Nost¨¤lgia

Carlos Gardel va tenir vida de tango. Fill de pare desconegut, nen de raval, jove cerca-raons que va portar incrustada la bala de la baralla la resta de la seva vida, cantor de folklore, primer, i actor, despr¨¦s, va incorporar el tango al seu repertori ara fa 100 anys. Va ser la seva manera de recon¨¨ixer els seus or¨ªgens d¡¯immigrant com molts d¡¯altres que van arribar a Argentina entre l¡¯¨²ltim ter? del segle XIX i el primer del XX, i que a la seva gran capital van perdre la seva difusa identitat.

La seva veu es mant¨¦ fresca en el record, algunes de les seves melodies es continuen interpretant i no hi ha cap generaci¨® musical que no hagi fet versions d¡¯algun dels seus ¨¨xits. Especialment, ¡°El d¨ªa que me quieras¡±. Un altre d¡¯aquestes arrenca la seva decepci¨® amb el desig de ¡°emborrachar mi coraz¨®n para apagar mi loco amor que m¨¢s que amor es un sufrir¡±. Es titula ¡°Nostalgia¡±. Aquest sentiment descrit per metges su?ssos fa m¨¦s de 300 anys i que ¨¦s superior al de l¡¯enyoran?a sense que arribi a la malenconia, que aquesta s¨ª que necessita d¡¯un metge. La nost¨¤lgia ¨¦s doncs, un recurs hum¨¤ per donar significat al passat. Estudis recents han determinat que actua com un magatzem d¡¯emocions positives de la mem¨°ria que, refor?ant els nostres records, ens ajuda a afrontar millor el futur.

O sigui que la nost¨¤lgia no ¨¦s necess¨¤riament negativa. Per aix¨°, i com va determinar en les seves mem¨°ries Simone Signoret, l¡¯actriu francesa esposa d¡¯Ives Montand, la nost¨¤lgia ja no ¨¦s el que era. Les darreres investigacions li donen la ra¨® concloent que els qui l¡¯evoquen amb facilitat solen tenir m¨¦s recursos per enfrontar-se als reptes propers que els qui no la practiquen.

A aix¨° haurien d¡¯aferrar-se tots els pol¨ªtics que viuen aquest octubre dels nostres dolors com l¡¯aniversari d¡¯all¨° que va poder haver estat i no va ser. Tant els qui rememoren el mes de les seves frustracions com els qui ho fan amb la satisfacci¨® que aix¨ª fos. Els uns i els altres semblen instal¡¤lats en la pitjor lectura de la seva mirada enrere. I ¨¦s que a tots els pot el ressentiment ja que no hi ha ra¨®.

Si fossin m¨¦s conscients de la seva responsabilitat i estiguessin menys condicionats pels seus escarafalls de cara a les seves galeries, sabrien que cap va estar a l¡¯altura de les circumst¨¤ncies. Ni tan sols s¡¯hi van apropar. Manquen actes de contrici¨® per ajudar a resoldre-ho i hi ha massa documents per testificar-ho. Segurament, cap altre per¨ªode de la hist¨°ria recent des de la q¨¹estionada transici¨® ha produ?t tanta literatura ni inter¨¨s per la informaci¨®. Inclosa aquella etapa interm¨¨dia coneguda com la del desencantament i que alguna cosa t¨¦ de semblant a l¡¯actual. O aquell moment que es viu a l¡¯interior del llarg t¨²nel en el qual el retrovisor ja no mostra la boca d¡¯acc¨¦s i el frontal de l¡¯autom¨°bil no albira el t¨¨nue reflex de la llum que espera a la sortida. Sol ser all¨¤ on apareixen els instints nerviosos que alerten davant d¡¯un possible incident que, per sort i excepte algunes excepcions, mai fa acte de pres¨¨ncia. Per¨°, per lleu que fos, el temor hi va ser.

Adverteix, el que encara ¨¦s el l¨ªder del PP a Catalunya, Garc¨ªa Albiol, que si l¡¯Estat no reacciona, d¡¯aqu¨ª a 15 anys aquesta naci¨® ser¨¤ independent. Ho diu ara, sense que apliqui efectes retroactius al seu pron¨°stic, perqu¨¨ pot sentir nost¨¤lgia de quan el seu partit governava i va utilitzar tota la for?a de l¡¯Estat, primer, per tor?ar la situaci¨® minimitzant la seva gravetat i, despr¨¦s, per agreujar-la encara m¨¦s amb la seva declinaci¨® de responsabilitats. Aquesta llarga etapa que va acabar sobtadament fa pocs mesos de la qual Mariano Rajoy culpa independentistes i socialistes. El PSOE, al seu torn, celebra que la divisi¨® dels partits secessionistes es deixi veure, perqu¨¨ diu que ¨¦s el resultat de les seves pol¨ªtiques.

?s comprensible que Pedro S¨¢nchez s¡¯ho cregui, tot i que el cert ¨¦s que els independentistes contra el PP vivien millor. Els conservadors es van convertir en la cola que recomponia les seves sempre maltractades relacions. Llu¨ªs Bassets va saber sintetitzar-ho magn¨ªficament en el seu Teorema Forcadell. El periodista es va basar en una entrevista televisiva en qu¨¨ la que era la l¨ªder de l¡¯ANC havia tranquil¡¤litzat l¡¯audi¨¨ncia relativitzant una de les habituals batusses dels partits independentistes, perqu¨¨ estava segura, va dir, que el govern espanyol els donaria motius per refor?ar-se. I aix¨ª va ser durant sis anys. Per¨°, despr¨¦s que desaparegu¨¦s aquell element aglutinador, els descosits d¡¯aquell moment han donat pas al trencad¨ªs d¡¯avui sense que res doni peu a pensar que es pugui recompondre alguna cosa ni deixin de mostrar ostensiblement les fissures per molt que dissimulin.

?s possible que sense voler-ho, alguns confonguin la seva mala consci¨¨ncia amb la nost¨¤lgia. I que en el seu interior no es vulguin rebaixar, ni demanar-li, ni plorar-li, ni dir-li que no pot viure m¨¦s. Per resignar-se despr¨¦s, des de la seva trista solitud, a veure cr¨¦ixer les roses mortes de la seva joventut. El tango sempre va ser dram¨¤tic.