Trotski no va compar¨¨ixer

No hi va haver insurrecci¨®. No hi va haver cop d'Estat. Ni tan sols postmodern. Si atenem al manual, al cl¨¤ssic rellegit i grapejat aquests dies de Curzio Malaparte, La t¨¨cnica del cop d'Estat, aqu¨ª hem tingut un Kerenski, tamb¨¦ almenys un ¨¨mul de Lenin, per¨° el que ha faltat ha estat un Trotski. Afortunadament. I en conseq¨¹¨¨ncia, va faltar l'essencial i al final no hi va haver res.

Artur Mas va crear les condicions, com Kerenski. Sense Kerenski no hi ha Lenin, que va posar l'estrat¨¨gia revolucion¨¤ria, com sense Mas no hi ha Puigdemont, que va encarar el desenlla? del Proc¨¦s i la proclamaci¨® de la rep¨²blica. Per¨° no n'hi ha prou amb les condicions, ni amb la voluntat. Va faltar la t¨¨cnica insurreccional, que no ¨¦s q¨¹esti¨® ¨²nicament de les grans manifestacions ni de les vagues generals, sin¨® de l'acci¨® decidida d'un petit grup entrenat i preparat.

El triomf de la revoluci¨® russa i suposadament mundial depenia dels dos o tres dies de combat d'una tropa de xoc preparada per Trotski per controlar les infraestructures i les comunicacions de Petersburg i enderrocar a continuaci¨® el govern. Els que es van encarregar d'aquesta tasca fa una mica m¨¦s d'un segle van ser un miler d'obrers, soldats i mariners, a les ordres d¡¯Antonoff-Ovsienko, el futur c¨°nsol sovi¨¨tic a Barcelona durant la Guerra Civil, afusellat per Stalin tan bon punt va tornar del seu enc¨¤rrec diplom¨¤tic davant la Generalitat.

Va ser una rebel¡¤li¨® pac¨ªfica i inconclusa, obertament en disson¨¤ncia amb la seva definici¨® en l'article 154 del Codi Penal espanyol

Durant deu dies van estar entrenant-se sense armes en all¨° que Malaparte qualifica de maniobres invisibles, especialment dedicades a preparar el control de les estacions de ferrocarril. El partit bolxevic estava organitzant la revoluci¨® sota la direcci¨® de Lenin, mentre Kerenski organitzava la defensa de l'Estat com si fos una q¨¹esti¨® d'ordre p¨²blic a c¨¤rrec de la policia. Res hauria passat ni s'haurien decantat les coses a favor dels revolucionaris, com res ha passat a Catalunya, si no hi hagu¨¦s intervingut la fulminant actuaci¨® insurreccional de Trotski, una q¨¹esti¨® que Malaparte caracteritza com de merament t¨¨cnica i no pol¨ªtica, i d'aqu¨ª el t¨ªtol del seu llibre.

No hi ha insurrecci¨® ni cop d'Estat sense el control del territori, de les infraestructures i dels principals edificis on es concentren les institucions, i aix¨° no passa sense l'acci¨® preparada i decidida d'una petita for?a de xoc, una avantguarda, disposada a confrontar i v¨¨ncer les forces d'ordre p¨²blic i l'ex¨¨rcit a les ordres del govern establert que cal tombar.

Molts ¨¨muls hi va haver aqu¨ª de Lenin i dels bolxevics, per¨° cap de Trotski. Per una q¨¹esti¨® de principis, segons la versi¨® m¨¦s socorreguda i can¨°nica de la revoluci¨® dels somriures. Aquesta havia de ser diferent. Tot pac¨ªficament, en una inversi¨® absoluta de la teoria de la viol¨¨ncia revolucion¨¤ria. La viol¨¨ncia havia de posar-la l'altra part, mentre que la part revolucion¨¤ria havia de posar la sang, les v¨ªctimes. Aix¨ª ¨¦s com calia guanyar la partida, especialment davant l'opini¨® p¨²blica internacional, aquest m¨®n bocabadat davant la brillant estrat¨¨gia pac¨ªfica dels revolucionaris catalans.

Tot molt ingenu. No hi havia un Trotski i calia fiar-ho tot a la reacci¨® de l'Estat. L'avantguarda revolucion¨¤ria va marxar de cap de setmana. Es van esfumar els dirigents, els Lenins de torn. Els bolxevics derrotats abans d'entrar en combat es van convertir en m¨¤rtirs cristians llan?ats als lleons de la repressi¨® judicial. No va ser una revoluci¨® fracassada, sin¨® el somni d'una revoluci¨® que mai va tenir lloc, fora de la verborrea dels mitjans de comunicaci¨® i de les xarxes socials.

La seva culminaci¨® es va convertir en un amarg despertar, amb el cap carregat i la llengua pastosa. El somni era un malson. No hi va haver Trotski per¨° tots preguntaven per Trotski, fins i tot els jutges: la insurrecci¨®, la rebel¡¤li¨® violenta, el cop d'Estat, la presa del poder, el control del territori, la capacitat coercitiva... Dif¨ªcil dissoldre la nostra revoluci¨® d'octubre, d'on havia de sortir una rep¨²blica catalana independent, en la inanitat d'una proclamaci¨® sense conseq¨¹¨¨ncies ni resultats, acollida a la ing¨¨nua llibertat d'expressi¨®.

Va haver-hi desitjos d'insurrecci¨®, per¨° no hi va haver res que s'assembl¨¦s al que ¨¦s pr¨°piament una insurrecci¨®. Va haver-hi voluntat de cop d'Estat, des de les pr¨°pies institucions catalanes de l'Estat, per¨° sense for?a ni capacitats per culminar el cop d'Estat, anul¡¤lat per l'activaci¨® de l'article 155 de la Constituci¨®. L'intent ni tan sols va arribar a la categoria en la seva accepci¨® de cop postmodern, per m¨¦s que s¡¯utilitzessin la institucionalitat auton¨°mica i la teatralitat de les xarxes socials i dels mitjans de comunicaci¨®.

Al final, no hi va haver viol¨¨ncia. I si n'hi va haver, en dosis homeop¨¤tiques, incl¨°s el 1-O, no es va produir en suficient grau per sostreure el control del territori i de les infraestructures a l'Estat. En tot moviment, com el que ens ocupa, hi ha molts caps calents, i no es pot descartar que algun d¡¯ells tingu¨¦s la pretensi¨® de culminar la marxa cap a enlloc amb un al?ament armat. Per¨° mai es va produir i ni tan sols hi ha proves que alg¨² ho estigu¨¦s preparant o ni tan sols desitjant.

S¨ª que hi va haver, en canvi, una rebel¡¤li¨® pac¨ªfica i inconclusa, sense la culminaci¨® violenta que exigeix el control del territori, i obertament en disson¨¤ncia amb la definici¨® que en dona l'article 154 del Codi Penal espanyol. No ¨¦s una lectura jur¨ªdica, sin¨® la d¡¯un simple lector de Curzio Malaparte.