La pol¨ªtica, aquesta trituradora

Cent anys hauria complert el 3 d¡¯agost passat Maria Aur¨¨lia Capmany, la dona que va dir que mai seria prou vella ni prou covarda com per no tornar a comen?ar un altre cop amb les mans buides. Intel¡¤lectual prol¨ªfica i polifac¨¨tica, la personalitat volc¨¤nica de Maria Aur¨¨lia Capmany ¨¦s recordada en el centenari del seu naixement com un exemple d'intel¡¤lectual compromesa.

El 1983, quan ja era una instituci¨® en si mateixa i es trobava en la c¨²spide de la seva projecci¨® com a escriptora i com a activista cultural, Pasqual Maragall la va conv¨¨ncer perqu¨¨ l¡¯acompany¨¦s en la llista del PSC per a l¡¯Ajuntament de Barcelona. Ell tenia 42 anys i ella 64. Aix¨ª com era l'escriptora, gelosa de la seva llibertat i sempre reticent als enquadraments, va oferir una mica de resist¨¨ncia per¨° va acabar acceptant. A Maragall, no podia negar-li res. El seu no era, no obstant aix¨°, un gest estrany. En aquests anys, a m¨¦s dels activistes del moviment obrer, ve?nal i estudiantil, la pol¨ªtica es va nodrir d'intel¡¤lectuals i professionals de gran prestigi, com Oriol Bohigas o Marta Mata. I bona part de la transformaci¨® que va viure Barcelona, Catalunya i Espanya en les primeres d¨¨cades de democr¨¤cia va venir de l'aportaci¨® decisiva d'aquest tipus de personalitats.

La pol¨ªtica mai ha estat un cam¨ª f¨¤cil, ¨¦s cert, per¨° qu¨¨ ha passat perqu¨¨ ara ens trobem en el paradigma contrari? Si alg¨² de prestigi ¨¦s cridat per assumir un c¨¤rrec p¨²blic, el m¨¦s normal ¨¦s que surti corrents. La pol¨ªtica s'ha convertit en una trituradora i pocs s¨®n els que accepten enrolar-se en una aventura de final incert, que els fa perdre oportunitats professionals i que pot posar en risc el prestigi acumulat. La lluita partidista s'ha tornat despietada, amb atacs que no sempre es basen en la veritat. I l'escrutini p¨²blic ¨¦s tan intens i tan invasiu que a les dificultats de governar i l'exig¨¨ncia d'una dedicaci¨® intensa, s'afegeix ara una gran tensi¨® emocional. En aquestes condicions, cal tenir molta vocaci¨® de servei p¨²blic per enrolar-se en la pol¨ªtica.

En el cas de les dones s'hi afegeixen, a m¨¦s a m¨¦s, factors espec¨ªfics que fan la c¨¤rrega encara m¨¦s pesada. Maria Aur¨¨lia Capmany va ser una de les que va obrir cam¨ª. No era f¨¤cil. En el primer consistori de Barcelona nom¨¦s hi havia tres regidores. Quan ella va ser triada, el 1983, eren cinc i quan va morir, el 1991, amb prou feines set. Va caldre esperar fins a les municipals del 1999 perqu¨¨ pugessin a 14. Ara s¨®n 18 sobre un total de 41 i l'alcaldia est¨¤ en mans d'una dona. S'ha progressat, certament, per¨° la viv¨¨ncia que tenen les dones que ara exerceixen responsabilitats en la pol¨ªtica municipal ¨¦s molt diferent de la que transmetia Maria Aur¨¨lia Capmany. Ho vam poder veure en un debat d'homenatge a l'escriptora que va reunir dues de les regidores que la van acompanyar en aquells primers mandats, Francesca Masgoret i Eul¨¤lia Vintr¨® i dos de l'actual consistori, Laura P¨¦rez i Laia Ortiz.

La Maria Aur¨¨lia era una feminista sense complexos que fumava puros, amb freq¨¹¨¨ncia feia broma sobre la seva condici¨® de ¡°dona p¨²blica¡± i participava en les avantguardes culturals sense deixar d'escriure. Exhibia una energia infinita, per¨°, sobretot, no tenia fills. Podia dedicar a la pol¨ªtica el temps que volgu¨¦s sense cap culpabilitat. Llavors no hi havia tel¨¨fons m¨°bils i quan es tancava a escriure, ning¨² la pertorbava.

?s cert que la conjuntura de pert¨¤nyer a un grup molt redu?t fa que les dones que ara porten el pes de l'acci¨® de govern a Barcelona tinguin una c¨¤rrega excepcional de responsabilitat, per¨° la idea que la pol¨ªtica t¨¦ un cost personal m¨¦s elevat per a les dones que s¡¯hi dediquen ¨¦s una experi¨¨ncia compartida en diferents institucions i diferents conjuntures.

A difer¨¨ncia de les pioneres, les dones que ara participen en pol¨ªtica no volen renunciar a ser mares i desitgen viure una vida familiar satisfact¨°ria. A molts ajuntaments, tamb¨¦ el de Barcelona, s'han fet esfor?os per canviar horaris i establir normes de conciliaci¨®, per exemple que cap reuni¨® acabi m¨¦s tard de les 20.30. S'han implantat serveis de cust¨°dia, per¨° el que necessiten les dones amb c¨¤rrecs pol¨ªtics no ¨¦s un lloc on poder deixar els fills mentre estan reunides o assisteixen a un acte institucional, sin¨® acotar la vida p¨²blica i alliberar temps per a la privada.

L'¨²nica manera que les dones puguin participar-hi sense culpabilitat ni patiment ¨¦s canviar els temps de la pol¨ªtica, cosa que al seu torn requereix canviar els temps de la ciutat, des de la feina al comer?.