Andr¨¦ (i Nadja)

Sobre Andr¨¦ Breton (Tinchebray, 1896 - Par¨ªs, 1966) pivota tot un firmament d¡¯artistes i literats: Louis Aragon, Antonin Artaud, Luis Bu?uel, Salvador Dal¨ª, Paul ?luard, Max Ernst, Michel Leiris, Yves Tanguy... Astres brillants, amb traject¨°ries m¨¦s o menys independents, m¨¦s o menys err¨¤tiques. El fet ¨¦s que ens orientem m¨¦s b¨¦, en el conf¨²s paisatge surrealista, si agafem com a punt de refer¨¨ncia Breton. ?s un estel polar fiable. Al capdavall va oficiar com a ide¨°leg, establint manifestos i programes, decretant alineaments i expulsions, a la vegada que s¡¯hi llu?a com a editor i autor literari.

Breton havia nascut en una fam¨ªlia petitburgesa, profundament cat¨°lica, de la Baixa Normandia. A divuit anys, la cat¨¤strofe de 1914 el va trobar cursant estudis de medicina i interessat, sobretot, per les malalties mentals. Com a lector es va sentir atret per l¡¯escandal¨®s Alfred Jarry. Va trobar una clau en l¡¯obra de Sigmund Freud. El van fascinar els estirabots dad¨¤ de Tristan Tzara, tot i que poc despr¨¦s hi renegaria per aclarir el que el surrealisme hauria de ser i el que no. El 1919, amb Aragon i Soupault, va engegar la revista Litt¨¦rature. El 1924 signava el primer Manifest surrealista, on, per mor d¡¯un art contrari a la l¨°gica, la moral i la mediocritat de l¡¯¨¨poca, es delineaven les noves vies a seguir. De passada, s¡¯acusava la novel¡¤la de ser una cotilla burgesa, asfixiant i antiquada.

Curiosament, Nadja ¨¦s una novel¡¤la. Ho ¨¦s? Publicada el 1928 i revisada el 1963, roman com una de les lectures imprescindibles de les velles avantguardes de principis del segle XX. Sempre s¡¯ha dit que el surrealisme va donar millors poetes que narradors, per¨° Nadja destaca amb exemplaritat entre la producci¨® surrealista, la de Breton i la dels socis de moviment. En cap cas ¨¦s una narraci¨® convencional. No podria ser-ho. Se situa a l¡¯encreuament de l¡¯assaig, el croquis dietar¨ªstic i la fuita l¨ªrica. S¡¯il¡¤lustra amb una cinquantena de pintures, dibuixos, retrats, postals parisenques... Breton va redactar Nadja a rajaploma, en dues setmanes, lliurant-se a tota mena d¡¯associacions i derives com qui passeja sense rumb. Ho avisa a les primeres p¨¤gines: ¡°Que ning¨² no esperi de mi el recompte global d¡¯all¨° que m¡¯ha estat donat d¡¯experimentar en aquest ¨¤mbit. Em limitar¨¦ a recordar per alt tot all¨° que, sense respondre a cap iniciativa de part meva, m¡¯ha advingut alguna vegada, tot all¨° que, arribant per camins insospitables, em proporciona la mesura de la gr¨¤cia i la desgr¨¤cia particulars de les quals soc objecte; en parlar¨¦ sense cap ordre preestablert i segons el caprici del moment que deixar eixir el que ix¡±.

NADJA

Andr¨¦ Breton
Traducci¨® de J. Sala-Sanahuja
Adesiara
150 p¨¤g. 18 euros

Que ning¨² no esperi una novel¡¤la realista, doncs, sin¨® un narrador embragant una m¨¤quina de motius quotidians; com l¡¯afer de la coca?na, l¡¯obsessi¨® pels ulls de pega de les nines, el bust de la pla?a Villiers, aquell client d¡¯un hotel que cau per la finestra i, tot seguit, passa per recepci¨® per recordar el n¨²mero de l¡¯habitaci¨® des de la qual s¡¯ha precipitat... Moltes d¡¯aquestes an¨¨cdotes apunten cap a una tal Nadja. Cert que el seu nom omple el t¨ªtol, per¨° Nadja ¨¦s una secund¨¤ria en un llibre protagonitzat per l¡¯intel¡¤lecte de Breton. Ella el t¨¦ encisat perqu¨¨ ¨¦s una dona anticonvencional i amb una sensibilitat ¨²nica. Ella, m¨¦s que alg¨² de carn i ossos, ¨¦s un ideal, una lli?¨® de com viure a la manera surrealista i enderrocar el mur que separa art i vida. Reconeixem el personatge de Nadja en la Maga de Rayuela (i en general el deute de Cort¨¢zar amb aquesta obra). I si, avui, retrob¨¦ssim Nadja en un film dir¨ªem que ¨¦s una manic pixie dream girl (noia fada maniaca d¡¯ensomni; lamentar¨ªem l¡¯estereotip, de fet).

El retrat de Nadja ¨¦s intencionadament parcial perqu¨¨ Breton prefereix satisfer procediments d¡¯escriptura autom¨¤tica i que la narraci¨® corri ¡°a la merc¨¨ del dimoni de les analogies¡±. El resultat va ple de subordinades (tamb¨¦ endimoniades), dobles sentits o jocs de paraules que hauran fet feli? el traductor, Joaquim Sala-Sanahuja, si ¨¦s que ¨¦s amant dels reptes.

El millor Breton espera a les p¨¤gines finals, un cop Nadja ¨¦s internada en un manicomi, i el narrador s¡¯esbrava contra la psiquiatria i el confinament perjudicial dels interns. ?s el millor Breton, breument, perqu¨¨ l¡¯ha colpit la trag¨¨dia real d¡¯aquesta dona: on uns volen veure una musa, uns altres assenyalen una malalta.