Barcelona atribueix a la contaminaci¨® 354 morts el 2017

L'informe anual sobre la salut a Barcelona del 2017 dona una bona not¨ªcia: les difer¨¨ncies en l'esperan?a de vida entre barris segons la renda dels ve?ns es redueixen. A m¨¦s, en conjunt, l'esperan?a de vida bat r¨¨cords hist¨°rics tant en homes com en dones. Altres indicadors no s¨®n tan positius: la gonorrea i la s¨ªfilis continuen augmentant entre els homes. I la qualitat de l'aire ¨¦s un desastre. Ho demostra el fet que el 98% dels ve?ns estan exposats a nivells de part¨ªcules en suspensi¨® superiors als que l'OMS considera raonable.

En mat¨¨ria d'esperan?a de vida i la bretxa que separa els barris rics dels barris pobres, si entre el 2011 i el 2013 la difer¨¨ncia era de 4,3 anys, entre el 2014 i el 2016 la bretxa es va reduir a 2,4 anys. I sobretot, perqu¨¨ augmenta l'esperan?a de vida als barris amb rendes menors. "?s una dada que cal llegir amb prud¨¨ncia, per¨° per a aquest govern la reducci¨® de la desigualtat ¨¦s una q¨¹esti¨® priorit¨¤ria i si disminueix la difer¨¨ncia significa que les pol¨ªtiques tenen un impacte en la poblaci¨® m¨¦s desfavorida", ha celebrat aquest dimarts la comissionada de Salut, Gemma Tarafa.

Al conjunt de la ciutat, l'esperan?a de vida continua creixent i arriba al r¨¨cord hist¨°ric de 81,2 anys per als homes i de 86,9 per a les dones. Malgrat tot, les difer¨¨ncies per districtes s¨®n grans. En el cas dels homes, i sense creuar amb la variable de renda, la dist¨¤ncia arriba fins als cinc anys de vida entre els ve?ns de Ciutat Vella (78,1 anys) i els de les Corts (81 anys). En el cas de les dones la bretxa es redueix als 2,5 anys que separa l'esperan?a de vida de Ciutat Vella (85,2 anys) i la de Nou Barris (87,7). Curiosament, les ve?nes del districte que concentra les menors rendes de la ciutat s¨®n les m¨¦s longeves.

Respecte a la mortalitat, la taxa per a 100.000 habitants es redueix a 1.043 en el cas dels homes i a 606 en les dones. I les principals causes de mortalitat prematura (abans dels 70 anys) segueixen a la baixa. S¨®n, en el cas dels homes, els tumors de pulm¨® (que repunten lleugerament), les malalties del cor, els su?cidis i la cirrosi o altres malalties del fetge. En el cas de les dones repunten lleugerament els tumors de mama, per¨° cauen els de pulm¨® i els su?cidis i s'estabilitzen les morts per c¨¤ncer d'ovaris.

L'informe anual de l'Ag¨¨ncia de Salut P¨²blica de Barcelona apunta a una altra tend¨¨ncia negativa. I ¨¦s que si l'any passat es van disparar els casos de gonorrea entre els homes (en part per un augment de la vigil¨¤ncia), la malaltia no remet: continua augmentant, per¨° no tant. D'un salt del 149% m¨¦s de casos s'ha passat a un augment del 30%. En el cas de la s¨ªfilis, tamb¨¦ entre els homes augmenten els casos, per¨° tamb¨¦ es frena el seu creixement: del 88% al 10%. El VIH i la sida s'estabilitzen.

Sobre la qualitat de l'aire, les xifres s¨®n preocupants. El 70% de la poblaci¨® est¨¤ exposada a nivells de di¨°xid de nitrogen als que fixen la Uni¨® Europea i l'OMS (m¨¦s exigent). En mat¨¨ria de part¨ªcules en suspensi¨®, la poblaci¨® exposada a una pres¨¨ncia m¨¦s elevada de la que l'OMS considera raonable arriba gaireb¨¦ a la totalitat: el 98%.

L'informe presenta per primera vegada el Sistema de Vigil¨¤ncia de l'Impacte sobre la Salut de la Contaminaci¨®, que, segons indica l'Ag¨¨ncia, "permet estimar anualment la mortalitat atribu?ble a la contaminaci¨® atmosf¨¨rica de la ciutat". De mitjana, aquesta mortalitat atribu?ble a part¨ªcules ascendeix de mitjana a 424 persones cada any des del 2010. La xifra del 2017 ¨¦s de 354 morts. Davant d'aquestes xifres, Tarafa ha considerat que les mesures puntuals, com la restricci¨® de tr¨¤nsit en casos d'episodi de contaminaci¨® (que va entrar en vigor l'any passat, per¨° encara no s'ha aplicat), no s¨®n suficients i comen?aran a tenir efecte quan es converteixin en estructurals a partir del 2020.