La Fiscalia acusa Trapero de rebel¡¤li¨® i demana 11 anys de pres¨®

La Fiscalia de l'Audi¨¨ncia Nacional ha endurit aquest divendres a delicte de rebel¡¤li¨® ¨Cun dels m¨¦s greus del Codi Penal¨C l'acusaci¨® contra l'excap dels Mossos d'Esquadra Josep Llu¨ªs Trapero i els antics comandaments pol¨ªtics de la policia auton¨°mica Pere Soler i C¨¨sar Puig per la suposada conniv¨¨ncia del cos amb el proc¨¦s independentista. No obstant aix¨°, malgrat aplicar aquest tipus penal extrem, la conseq¨¹¨¨ncia en termes de possible condemna ser¨¤ m¨¦s lleu, almenys per a Trapero, que els dos delictes de sedici¨® i el d'organitzaci¨® criminal que preveia?la jutgessa instructora, Carmen Lamela, en la seva ordre de processament, de l'abril.

Amb la nova qualificaci¨®, el ministeri p¨²blic sol¡¤licita 11 anys de pres¨® i 11 d'inhabilitaci¨® per al comissari major per rebel¡¤li¨®. La suma dels delictes que preveia Lamela arribava a un m¨¤xim te¨°ric de 42 anys de pres¨®. Per a Soler i Puig, la Fiscalia reclama les mateixes penes que per al major Trapero, mentre que per a la quarta imputada en la causa, la intendent Teresa Laplana, se sol¡¤liciten quatre anys de pres¨® per un delicte de sedici¨®. El ministeri p¨²blic els acusa de "donar cobertura efectiva" als l¨ªders del proc¨¦s "per imposar per la for?a de les masses drets que no tenien" i "donar suport a l'efectivitat de les normes obertament inconstitucionals emanades del Parlament i del Govern de la Generalitat".?

L'escrit de la Fiscalia ¨C¨²nica acusaci¨® en aquest sumari¨C assumeix en els aspectes essencials el relat de Lamela sobre el suposat paper troncal dels Mossos en el proc¨¦s que va portar al refer¨¨ndum il¡¤legal d'autodeterminaci¨® de l'1 d'octubre del 2017 i la declaraci¨® unilateral d'independ¨¨ncia del 27 d'octubre. Tamb¨¦ coincideix amb la idea que Trapero, Soler, Puig, i la intendent Teresa Laplana eren conscients que la seva actuaci¨® era contr¨¤ria als mandats judicials i del Tribunal Constitucional que els obligaven a impedir la consulta il¡¤legal i els seus preparatius.

No obstant aix¨°, el ministeri p¨²blic se separa de la qualificaci¨® jur¨ªdica de la magistrada, que no creia que en aquelles jornades es don¨¦s l'element de viol¨¨ncia que requereix el delicte de rebel¡¤li¨®, tipificat en l'article 472 del Codi Penal, dins del cap¨ªtol de delictes contra la Constituci¨®. L'ordre de processament delimita un marc provisional de fets que l'instructor considera que han de ser dilucidats en el judici, per¨° no impedeix que les acusacions puguin afegir altres fets perif¨¨rics i qualificacions alternatives. La introducci¨® del delicte de rebel¡¤li¨® busca construir un relat coherent amb l'acusaci¨® que es presenta avui al Tribunal Suprem als l¨ªders pol¨ªtics i socials de l'independentisme, tamb¨¦ acusats pel mateix delicte.

L'escrit dels fiscals Miguel ?ngel Carballo yiPedro Rubira sost¨¦ que entre els dies 20 de setembre i 1 d'octubre es van registrar "nombrosos actes de viol¨¨ncia sobre les persones i les coses", i es va generar "un clima de tensi¨® i enfrontament susceptible de generalitzar-se". En tot aix¨°, segons els fiscals, "va tenir especial rellev¨¤ncia el paper exercit pels Mossos".

"La seva capacitat investigadora i intimidat¨°ria al servei de l'organitzaci¨® i els objectius independentistes era (...) imprescindible per protegir les accions dirigides a la celebraci¨® del refer¨¨ndum". Els agents, assenyalen els fiscals, es van dedicar "a funcions impr¨°pies d'un cos policial", com "la realitzaci¨® de seguiments a altres cossos policials, entorpir la seva tasca i, en alguns casos, fins i tot oposar-s'hi f¨ªsicament".

Encara que la magistrada Carmen Lamela ¨Cara al Suprem¨C no aplicava el delicte de rebel¡¤li¨®, la seva ordre de processament contra la c¨²pula dels Mossos tenia un fons tan dur o m¨¦s que el del jutge Pablo Llarena, que s¨ª que apreciava aquest pol¨¨mic tipus penal en la causa contra el president d'ERC, Oriol Junqueras; l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, els l¨ªders de les entitats sobiranistes ANC i ?mnium, Jordi S¨¤nchez i Jordi Cuixart, i els altres 14 pol¨ªtics processats a l'alt tribunal per rebel¡¤li¨®, malversaci¨® o desobedi¨¨ncia.

En aquella interlocut¨°ria, Lamela entenia que l'intent de separar Catalunya de la resta d'Espanya i convertir-la en una rep¨²blica independent va ser possible gr¨¤cies a l'exist¨¨ncia d'una organitzaci¨® ¡°perfectament coordinada¡± i composta per autoritats del Govern de la Generalitat encap?alat per l'ara fugit Carles Puigdemont i l'empresonat Junqueras; parlamentaris dirigits per Forcadell, i les associacions civils. Tots ells es van repartir les tasques d'aprovar lleis inconstitucionals de ruptura, convocar el refer¨¨ndum il¡¤legal, crear les estructures de l'hipot¨¨tic nou Estat i desplegar un moviment popular que empeny¨¦s els pol¨ªtics cap a la secessi¨®. Tot aix¨°, finan?at suposadament amb el desviament de fons p¨²blics, que la Gu¨¤rdia Civil xifra en el seu ¨²ltim informe en 4,02 milions d'euros.

Aquest pla inclo?a la suposada utilitzaci¨® il¡¤legal dels Mossos al servei de l'independentisme, que s'ha investigat de manera separada a l'Audi¨¨ncia Nacional. El cos policial comandat per Trapero va ignorar els mandats judicials i, amb la passivitat dels seus comandaments i agents desplegats per tot Catalunya, va facilitar que es fes el refer¨¨ndum de l'1 d'octubre. Aquesta jornada va registrar greus aldarulls a tota la comunitat quan agents de la Gu¨¤rdia Civil i la Policia Nacional van carregar contra la multitud concentrada als col¡¤legis electorals per complir l'ordre judicial d'impedir la consulta anticonstitucional. La investigaci¨® ha revelat actes dels Mossos suposadament destinats a espiar les forces de seguretat estatals i fins i tot casos d'enfrontament entre agents de la policia catalana en aquella jornada d'enorme tensi¨®.

La jutgessa Lamela va processar el major Trapero per organitzaci¨® criminal i dos delictes de sedici¨® per l'actuaci¨® del cos policial auton¨°mic especialment en la jornada de l'1 d'octubre i en els aldarulls dels dies 20 i 21 de setembre, quan una multitud va intentar impedir una operaci¨® de la Gu¨¤rdia Civil contra els preparatius de la consulta sobiranista prohibida. En aquella ocasi¨®, els Mossos no van auxiliar la comissi¨® judicial que es va veure tancada per una multitud a la Conselleria d'Economia, malgrat que es va reclamar ajuda en almenys set ocasions. La secret¨¤ria del jutjat d'instrucci¨® n¨²mero 13 de Barcelona va haver de sortir de l'edifici pel terrat i dos cotxes de la Gu¨¤rdia Civil van quedar destrossats davant la passivitat de la policia auton¨°mica.

En la mateixa resoluci¨®, la magistrada tamb¨¦ va processar pels mateixos delictes els excaps pol¨ªtics dels Mossos Pere Soler, exdirector del cos, i C¨¨sar Puig, exsecretari general de la Conselleria d'Interior. Lamela va processar, a m¨¦s, per un delicte de sedici¨® la intendent del cos al districte barcelon¨ª de l'Eixample, Teresa Laplana, en aquest cas pel seu paper en els fets del 20 i 21 de setembre.

Lamela imputava tots menys Laplana per organitzaci¨® criminal ¡ªcastigada amb penes de fins a 12 anys en intervenir armes¡ª i a Trapero li atribu?a dos delictes de sedici¨®, cadascun dels quals est¨¤ penat fins a 15 anys en tenir el seu suposat autor la condici¨® d'autoritat. Aquesta pena ¨¦s superior a la de rebel¡¤li¨®, delicte que porta incorporat el concepte d'organitzaci¨® criminal.