Referents a la novel¡¤la

El m¨¦s habitual, en el camp de la novel¡¤la, ¨¦s que els autors transposin als llibres paisatges, coses i gent que han conegut en algun moment de la seva vida. Una de les poques excepcions a aquesta regla la constitueixen els novel¡¤listes de ci¨¨ncia-ficci¨®, que s¡¯ho inventen gaireb¨¦ tot, sense que aquest m¨®n que s¡¯inventen ¡ªcom ja va preconitzar Arist¨°til a la seva Po¨¨tica¡ª quedi fora de tota comprensi¨® per a un lector com¨².

Aix¨ª, per exemple, Lluci¨¤ de Sam¨°sata, al segle II, va narrar el que potser ¨¦s el primer viatge a la lluna de la tradici¨® occidental, al qual en van seguir desenes, potser centenars, fins al tan fam¨®s de Jules Verne: ¨¦s un invent, per¨° tothom sap on ¨¦s la lluna i qu¨¨ significa viatjar. Sigui com vulgui, la major part dels novel¡¤listes, en especial des d¡¯Antoine de La Salle, Martorell i Cervantes, el que han fet ¨¦s narrar coses d¡¯una versemblan?a immediata, a l¡¯abast reconstructiu de qualsevol lector.

Moby Dick, de Herman Melville, nom¨¦s es podia haver escrit, com ¨¦s el cas, sobre la base de l¡¯experi¨¨ncia vital de Melville: es va enrolar en un vaixell balener, l¡¯Acushnet, que va sortir de New Bedford el 1841. Gr¨¤cies a aquesta experi¨¨ncia va aprendre el complicat i tan especialitzat llenguatge de la n¨¤utica i dels vaixells, i aquest ¨¦s el l¨¨xic que apareix a la novel¡¤la. Jos¨¦ Mar¨ªa Valverde, que la va traduir, em va explicar que no ho hauria pogut fer sense l¡¯ajut d¡¯un diccionari angl¨¨s-castell¨¤ de termes n¨¤utics que va trobar, molt rar. Anys despr¨¦s d¡¯aquesta novel¡¤la, Melville va escriure Billy Budd, la hist¨°ria d¡¯un simulacre d¡¯amotinament en un vaixell ¡ªpossiblement la m¨¦s extraordin¨¤ria novel¡¤leta del XIX, al costat d¡¯Un coeur simple (Una bonif¨¤cia, en traducci¨® de Narc¨ªs Oller), de Flaubert¡ª, i es va basar, tamb¨¦, en all¨° que li va succeir en un altre balener, el Lucy Ann.

H?lderlin no va anar mai a Gr¨¨cia, per¨° va escriure la novel¡¤la Hiperi¨®, o l¡¯eremita a Gr¨¨cia, en qu¨¨ no falta cap detall del paisatge, la flora i la fauna: ho va treure tot del llibre de Richard Chandler, Travels in Assia Minor and Greece, publicat l¡¯any 1776.

De vegades, un novel¡¤lista va curt de referents, o de vida, i ha de construir una novel¡¤la sobre la base de les experi¨¨ncies dels altres. Aix¨° li va passar a Jane Austen, per exemple, que amb prou feines va sortir mai de casa o del seu llogarret, i que s¡¯ennovava de totes les coses ¡ªen especial dels afers sentimentals del com¨²¡ª gr¨¤cies a les conversacions amb les seves amigues, en sortir de la funci¨® dominical. En llegir la seva obra, pensar¨ªeu que Austen va tenir una vida amorosa complexa, dilatada, rica i permanent. Res m¨¦s cert; va narrar els amors i els maldecaps sentimentals dels altres. Quant al paisatge, cap problema: nom¨¦s cal obrir b¨¦ els ulls quan es passeja.

Proust, de qui acaba d¡¯apar¨¨ixer en catal¨¤, sempre ben tradu?t per Josep Maria Pinto, el volum IX d¡¯A la recerca del temps perdut, La presonera I, va fer una cosa semblant. Per¨°, com que no anava ni a l¡¯esgl¨¦sia ni a la sinagoga, sin¨® que es passava les hores mortes a l¡¯Hotel Ritz de Par¨ªs, es va ennovar de costums molt menys sentimentals que Austen. All¨¤, o a les cases llurs, es trobava amb la gent d¡¯upa de la ciutat ¡ªrestes d¡¯una aristocr¨¤cia que es va esvanir del tot despr¨¦s de la Guerra Gran¡ª, i prenia els apunts que calgu¨¦s per narrar unes vicissituds amoroses, de vegades solament sexuals, en les quals ell mateix nom¨¦s va participar esbiaixadament, a causa sobretot de l¡¯asma que patia: ¨¦s el m¨¦s gran tafaner que hi ha hagut a la hist¨°ria de la literatura.

La majoria dels novel¡¤listes del XIX donen la impressi¨® que competien amb els reporters, els periodistes, o all¨° que en catal¨¤ medieval se¡¯n deia ¡°reportadors de noves¡± (¡°not¨ªcies¡±, com news, en angl¨¨s). Mireu, si no, Dickens, que va treballar quasi tota la vida per a diaris i revistes, com molts d¡¯altres, incl¨°s Flaubert, al seu segle.

De vegades, tanmateix, apareix al m¨®n un novel¡¤lista estrany, que sembla que hagi tret dels somnis tota la mat¨¨ria de les seves obres. ?s el cas de Kafka. Com que hi ha cr¨ªtics literaris que no paren de buscar referents a qualsevol novel¡¤la (o realia, en termes savis), n¡¯hi ha que han suposat que Kafka va agafar com a model arquitect¨°nic de la novel¡¤la El castell un que hi havia al nord de Boh¨¨mia, que ell visitava sovint a causa de la seva feina d¡¯advocat en una companyia d¡¯assegurances. En el seu cas, tota recerca ¨¦s in¨²til: el m¨®n de Kafka es pot reconstruir gr¨¤cies, una vegada m¨¦s, a les lleis de la versemblan?a, per¨° a la seva obra hi ha molt pocs personatges, situacions i experi¨¨ncies que procedeixin de les pr¨°pies. Nom¨¦s un referent ¨¦s clar: l¡¯habitatge que ¨¦s escenari de La transformaci¨® ho t¨¦ tot en com¨² amb el pis de Niklasstrasse, 6, de Praga, on ell vivia quan va escriure aquesta fabulosa narraci¨®. No ho s¨¦ per haver-hi estat, perqu¨¨ aquell bloc de cases va ser enderrocat poc despr¨¦s de la Segona Guerra Mundial; ho s¨¦ perqu¨¨ una vegada vaig anar a l¡¯Ajuntament de Praga a consultar els pl¨¤nols d¡¯aquesta casa en qu¨¨ Kafka havia viscut.