Manuel Valls: ¡°El nacionalisme obre cam¨ª al supremacisme¡±

Par¨ªs, Barcelona. Manuel Valls ens rep a la sala lluminosa del pis on viu, al carrer de Par¨ªs de la ciutat on va n¨¦ixer fa 56 anys. Els llibres ¡ªassaig pol¨ªtic, hist¨°ria, novel¡¤la¡ª omplen els prestatges. A les parets pengen alguns quadres del seu pare, el figuratiu Xavier Valls, que va pintar contracorrent en temps d¡¯experimentaci¨® i d¡¯abstracci¨®. Als balcons de l¡¯edifici, uns ve?ns han posat una bandera catalana i una altra d¡¯estelada.

Valls fill ho va ser gaireb¨¦ tot a Fran?a: alcalde, diputat, ministre de l¡¯Interior, primer ministre. Va abandonar el Partit Socialista, en el qual havia ingressat als 18 anys, despr¨¦s de perdre en les prim¨¤ries per a les eleccions presidencials del 2017. Es va implicar, despr¨¦s del refer¨¨ndum independentista de l¡¯1-O, en el debat catal¨¤. I finals de setembre del 2018 va anunciar la seva candidatura per a l¡¯alcaldia de la seva ciutat, que disposa d¡¯un ¨²nic suport: el de Ciutadans.

Publica Barcelona, vuelvo a casa (Editorial Espasa). Una carta de presentaci¨®. Un esb¨®s de la seva idea de Barcelona, Catalunya, Espanya i Europa. Una biografia. Una genealogia ideol¨°gica: des de la segona esquerra i el parler vrai ¡ªdir les coses clares¡ª del seu mestre, Michel Rocard, fins a la recomposici¨® pol¨ªtica de l¡¯actual president franc¨¨s, Emmanuel Macron: l¡¯oc¨¤s dels vells partits, la polaritzaci¨® entre progressistes i populistes, i la fi de la divisi¨® entre esquerra i dreta.

PREGUNTA. La divisi¨® entre dreta i esquerra ha mort?

RESPOSTA. Sempre hi haur¨¤ un debat entre els qui volen m¨¦s o menys Estat. Jo penso que la pot¨¨ncia p¨²blica ha de regular el m¨®n, Europa, cada pa¨ªs. Necessitem una escola potent: la millor manera de lluitar contra la desigualtat. Per¨° si considerem que avui a Europa ¡ªper¨° no nom¨¦s aqu¨ª, sin¨® tamb¨¦ als Estats Units¡ª hi ha un enfrontament entre els qui defensen la idea que va representar la reconciliaci¨® francoalemanya, la pau, i la democr¨¤cia a Portugal, Espanya, Gr¨¨cia i despr¨¦s els pa?sos del bloc sovi¨¨tic, d¡¯un costat, i, de l¡¯altre, els qui volen destruir Europa, les difer¨¨ncies entre esquerra i dreta ja no s¨®n les mateixes. Avui la prioritat ¨¦s defensar el model europeu i la llibertat, la democr¨¤cia i l¡¯Estat de dret. I aix¨° fa imprescindible l¡¯alian?a entre el centredreta i el centreesquerra davant del populisme.

P. Diria que els socialistes espanyols i catalans ho han ent¨¨s?

¡°La pot¨¨ncia p¨²blica ha de regular el m¨®n. Una escola potent lluita contra la desigualtat¡±

R. Aqu¨ª no es pot inventar En Marche! [el partit de Macron], cada pa¨ªs t¨¦ la seva hist¨°ria, per¨° el que afrontem ¨¦s massa important per jugar, especular i no tenir sentit d¡¯Estat ni d¡¯inter¨¨s general. Caldria inventar noves aliances. El PSOE, Ciutadans i el PP haurien de pactar i no deixar tant protagonisme al populisme d¡¯esquerres, a Podemos, o als separatistes, els nacionalistes. Si avui tenen protagonisme ¨¦s perqu¨¨ els tres partits que han governat, governen o volen governar no s¨®n capa?os de parlar i pactar.

P. Considera que els socialistes pequen de deixar espai als populistes?

R. Faig una crida, perqu¨¨ penso que Europa i la democr¨¤cia estan en perill. Europa ¨¦s el fruit de l¡¯alian?a entre la democr¨¤cia cristiana i la socialdemocr¨¤cia. Ambdues fam¨ªlies pol¨ªtiques estan en mal estat. Europa pot sortir de la hist¨°ria: amb el Brexit, el populisme, cosa que passa a It¨¤lia. No podem deixar espai als populismes. ?s responsabilitat del Govern aqu¨ª, per¨° tamb¨¦ de les oposicions. El que demano i espero, amb humilitat, ¨¦s que uns i altres siguin capa?os d¡¯avan?ar, amb iniciatives comunes per aprovar els pressupostos o oferir una visi¨® amb majories ¨¤mplies en temes com el proc¨¦s o la construcci¨® institucional espanyola.

P. El PP es va abstenir o va votar per defensar el president hongar¨¨s, Viktor Orb¨¢n, en la votaci¨® al Parlament Europeu per engegar les sancions contra Hongria. I t¨¦ una ret¨°rica de vegades complaent amb el petit partit d¡¯extrema dreta Vox.

R. El que dic val per a tots. El vot al Parlament Europeu va ser molt important, amb una majoria qualificada per obrir el proc¨¦s de sancions respecte a Hongria i Orb¨¢n. La meitat del PPE va votar amb els ecologistes, els liberals i els socialistes. La dreta francesa, com l¡¯espanyola, s¡¯ha dividit davant d¡¯aquest vot. Han de reaccionar. Hi hauria d¡¯haver un cord¨® sanitari davant del populisme: les aliances amb els populismes d¡¯esquerres i de dretes s¨®n perilloses per a les democr¨¤cies.

P. Vol dir que hi hauria d¡¯haver un cord¨® sanitari davant de Podemos i amb Vox?

R. Fins que aquests partits no canvi?n. Amb Vox ¨¦s clar. Amb l¡¯extrema dreta i amb l¡¯esquerra populista.

P. Ciutadans no ha estat tan contundent amb Vox com vost¨¨.

¡°Necessitem una trinxera davant dels populismes d'esquerres i de dretes¡±

R. Entenc que a Espanya no es vulgui donar m¨¦s protagonisme a Vox, perqu¨¨ no se sap encara si ¨¦s un moviment que est¨¤ creixent o no. Aqu¨ª es demana a uns i altres que siguin molt clars respecte a Vox, i cal ser-ho i rebutjar l¡¯extrema dreta. M¡¯agradaria que aquesta pregunta sigui tan clara respecte a una antiga presidenta del Parlament catal¨¤, la senyora N¨²ria de Gispert, que li diu a In¨¦s Arrimadas que torni a la seva casa a Jerez. Davant del racisme i del supremacisme ¡ªvengui del nacionalisme, de l¡¯esquerra o de l¡¯extrema dreta¡ª cal ser contundents. Hi ha d¡¯haver una frontera, una trinxera i un cord¨® sanitari clar¨ªssim respecte a aquest discurs i a aquests partits que pugen i pujaran a tot arreu, a Europa i al m¨®n.

P. Es pot comparar el nacionalisme catal¨¤ amb Vox i Salvini i el Brexit?

R. Hi ha difer¨¨ncies i no es pot comparar tot. En l¡¯independentisme hi ha gent generosa, progressista. Per¨° el nacionalisme obre el cam¨ª al supremacisme i el racisme. Els escrits del president de la Generalitat, el senyor Torra, o els atacs de la senyora De Gispert s¨®n discursos d¡¯exclusi¨®. Quan es diu a alg¨² que ¨¦s una b¨¨stia espanyola, o se li diu a alg¨² que no ¨¦s catalana perqu¨¨ ha nascut en una altra prov¨ªncia d¡¯Espanya, ¨¦s racisme. Si aix¨° ho escriu o diu alg¨² de Vox o del Front Nacional (FN) de Marine Le Pen, tothom se li tiraria al damunt. Pedro S¨¢nchez, quan no era president del Govern, va dir que el senyor Torra no trobaria lloc ni a les files del FN de Le Pen.

P. En qu¨¨ ha fallat la generaci¨® de pol¨ªtics que, com vost¨¨, han governat els darrers 10 o 15 anys perqu¨¨ els electors, i molts de classe treballadora, acabin votant opcions populistes?

¡°El problema ¨¦s no saber il¡¤lusionar amb un nou relat, el contrarrelat?? del populisme¡±

R. La primera mea culpa ¨¦s per la manca de mem¨°ria hist¨°rica, de tots: pol¨ªtics, intel¡¤lectuals, premsa, la gent en general. Perqu¨¨ aquests fen¨°mens, en un context diferent, ja els hem conegut, no s¨®n nous. Qu¨¨ ¨¦s el populisme sin¨® anar a buscar un enemic? L¡¯immigrant, el refugiat, el musulm¨¤, el ric, el burg¨¨s, Europa, Brussel¡¤les, Espanya, Madrid. Segona, paguem les conseq¨¹¨¨ncies de la crisi dels anys 2000, que surt dels Estats Units i els bancs, i deixa al carrer milions i milions d¡¯americans i d¡¯europeus. I s¡¯estan creant noves bombolles financeres. Si no es creen formes de regulaci¨® noves, o si s¡¯obre una guerra comercial com fa Trump, coneixerem una altra crisi, i el resultat ¨¦s que els rics s¨®n m¨¦s rics i els pobres m¨¦s pobres. Tercera mea culpa: no veure pujar aquest moviment d¡¯identitat. La gent t¨¦ por. Els populistes juguen amb aquesta por, i els Governs no saben dir quin ser¨¤ el futur. En un m¨®n que ¨¦s el del canvi clim¨¤tic, que ¨¦s el problema n¨²mero u, amb les noves tecnologies, la intel¡¤lig¨¨ncia artificial, la biomedicina, els canvis extraordinaris que alhora obren espais que fan por, la demografia que canvia els centres de poder, la crisi europea que ¨¦s demogr¨¤fica, el problema ¨¦s no saber il¡¤lusionar la gent amb un relat nou, que sigui el contrarelat del populisme. La for?a del populisme ¨¦s que t¨¦ el seu relat. Busca un enemic, forma una comunitat, juga amb les pors i ofereix un cam¨ª. ¡°Sortirem d¡¯Europa i ho arreglarem tot, sortirem d¡¯Espanya i ho arreglarem tot, traurem els immigrants i ja no tindrem problemes, dem¨¤ sense musulmans tot anir¨¤ millor¡±. Aquest discurs que ¨¦s el de Trump, Orb¨¢n, Salvini, l¡¯extrema dreta, l¡¯extrema esquerra o el nacionalisme. ?s potent perqu¨¨ no parla a la intel¡¤lig¨¨ncia, sin¨® als sentiments.

P. Falta un relat?

R. A Fran?a hi ha un relat que, malgrat totes les dificultats, uneix el pa¨ªs: la Rep¨²blica, la naci¨®, el missatge de Fran?a al m¨®n. A Espanya, per la seva hist¨°ria recent, li costa inventar un relat que sigui el d¡¯un patriotisme nou. Els 40 anys de la Constituci¨®, una de les m¨¦s democr¨¤tiques del m¨®n, s¨®n els anys m¨¦s extraordinaris d¡¯Espanya dels dos o tres darrers segles. ?s clar, la gent que ho passa malament, que est¨¤ a l¡¯atur, que viu amb menys de mil euros, que no troba pis i se n¡¯ha d¡¯anar del centre de Barcelona per anar a viure lluny, queda clar que aquest discurs potser no els arribi i que, sense solucions concretes, el relat no t¨¦ possibilitats de conv¨¨ncer. Per¨° per qu¨¨ aqu¨ª no som capa?os de parlar m¨¦s dels homes o les dones que han representat tant per a Espanya? Parlo, al final del llibre, de dos homes molt importants per a Espanya, un pol¨ªtic i un intel¡¤lectual, tots dos enterrats a Fran?a: Machado, a Colliure, i Aza?a, a Montauban. Un gran poeta i un moderat, republic¨¤. Representen el millor d¡¯Espanya: s¨®n factors d¡¯unitat i de conviv¨¨ncia.