Aus i amfibis arrelen als cementiris de Barcelona

L'entitat Galanthus Natura va ser l'encarregada de reintroducir el 1999 el falc¨® pelegr¨ª a la ciutat de Barcelona. Comen?ava aix¨ª un projecte de recuperaci¨® de fauna desapareguda de la ciutat a causa de l'acci¨® de l'home. Despr¨¦s va venir el cens d'orenetes, de falciots i de cern¨ªcals. Un dels ambient¨°legs de l'entitat, Sergi Garc¨ªa, recorda com el desembre del 2014 van alliberar, en col¡¤laboraci¨® amb Cementiris de Barcelona, sis mussols al recinte de Montju?c.

Garc¨ªa assegura que, almenys, viuen en aquest cementiri tres parelles d'un dels animals m¨¦s vinculats a la mort. ¡°Veure'ls posar-se sobre algun mausoleu ¨¦s hipn¨°tic¡±, assegura l'ambient¨°leg, a qui resulta curi¨®s que en algunes de les tombes tamb¨¦ hi hagi gravats d'aquests ocells ¡°capa?os de veure en la foscor com si llegissin les ¨¤nimes¡±.

Aquests mussols ¨Cno s¨®n exactament els mussols comuns¨C alliberats a Montju?c procedien del centre de recuperaci¨® de fauna de Torreferrussa. Pel que sembla era com¨² aquest tipus de rapa? nocturna, juntament amb les ¨°libes, al cementiri de Montju?c i el seu declivi i extinci¨® en la instal¡¤laci¨® f¨²nebre va venir amb amb la construcci¨® dels edificis ol¨ªmpics el 1992.

¡°Col¡¤loquem sis caixes niu amb els exemplars. Les vam mantenir tancades per acostumar-los i despr¨¦s les vam alliberar¡±, recorda l'ambient¨°leg. A partir de llavors van comen?ar a realitzar, almenys un parell de nits a l'any, seguiment de les aus. ¡°Ha estat un ¨¨xit. Almenys hi ha tres parelles. Una al Fossar de la Pedrera, una altra prop d'unes restes arqueol¨°giques i una tercera a les oficines del cementiri¡±, assegura. L'assentament de les aus t¨¦ una explicaci¨®: ¡°?s un lloc molt tranquil, obert i amb molts forats i amagatalls. A m¨¦s, tenen ratolins, escarabats amb els quals alimentar-se¡­¡±. En una de les inspeccions van arribar a detectar una ¨°liba. ¡°Antigament n'hi havia i la que vam veure segur que era un exemplar jove que estava explorant la zona¡±, afirma l'ambient¨°leg.

Les rapaces nocturnes no s¨®n l'¨²nic animal que viu al cementiri de Montju?c. Tamb¨¦ hi ha una col¨°nia de gats que gestiona una ONG que alimenta i esterilitza els animals. Per¨° l'espai recull altres insospitats animals. M¨¦s concretament el Mausoleu del President Llu¨ªs Companys, dissenyat amb una gran bassa, cont¨¦ amfibis de tres tipus diferents: la granota meridional, el gripau parter i la granota comuna.

Va ser tamb¨¦ el 2014 quan es va encarregar a Galanthus el manteniment anual de l'estany de la tomba situada al Fossar de la Pedrera. ¡°Partim de la base que a la ciutat si es gestionen b¨¦ les basses hi ha esp¨¨cies animals que poden conviure perfectament amb l'home fins al punt que dels estanys de Barcelona es va arribar a fer una donaci¨® de 3.000 capgrossos per repoblar de gripaus parters el Llobregat¡±, sost¨¦ Garc¨ªa.

L'ambient¨°leg considera que el manteniment de l'estany de Companys ¨¦s de les intervencions m¨¦s ¡°suaus¡±. Una vegada al mes es retiren les algues i cada cert temps es fa una poda de vegetaci¨® aqu¨¤tica. ¡°?s una instal¡¤laci¨® molt natural, es buida molt poques vegades i no hi ha pl¨¤stics ni uns altres contaminants¡±, informa. Assegura que, a difer¨¨ncia d'altres basses de la ciutat, a la tomba del President, mai ning¨² tira peixos. ¡°?s una gran equivocaci¨® alliberar peixos en una bassa perqu¨¨ no ¨¦s el seu h¨¤bitat. A la natura els peixos no poden accedir a una bassa a?llada. Quan deixen anar peixos en un estany s'ho mengen tot i l'h¨¤bitat queda tot desequilibrat¡±, assegura. Encara que resulti paradoxal, entre tombes i mausoleus neix vida en forma de granotes, mussols i gats.