¡®Open mind!¡¯

Uns dies despr¨¦s de la Biennal de pensament Ciutat Oberta comen?a el 48h Open House, un festival que concentra un grapat d¡¯obres visitables, no nom¨¦s a Barcelona, sin¨® tamb¨¦ en algunes poblacions que s¡¯afegeixen al festival. ?bviament, la seva ambici¨® ¨¦s molt diferent de la intensa setmana de debats que han tingut lloc a diversos indrets de la ciutat amb la pres¨¨ncia d¡¯experts i fil¨°sofs que han ajudat a enfortir els diferents corrents de pensament i acci¨® que es donen a Barcelona. N¡¯hi ha prou recordant que dissabte passat les rondes van ser l¡¯escenari d¡¯una passejada amb bicicleta per anticipar un debat sobre el futur d¡¯aquestes vies de circulaci¨® ol¨ªmpiques, i ja hi ha qui ha comen?at a dir que les rondes, que van ser pensades per als autom¨°bils, hauran de comen?ar a ser observades des de l¡¯¨°ptica de les bicicletes. Potser s¨ª, per¨° potser cal no oblidar que els turistes no necessiten les rondes per a res. En qualsevol cas, mentre que aquesta setmana passada ha estat la ciutat la que s¡¯ha obert al debat amb converses, actuacions i passejades, ara sembla tocar el torn dels edificis.

Enguany el festival 48h Open House ha cercat un esl¨°gan, Desvestim l¡¯arquitectura, i un tema central, el GATCPAC. En fullejar el programa ¨¦s, potser, quan ens adonem de la cosa m¨¦s important d¡¯aquest festival: els edificis estan agrupats per la seva situaci¨® a la ciutat o, senzillament, per ordre alfab¨¨tic, no pas per criteris estil¨ªstics. En veure el programa i les cuidades fotografies que ajuden a contemplar interiors, fa?anes o aspectes parcials d¡¯aquests edificis, ressona la intu?ci¨® que ens trobem davant de l¡¯antiestil personificat. Tampoc s¡¯insisteix m¨¦s que de passada en els autors de les obres; els edificis s¨®n all¨¤ perqu¨¨ tenen qualitat i inter¨¨s i es poden visitar. ?s sens dubte el millor argument per poder mostrar arquitectura com un fet ordinari, sense m¨¦s m¨¨rit que la seva bondat. La curiositat fa molt, ja que poder entrar all¨¤ on no ho fem habitualment ¨¦s una condici¨® inherent a aquest festival, que fa pensar sobre la complexa relaci¨® entre l¡¯arquitectura i la ciutat, i no tan sols en el seu paper urb¨¤, sin¨® tamb¨¦ en la seva utilitat, expressada a trav¨¦s dels qui hi viuen i hi treballen. En aquestes 48 hores, l¡¯arquitectura ¨¦s m¨¦s civil que urbana.

El festival posa en valor la ciutat en tant que museu d¡¯arquitectura. En aquest cas, el museu t¨¦ inter¨¨s per la seva col¡¤lecci¨® heterog¨¨nia, amb elements de gran valor patrimonial reunits al costat d¡¯altres de m¨¦s modestos, per¨° que des del punt de vista civil tenen una rellev¨¤ncia innegable. Aix¨ª, en aquest museu real es troben peces monumentals i petites reformes d¡¯habitatges, cases muse?tzades i edificis d¡¯apartaments, infraestructures com dip¨°sits d¡¯aigua o clavegueres, monuments visitables com l¡¯Arc del Triomf o les Torres Venecianes de pla?a Espanya. Tant ¨¦s que siguin originals o reformats, que conservin o no el seu ¨²s original ¡ªabunden les ¡°antigues f¨¤briques...¡±¡ª. ?s precisament aquesta reuni¨® no sistem¨¤tica ni cronol¨°gica l¡¯aspecte m¨¦s notable del festival. Un fet que ha contribu?t al seu ¨¨xit, en quedar fora de l¡¯explicaci¨® historicocultural habitual i mostrar la seva obertura de mires dirigint-se a un p¨²blic ampli, que se sent atret per la cosa m¨¦s simple: poder-hi entrar.

En aquesta edici¨® ¡ªignoro el motiu (per haver-se presentat al pavell¨® Mies van der Rohe?)¡ª, s¡¯aprecia un canvi en la manera de mostrar les obres. Un cert component moral que es deixa veure ja en l¡¯explicaci¨® del leitmotiv de l¡¯edici¨®: Desvestir l¡¯arquitectura. Al darrere s¡¯hi troba la idea que a l¡¯arquitectura se l¡¯ha de ¡°desvestir d¡¯ornamentaci¨® per pensar-la a escala humana i social¡±, com diu el programa, sense adonar-se, per¨°, que la ciutat seria horrorosa sense aquesta ornamentaci¨® i sense pensar una mica en el que Vincent Scully deia quan acusava els academicistes del Bauhaus d¡¯estar mancats d¡¯ironia i ser incapa?os d¡¯entendre la cultura popular i la seva exuber¨¤ncia. Posats a cercar un leitmotiv, el festival potser s¡¯hauria pogut fixar en el pare de totes les contradiccions, l¡¯arquitecte nord-americ¨¤ Robert Venturi, mort fa unes setmanes, al qual li haurien agradat les contradiccions i la complexitat del cat¨¤leg d¡¯aquest festival, sense haver de considerar cap estil superior a d¡¯altres.