¡°Tenia m¨¦s al cap que el programa havia funcionat que no pas que hav¨ªem arribat a la Lluna¡±

?s la dona que va dissenyar el programa inform¨¤tic que va utilitzar la missi¨® Apol¡¤lo 11, la que va aconseguir que l'¨¦sser hum¨¤ arrib¨¦s a la lluna per primera vegada el 1969. Margaret Hamilton (Indiana, Estats Units, 1936) ha aterrat aquesta setmana per primera vegada a Barcelona. Ha visitat l'arquitectura de Gaud¨ª i ha assistit a un concert al Palau de la M¨²sica en una ciutat que li ha semblat ¡°meravellosa¡±. Tamb¨¦ ha recollit el t¨ªtol de doctora honoris causa?a?la Universitat Polit¨¨cnica de Catalunya. L'aplom i la precisi¨® que es despr¨¨n de les seves frases pertanyen a alg¨² que ¨¦s testimoni de la hist¨°ria de la inform¨¤tica des del primer dia. Ella va ser la primera que va unir els termes enginyeria i programari. ¡°Tenia m¨¦s al cap: D¨¦u meu, el programa ha funcionat!, que no pas que hav¨ªem arribat a la Lluna¡±, recorda sobre un episodi que aquests dies es reviu a les sales de cinema amb First man (El primer home).

Un programa inform¨¤tic ha de tenir en compte totes les combinacions possibles dels factors que intervenen en el seu objectiu. Si n'hi ha una que no est¨¤ inclosa al codi, ¨¦s quan aquest falla. En la missi¨® que va portar Neil A. Armstrong i Edwin E. Aldrin al sat¨¨l¡¤lit terrestre, un error podria comportar un desenlla? fatal. Hamilton, que va ser directora de la Divisi¨® d'Enginyeria del Programari de l'Institut Tecnol¨°gic de Massachusetts (MIT), va veure la import¨¤ncia de dissenyar els programes anticipant-se als errors. Si per construir un pont s'han de tenir abans p¨¤gines i p¨¤gines de documentaci¨®, per desenvolupar alguns programes inform¨¤tics, tamb¨¦. Hamilton ho anomena ¡°software?preventiu¡±.

L'ordinador que viatjava amb la missi¨® lunar tenia una capacitat que avui dia es veu m¨ªnima. ¡°En aquella ¨¨poca si un ordinador se sobrecarregava, s'apagava¡±, explica Hamilton. El seu programari va servir per fer c¨¤lculs durant la missi¨® i estava equipat amb un ¡°sistema de detecci¨® d'errors que podia salvar vides¡±. En cas que es produ¨ªs un fet inesperat, el programa era capa? d'avisar els astronautes en una s¨¨rie de pantalles. El repte m¨¦s dif¨ªcil per a Hamilton va ser combinar el funcionament del programa, que tenia un cert retard, amb la comunicaci¨® per veu amb els astronautes. Ho va programar utilitzant llenguatge d'assemblador, molt m¨¦s dif¨ªcil que els llenguatges m¨¦s populars d'avui dia. Preguntada per si li va semblar complicat, riu i diu: ¡°Abans havia programat en binari!¡±, fent refer¨¨ncia a seq¨¹¨¨ncies de zeros i uns per donar instruccions a la computadora.

La nova doctora honoris causa de la UPC ¡ªque el 2016 va rebre una de les Medalles Presidencials de la Llibertat per part de Barack Obama¡ª va estudiar Matem¨¤tiques amb una menci¨® en Filosofia. Hamilton diu que ha apr¨¨s molt amb els anys de la relaci¨® entre les dues disciplines, ja que la tecnologia ara ¨¦s transversal. Apassionada encara avui dia per ¡°tot all¨° que els errors no diuen¡±, la inform¨¤tica va fundar la seva pr¨°pia empresa el 1986, Hamilton Technologies, que va crear un llenguatge propi de conceptualitzaci¨® dels programes.

Margaret apunta que actualment ¡°s'utilitzen els mateixos cicles de vida dels programes que fa 50 anys i no hauria de ser aix¨ª¡±. ¡°La gent continua fent les coses de la mateixa manera perqu¨¨ els diuen que ho facin aix¨ª i ¨¦s dif¨ªcil inventar una nova forma que vegin totalment aliena¡±, reflexiona Hamilton sobre l'enginyeria del programari. Segons el seu parer, els professionals d'aquests camps s¨®n, en general, reticents al canvi i ¨¦s per aix¨° que creu en el poder emprenedor ¡°dels nens petits i els nens grans amb ments joves¡±.

Sobre els reptes de futur de la inform¨¤tica, com la intel¡¤lig¨¨ncia artificial, Hamilton ho relativitza: ¡°Quan van anunciar l'arribada dels ordinadors, tamb¨¦ es deia que robarien la feina de molta gent i que farien coses perilloses¡±. ¡°Va resultar que els ordinadors fins i tot van crear m¨¦s feina¡±, afegeix. I conclou el paral¡¤lelisme: ¡°Si la intel¡¤lig¨¨ncia artificial fa coses dolentes, es crearan m¨¦s llocs de treball per lluitar-hi en contra¡±. Hamilton no utilitza les xarxes socials, perqu¨¨ ve ¡°d'un m¨®n on la privadesa era un b¨¦ preuat¡± i ella no la vol perdre.

Dones inform¨¤tiques: ¡°Inclusivitat i evoluci¨® natural¡±

¡°Per descomptat que volem inspirar les dones a fer que facin el que vulguin i siguin capaces¡±, reflexiona Hamilton. No obstant aix¨°, li generen ¡°sentiments contradictoris¡± iniciatives com Barcelona Grad Cohort Workshop, uns tallers que es van fer la setmana passada a la capital catalana amb l'objectiu de teixir una xarxa de dones inform¨¤tiques. Hamilton aposta per la ¡°inclusivitat¡± i per ¡°un tracte igualitari fruit d'una evoluci¨® natural¡± m¨¦s que ¡°per crear un nou tipus d'exclusivitat¡±. Recorda que en els seus inicis al MIT va assistir a algunes reunions d'un grup de dones per reivindicar els seus drets. ¡°Em van demanar que fes una xerrada a la sala principal, per¨° era un acte nom¨¦s per a dones. Els vaig dir que no podia fer-ho perqu¨¨ crearia un nou tipus de discriminaci¨®¡±, explica.