Mal moment per a la Just¨ªcia

El Poder Judicial espanyol no passa pel seu millor moment de credibilitat. Cal insistir que bona part dels ¨°rgans jurisdiccionals treballen b¨¦, ajustant-se escrupolosament a la independ¨¨ncia i imparcialitat que la Constituci¨® exigeix de la seva activitat. Per¨° aix¨° no pot amagar la preocupaci¨® que genera l'obertura del judici oral contra els l¨ªders del proc¨¦s i la decisi¨® del Tribunal Suprem de canviar, en poques setmanes i per acord de sala, un criteri jurisprudencial que va aprovar recentment la secci¨® especialitzada en tributs. Esperarem a con¨¨ixer l'argumentaci¨® d'aquest acord per entrar a valorar aquesta decisi¨®.

En canvi, ja disposem de l'escrit d'acusaci¨® de la Fiscalia contra els l¨ªders independentistes. Un escrit que ha estat definit per molts especialistes com a desproporcionat i poc ajustat a la llei. La veritat ¨¦s que crida molt l'atenci¨® que, coneixent quin va ser l'esperit del legislador del 1995 a l'hora d'incorporar la rebel¡¤li¨® al Codi Penal, la Fiscalia continu? defensant que s¨ª que es va cometre aquest delicte. Tant dels debats a les Corts, amb els advertiments encertats del PNB, com d'una interpretaci¨® sistem¨¤tica de la resta d'articles relatius a la rebel¡¤li¨® es despr¨¨n clarament que aquest delicte est¨¤ pensat per castigar al?aments violents, cops d'Estat militars o amb armes. ?s m¨¦s, el text de l'article 472 va ser modificat, precisament, perqu¨¨ no hi tingu¨¦s cabuda la possibilitat de confondre la rebel¡¤li¨® violenta amb pronunciaments pol¨ªtics, fins i tot extrems, de les institucions democr¨¤tiques, d'acord amb l'exist¨¨ncia de partits independentistes amb representaci¨® parlament¨¤ria o funcions de Govern.

Crida molt l¡¯atenci¨® que, coneixent l¡¯esperit del legislador, la Fiscalia defensi que es va cometre rebel¡¤li¨®

On hi diu viol¨¨ncia, el Codi Penal vol dir viol¨¨ncia f¨ªsica. Interpretar una altra cosa ¨¦s interpretar retroactivament i contra el reu una norma penal, cosa que prohibeix l'article 25 de la Constituci¨® i tamb¨¦ l'article 7 del Conveni Europeu de Drets Humans. ?s un principi b¨¤sic del nostre sistema penal i una doctrina consolidada de tots els tribunals que les normes penals s'han d'interpretar de manera restrictiva, de la forma m¨¦s literal possible, i que no es pot aplicar l'analogia (viol¨¨ncia ambiental com a viol¨¨ncia f¨ªsica) quan suposa empitjorar la situaci¨® de l'acusat. Hem viscut temps molt dif¨ªcils, amb algun conat de viol¨¨ncia individualitzat entre ciutadans, segurament moguts per la tensi¨® provocada pels responsables pol¨ªtics, per¨° no hi ha hagut viol¨¨ncia ni als carrers ni a les institucions. A m¨¦s, caldria recordar que el sentiment de frustraci¨®, fins i tot de r¨¤bia, d'una part important de la ciutadania de Catalunya pels abusos comesos no ha de tenir necess¨¤riament el seu corresponent retret penal.

Tampoc la sedici¨® sembla que encaixi en els fets esdevinguts. Hi ha aqu¨ª discussi¨® sobre si la concentraci¨® multitudin¨¤ria del dia 20 de setembre liderada per Jordi S¨¤nchez i Jordi Cuixart va ser un ¡°al?ament p¨²blic i tumultuari¡± per impedir que la Gu¨¤rdia Civil exerc¨ªs les seves funcions en l'escorcoll que havien de fer per mandat judicial. Aquesta q¨¹esti¨® s'haur¨¤ d'analitzar amb molta cura, perqu¨¨ considerar el que va passar aquell dia com ¡°un al?ament p¨²blic i tumultuari¡± pot generar unes conseq¨¹¨¨ncies molt desfavorables en el futur exercici del dret de manifestaci¨®.

Hem viscut temps molt durs, per¨° no hi ha hagut viol¨¨ncia ni als carrers ni a les institucions

Sens dubte, va haver-hi incompliment de decisions judicials i normes legals, aix¨° ¨¦s, delictes de desobedi¨¨ncia que impliquen, per cert, una pena d'acord amb el tipus de conductes realitzades: la inhabilitaci¨® per a c¨¤rrec p¨²blic. Si un responsable p¨²blic porta la seva deslleialtat fins al punt d'incomplir els seus deures, haur¨¤ de ser apartat de l'esfera p¨²blica, per preservar-la i per mantenir la credibilitat en l'actuaci¨® de la resta de poders p¨²blics. Es compliria, a m¨¦s, l'element de compensar la ciutadania que va veure ignorats els seus drets. La malversaci¨®, en canvi, s¨ª que implica penes de pres¨® elevades. Caldr¨¤ veure quins fets queden o no provats.

Si volem ser lleials al sistema constitucional, cosa que no vol dir conformistes o acr¨ªtics, hem d'aplicar les seves normes i principis de manera escrupolosa, proporcional als fets, sense que hi hagi cap retret posterior, tampoc internacional o europeu. Quan el Tribunal Suprem va for?ar la interpretaci¨® de les normes penitenci¨¤ries per mantenir els condemnats d'ETA a la pres¨®, el Tribunal d'Estrasburg va concloure que aquesta decisi¨® era contr¨¤ria a dret i aix¨° va suposar l'alliberament de tots els presos afectats per l'aplicaci¨® d'aquella doctrina.

Potser el Tribunal Suprem es considera l'¨²ltim guardi¨¤ de la integritat constitucional, despr¨¦s que ni els governs ni els parlaments hagin estat capa?os d'abordar un conflicte de base pol¨ªtica. Esperem que els magistrats de la sala penal recordin a temps que la proporcionalitat de les acusacions, dins dels marges estrictes del tipus penal, ¨¦s una manera ¨°ptima de preservar aquesta integritat.