Catalanisme ¡®ma non troppo¡¯

El puja i baixa independentista acabar¨¤ sent una estrat¨¨gia de terra cremada. Econ¨°micament, si es torna a una seguretat jur¨ªdica consistent, malgrat el dany causat tot podria anar tornant a mare perqu¨¨ l¡¯economia catalana ¨¦s potent, disposa de sectors molt creatius i t¨¦ competitivitat. Per¨°, institucionalment, ¨¦s dif¨ªcil que tant el Parlament com la Generalitat recuperin la seva credibilitat davant de tota la societat catalana en la seva pluralitat i davant del conjunt d¡¯Espanya. Ser¨¤ una recuperaci¨® lenta, i aix¨° si queda descartada la temptaci¨® unilateralista al mateix temps que es posa fi a la falta de respecte a l¡¯oposici¨® al Parlament com al biaix permanent de TV3 i Catalunya R¨¤dio. I all¨¤ s¡¯est¨¤, a m¨¦s, l¡¯ombra del 155.

Pol¨ªticament, el paisatge ¨¦s extremadament aspre. En aquests moments, dona una idea del caos que no es pot dissimular la lluita interna ferotge en l¡¯independentisme ¡ªcom lluitadors maldestres de sumo al fang¡ª, i tamb¨¦ la indeterminaci¨® del front secessionista de cara a la pugna per l¡¯Ajuntament de Barcelona. Al final, acabar¨¤ resultant una recomposici¨® general del mapa pol¨ªtic de Catalunya, per b¨¦ que sigui lentament, amb passos endavant i enrere, cortines espesses de fum i diversos exercicis camale¨°nics. Caldr¨¤ veure com alguns portaveus independentistes formulen el seu ¡°No ¨¦s aix¨°! No ¨¦s aix¨°!¡±, com Ortega ¡ªtan ven?ut pel nacionalisme catal¨¤¡ª va criticar la Rep¨²blica la proclamaci¨® de la qual havia aplaudit.

Per a l¡¯an¨¤lisi, la pregunta ¨¦s on aniran a parar els vots del que abans s¡¯entenia com a catalanisme. ?s a dir, sentit d¡¯un arrelament existencial a Catalunya i defensa dels seus interessos al Congr¨¦s dels Diputats, capacitat moderadora, i participaci¨® en la governabilitat d¡¯Espanya. El que veiem ara ¨¦s que, des de la caiguda del pujolisme ¡ªen part, responsable del despla?ament sobiranista per¨° no de manera absoluta¡ª, el separatisme va iniciar un proc¨¦s mancat d¡¯opcions B, sense comptar amb una majoria significativa de ciutadans i disposat a maneres de ruptura molt primitives. ?s possible una tornada del catalanisme cl¨¤ssic quan els seus principis han estat assolats per la psicosi del tot o res del maximalisme insurgent de la DUI?

Distints grups i personalitats intenten refer aquell catalanisme de pacte i possibilisme, per b¨¦ que no sempre disposen pr¨¨viament de la necess¨¤ria renovaci¨® del llenguatge. S¨®n iniciatives disperses i ning¨² no sap quines adhesions hi haur¨¤. Fins i tot el PSC ha patit electoralment per les seves dificultats a l¡¯hora de delimitar catalanisme de nacionalisme com a idea que tota naci¨® t¨¦ dret a autodeterminar-se com a Estat. Certament, el PSC ¡ªal marge d¡¯alguns dels seus membres, avui a ERC¡ª no ha estat mai independentista: el problema era d¡¯imprecisi¨®, com si pat¨ªs una dislocaci¨® sem¨¤ntica que va anar deixant el cam¨ª lliure a Cs. Tot i sent una operaci¨® pol¨ªtica d¡¯envergadura, el pacte PSC-PSOE ha anat perdent poder territorial. I en una altra dimensi¨®, la improvisaci¨® estrat¨¨gica que ha estat pr¨°pia primer d¡¯AP i despr¨¦s del PPC l¡¯est¨¤ convertint en un partit residual. Hi va haver l¡¯anomenada operaci¨® Piqu¨¦, per¨° sectors foscos del carrer G¨¦nova la van sabotejar. Es Pot dir que, des de la UCD d¡¯Adolfo Su¨¢rez, el centredreta no ha tingut una ruta clara a Catalunya. I despr¨¦s, el pujolisme va guanyar espai i el tarradellisme va perdre la seva oportunitat.

Retorn al catalanisme? Sembla una metabolitzaci¨® a llarg termini, minvada, sense que hi hagi la possibilitat que ocupi el mainstream de la pol¨ªtica o torni al rol de pal de paller que va aconseguir ser el pujolisme. M¨¦s catalanisme diuen uns, per¨° d¡¯altres abans voldrien saber quin catalanisme. Per descomptat, per revitalitzar l¡¯estil del tarradellisme cal un Tarradellas, un Tarradellas 2.0. Des d¡¯aquesta perspectiva, l¡¯independentisme ha aconseguit reduir significativament la possible redimensi¨® catalanista i ara que el proc¨¦s s¡¯esquerda, el catalanisme no disposa del potencial, el llenguatge i la confian?a majorit¨¤ria que va tenir en els seus bons temps.

D¡¯aqu¨ª ve la hip¨°tesi d¡¯un catalanisme ma non troppo. ?s a dir, un catalanisme que encerti quan es renovi i faci autocr¨ªtica, que avanci de manera permeable i inclusiva en una societat que est¨¤ canviant ning¨² sap molt b¨¦ com. Al nou catalanisme ¡ªper exemple¡ª li convindria assumir amb naturalitat que la societat catalana ¨¦s biling¨¹e i repensar la potencialitat autonomista. Catalanisme ma non troppo: un catalanisme suggeridor i persuasiu, per a una societat que cada vegada ¨¦s m¨¦s heterog¨¨nia. M¨¨tode: prova i error.