Estacions

La tardor havia de ser calenta. Ho pronosticaven els t¨°rrids dies de l¡¯estiu. Aquell temps de profecies fetes des de l¡¯hamaca i amb una cervesa a la m¨¤ que serveixen per emp¨¨nyer el pas lent de l¡¯estaci¨®, per¨ªode en qu¨¨ alguns encara creuen que no passa res. Per¨° les estacions tampoc s¨®n el que eren. I aix¨ª hem canviat els escarafalls que f¨¨iem per celebrar la festa de Tots Sants pr¨¤cticament en cos de camisa per buscar ¨¤vidament una paperina embolicant una dotzena de castanyes perqu¨¨ ens escalfin les mans desocupades. Aix¨ª va ser en una altra ¨¨poca, com indica la tradici¨® i aboquen els records. Per¨° ara que ha tornat el fred, amb prou feines queden castanyeres en actiu, ¨°rfenes com estaven d¡¯una meteorologia que les comprengu¨¦s.

La tardor havia de ser contundent. Els pol¨ªtics s¡¯havien d¡¯encarregar que fos aix¨ª. Per¨° ha passat el que havia pronosticat Winston Churchill. I despr¨¦s de predir el que passar¨¤ dem¨¤, el pr¨°xim mes i l¡¯any que ve, ara s¡¯han d¡¯encarregar d¡¯explicar per qu¨¨ no va passar. No ho faran. Estan massa acostumats a no retre compte dels errors i a embolicar-se en la bandera de la confusi¨® quan volen fer creure que ho intenten.

Tamb¨¦ amb el seu constant joc de paraules, a les quals atorguen un sentit que no sempre coincideix amb la definici¨®. En aix¨° l¡¯independentisme ¨¦s l¨ªder. I si alg¨² no se n¡¯havia adonat, ho ha pogut comprovar en les constants rememoracions d¡¯octubre. Un mes de nost¨¤lgia m¨¦s que d¡¯il¡¤lusi¨®, de trag¨¨dia m¨¦s que de com¨¨dia, tot i que alguns tocs de surrealisme hagin pogut fer somriure els m¨¦s circumspectes.

Que el l¨ªder pol¨ªtic d¡¯un partit espanyol suport imprescindible del Govern de l¡¯Estat per intentar aprovar els pressupostos d¡¯aquest mateix Estat vagi a visitar a la pres¨® un altre l¨ªder pol¨ªtic avui empresonat per haver intentat trencar-lo i negoci? els pressupostos d¡¯Espanya amb qui la vol abandonar, no em negaran que ¨¦s molt curi¨®s i poc l¨°gic. Excepte si es pret¨¦n dividir l¡¯adversari m¨¦s del que ja ho est¨¤. I evidenciar les seves febleses, que en t¨¦, a costa d¡¯erosionar una unitat impossible perqu¨¨ els recels encara poden m¨¦s que els desitjos.

Aix¨° ¨¦s el que no va saber tenir en compte Artur Mas en la seva ja llunyana obsessi¨® per pastar una amalgama impossible. Pensar que la CUP donaria un xec en blanc a les pol¨ªtiques econ¨°miques dels seus antag¨°nics i que aplaudiria els dif¨ªcils equilibris del dia a dia governamental com si no import¨¦s res i tot fos possible ¨¦s vist avui com un dels principals errors t¨¤ctics del proc¨¦s. El temps ho ha demostrat. I el que el llavors president va descriure com fer un pas al costat, els seus adversaris ho van traduir com enviar-lo a la paperera de la hist¨°ria. I ¨¦s que confiar en qui pret¨¦n la revoluci¨® paral¡¤lela a la independ¨¨ncia ¨¦s com imaginar Camb¨® com a amic de la FAI.

Despr¨¦s van venir altres equivocacions, que es van vendre com a solucions ¨²niques a un problema complex. I Puigdemont les va canalitzar per la via de la resist¨¨ncia que ha heretat Torra. Les seves proclames ho demostren. I un nombr¨®s grup de catalans que se¡¯l creuen es llancen al carrer a protestar cada vegada que els ho demanen sense ni tan sols q¨¹estionar-se si tot el que els havien dit era cert i possible.

Hem vist que tampoc. Per¨° aix¨° tant se val perqu¨¨, com ha dit Toni Com¨ªn, la responsabilitat era de la ciutadania per creure¡¯s all¨° que si no pot ser, no pot ser, i a m¨¦s ¨¦s impossible. Massa frivolitat si no fos pel drama que despr¨¨n. Massa insensatesa si no fos per la trag¨¨dia que comporta. Davant d¡¯aquest desprop¨°sit, n¡¯hi ha que insisteixen a fer pinya i no defallir. Que hi ha poc a revisar i res per penedir-se perqu¨¨ tot es va fer a fi de b¨¦ i per un objectiu superior.

S¡¯obliden que sense autocr¨ªtica no ¨¦s possible avan?ar. Que sense recon¨¨ixer els errors no ¨¦s possible rectificar. Que sense acceptar les limitacions no ¨¦s possible cohesionar una societat perplexa i cansada d¡¯un viatge per al qual no hi havia alforges per a tantes ensopegades i c¨¤stigs perqu¨¨ contra el PP vivien millor. I era m¨¦s divertit.

Ara ja veiem que el prop¨°sit ¨¦s electoral. Com sempre ho va ser. I que per aix¨°, com proposen des de la Crida, cal superar els partits perqu¨¨ s¨®n maquin¨¤ries obsoletes. Ho diuen els qui n¡¯han viscut, s¡¯hi han reflectit i han sobreviscut amb ells. S¨®n els nost¨¤lgics que, com Albert Camus, pensen que la tardor ¨¦s una segona primavera on cada fulla ¨¦s una flor. I com que ja hem cantat tots, ¡°cal que neixin flors a cada instant¡±. Seguint amb Llach, ¡°que tinguem sort¡±.