcelona el 2015. El nou paradigma del COI i la insist¨¨ncia dels municipis dels Pirineus van conv¨¨ncer Barcelona en Com¨² per participar en el projecte, ara liderat per la Generalitat. Els possibles Jocs d¡¯Hivern del 2030 serien els de Pirineus-Barcelona, i no a l'inrev¨¦s, com proposaven Hereu i el seu successor, Xavier Trias. La pr¨°pia denominaci¨® refor?a la sospita que s'espera amb m¨¦s anhel a la muntanya que a la ciutat. ¡°Barcelona ent¨¦n aquests Jocs com un projecte de solidaritat amb la resta del territori¡±, resumeix Carranza.

La idea municipal s'explica pel desenvolupament d'algunes infraestructures de la Generalitat que en algun cas ja estan aprovades, per¨° que sembla que necessiten una accelerada definitiva com la d'uns Juegos. Figueras detalla la idea de les administracions: ¡°Quant a les carreteres, a la C-16, es pret¨¦n desdoblegar el tram entre Cercs i Bag¨¤ i desenvolupar l¡¯Eix Llobregat¡±. La l¨ªnia ferrovi¨¤ria entre Barcelona i Puigcerd¨¤ tamb¨¦ tindria les seves adaptacions. ¡°La intenci¨® ¨¦s desdoblegar la l¨ªnia fins a Vic, i augmentar la freq¨¹¨¨ncia amb un bescanviador fins a Puigcerd¨¤¡±, afegeix el president de la SGC. Barcelona, on se celebrarien els esports de gel, tindria com a m¨ªnim un nou palau de gel.

Barcelona, impulsora i motor

El llegat dels Jocs ¨¦s un dels elements clau que l¡¯Ajuntament de Barcelona valora per donar continu?tat al projecte. ¡°Han de quedar uns equipaments ¨²tils; els Jocs han de ser sostenibles a nivell ecol¨°gics i econ¨°mics i fomentar l'habitatge social¡±, argumenta Carranza.

Conscients de la import¨¤ncia de la capital catalana en el projecte davant del COI, el rol de Barcelona en Com¨² es presumeix tamb¨¦ de vetllar perqu¨¨ l'operaci¨® no es desmarqui de les ¡°l¨ªnies de sostenibilitat¡± originals. Administraciones i organitzadors s¨®n conscients que un bloqueig per part de la ciutat dinamitaria tota opci¨® ol¨ªmpica. ¡°De moment el treball com¨² ¨¦s molt positiu¡±, asseguren des de tots dos costats de la pla?a Sant Jaume. La implicaci¨® de el COE per part de l¡¯Estat amplia el ventall de colors pol¨ªtics implicats. ¡°Per¨° l'esport mostra que pot haver-hi un consens institucional i tenir un paper conciliador en aquestes ¨¨poques¡±, reflexiona Carranza.

Per protegir-se de la pressi¨® tur¨ªstica, Barcelona tamb¨¦ t¨¦ l'¨¤rea metropolitana per diversificar les proves: el COI va visitar al setembre l¡¯Ol¨ªmpic de Badalona, la pista d'atletisme de Sabadell i la Fira 2, situada a l'Hospitalet. Amb les institucions conven?udes, falta el suport popular. ¡°La il¡¤lusi¨® ¨¦s una de les assignatures pendents¡±, accepta Carranza. Des de l¡¯Ajuntament es busca la f¨®rmula per con¨¨ixer el nivell d'acceptaci¨® de la poblaci¨® d'uns Jocs d¡¯Hivern al Mediterrani.