Ernest Lluch, retrat d¡¯un intel¡¤lectual calidosc¨°pic

Enric Lluch va obrir l¡¯¨²ltima carta enviada pel seu germ¨¤ la matinada del 22 de novembre del 2000. Dins hi havia retalls de premsa, en concret de QUADERN i EL PA?S. La nit que ETA va assassinar Ernest Lluch, l¡¯Enric va arribar a casa procedent de l¡¯edifici de l¡¯avinguda de Xile on vivia el seu germ¨¤ i on el van executar d¡¯un tret al cap. Enric Lluch, ge¨°graf i editor de renom, referent per al germ¨¤ petit i company de nombroses aventures, va obrir la b¨²stia i es va trobar el sobre amb aquells articles que li enviava per debatre¡¯ls. ¡°Era un gest de quotidianitat que va sobreviure a l¡¯absurditat m¨¦s abjecta¡±, apunta l¡¯historiador i periodista Joan Esculies a Ernest Lluch. Vida d¡¯un intel¡¤lectual agitador?(RBA / La Magrana), XVII premi Gaziel de Biografies i Mem¨°ries, ara a les llibreries.

Esculies ha elaborat una radiografia exhaustiva d¡¯un pensador calidosc¨°pic i hiperactiu. Arxius de la Fundaci¨® Ernest Lluch, centenars d¡¯articles i llibres i 57 entrevistes s¨®n la base d¡¯un treball que divideix la vida d¡¯un pol¨ªtic i humanista en quatre geografies: Barcelona, Val¨¨ncia, Madrid i Sant Sebasti¨¤. Un mapa format per quatre territoris, per¨° amb nombrosos cap¨ªtols sobre els quals Esculies aporta llum i que no nom¨¦s expliquen la figura de Lluch, sin¨® tamb¨¦ la hist¨°ria contempor¨¤nia d¡¯Espanya. Les cares seg¨¹ents podrien explicar el pol¨ªedre Lluch.

VIATJANT AMB CONSCI?NCIA DE CLASSE

Ernest Lluch (Barcelona, 1937) provenia d¡¯una fam¨ªlia menestral d¡¯esperit antifranquista i catalanista. Enric Lluch Casas, el pare, era propietari d¡¯un taller de cuir, lligues i el¨¤stics al barri de la Ribera de Barcelona. Volia que els seus fills, en sortir de l¡¯escola, es dediquessin a l¡¯empresa familiar. Tant amb l¡¯Enric com amb l¡¯Ernest la relaci¨® va ser sempre conflictiva per l¡¯entestament d¡¯aquests d¡¯estudiar i dedicar-se a la universitat.

Abans d¡¯arribar als vint anys ja tenia experi¨¨ncia com a viatjant per Espanya, venent els productes del pare. ¡°All¨° que li report¨¤ fer el viatge fou el tracte de primera m¨¤ amb persones de condici¨® i origen divers, cosa que sens dubte fou una escola formativa molt ¨²til per quan al cap d¡¯uns anys es dediqu¨¦s a la pol¨ªtica¡±, escriu Esculies.

Lluch enviava cartes a casa durant els seus recorreguts per la pen¨ªnsula, des d¡¯una missiva escrita el dia de Reis del 1956 a Burgos ¡ªtenia 19 anys¡ª fins a una altra del mateix any, des de C¨¤ceres, en qu¨¨ exposava una visi¨® desastrosa d¡¯Extremadura: ¡°?s el pitjor que us podeu imaginar. Els carrers dels pobles s¨®n els desaig¨¹es de les cases [...]. Hi ha molta gent que nom¨¦s gasta espardenyes els diumenges i van descal?os per entremig d¡¯aquesta porqueria. Aqu¨ª tothom est¨¤ prim i els carrers fan molta pudor. Badajoz ¨¦s un poble indecent, ple de gitanos i gent que viu d¡¯Hern¨¢n Cort¨¦s i Francisco Pizarro. L¡¯¨²nic bo ¨¦s el caf¨¨ perqu¨¨ ¨¦s del Brasil, entra de contrabando¡±.

Per educaci¨® i experi¨¨ncia familiar, Lluch nom¨¦s concebr¨¤ la vida treballant. Poc hi ha m¨¦s enll¨¤ de la feina, i fora d¡¯aquesta, la immoralitat: ¡°Hi ha gent que fa el gandul i hi ha gent tan immoral que t¨¦ hobbies... Conec gent que t¨¦ hobbies i no se n¡¯amaga. Si jo mai tingu¨¦s un hobby, m¡¯acabaria fent un professional del hobby¡±, va dir Lluch. L¡¯esport s¨ª que se¡¯l permetia: va practicar l¡¯atletisme durant el batxillerat a La Salle de Gr¨¤cia i d¡¯adult va ser un fan¨¤tic del Bar?a.

Els or¨ªgens treballadors de Lluch tamb¨¦ van determinar la seva desconfian?a i incomoditat respecte de les classes benestants, i aix¨° es percebria en la seva relaci¨® amb socialistes de casa bona com Miguel Boyer, Pasqual Maragall o Narc¨ªs Serra. ¡°Moltes de les persones amb qui jo em relacionava, tamb¨¦ a la universitat, pertanyien a una fam¨ªlia de classe m¨¦s alta que nosaltres. Jo no sabia jugar a tennis, ni al bridge... Vam acabar la carrera trenta-set: uns set dev¨ªem ser de classe mitjana i els altres trenta els veia de classe m¨¦s alta¡±, deia Lluch. En la seva ¨¨poca com a ministre de Sanitat, ¡°aix¨° va pesar en les relacions de Lluch dins del Consell de Ministres¡±, explica Esculies, ¡°sobretot amb Boyer, procedent de l¡¯alta burgesia republicana, i amb Solchaga, relacionat amb l¡¯oligarquia del Banc d¡¯Espanya. A Serra, el veia com un economista que no havia publicat, que no havia produ?t. I aix¨°, en la seva visi¨®, era inconcebible¡±, diu Esculies. Pel que fa a Maragall, Lluch ¡°considerava que ¡®no tocava de peus a terra¡¯¡± i pel fet de ser ¡°d¡¯una nissaga amb pedigr¨ª, no hi tenia un feeling especial¡±.

UN HOME ORQUESTRA

La hiperactivitat de Lluch va ser extraordin¨¤ria. A la d¨¨cada dels cinquanta, mentre estudiava Econ¨°miques, s¡¯implicava en els moviments per tombar el Sindicat Espanyol Universitari (SEU), participava en debats sobre economia i pol¨ªtica, organitzava confer¨¨ncies i comen?ava a escriure a la premsa. A partir del 1959 mant¨¦ una intensa col¡¤laboraci¨® amb les revistes Germinabit, Serra d¡¯Or ¡ªapadrinat pel seu germ¨¤ Enric¡ª i Promos. Lluch va arribar a col¡¤laborar amb una vintena de diaris, al marge d¡¯apar¨¨ixer en programes de r¨¤dio i de televisi¨®. El periodista Manuel Ib¨¢?ez Escofet va assegurar que a la d¨¨cada dels seixanta Lluch ¡°controlava el pensament econ¨°mic de dos diaris [Tele/eXpr¨¦s i El Correo Catal¨¢n], cosa que li servia a m¨¦s per fer la seva pol¨ªtica¡±.

Lluch comptava amb persones de confian?a que escrivien articles coordinats per ell. Els anomenaven ¡°els lluchets¡±. Lluch compaginava en aquell moment ¡ªels seixanta¡ª la feina de docent i la d¡¯articulista amb la d¡¯investigador del departament d¡¯estudis de Banca Catalana: ¡°L¡¯Ernest reunia els seus lluchets, alguns dels quals tamb¨¦ havia posat a treballar als estudis de Banca Catalana, al conegut snack-bar de davant de la seu de l¡¯entitat, el Tropeziens, i all¨ª decidia qui havia d¡¯escriure qu¨¨¡±.

Lluch tampoc parava quiet en el m¨®n editorial. Max Cahner i Ramon Bastardes, en fundar Edicions 62, van consultar intel¡¤lectuals de diversos ¨¤mbits, entre ells els germans Lluch. De l¡¯Ernest va ser la idea del nom de la primera col¡¤lecci¨® de 62, Llibres a l¡¯Abast. A partir del 1963 i fins al 1988, Lluch va editar m¨¦s de cent obres de refer¨¨ncia en economia amb l¡¯editorial Oikos-Tau, sovint d¡¯economistes de refer¨¨ncia per a ell ¡ªi per al seu mestre, Fabian Estap¨¦¡ª com Schumpeter, John Kenneth Galbraith, Albert O. Hirschman o Piero Saffra, autors que van influir en la seva visi¨® d¡¯una economia de mercat compatible amb el socialisme. Lluch tamb¨¦ va estar implicat en la fundaci¨® de la revista Recerques, on va publicar, segons Esculies, el seu primer treball ¡°de veres important¡±, vinculat al seu ¨¤mbit d¡¯expertesa favorit, la Catalunya del segle XVIII.

Lluch va ser un prol¨ªfic autor de treballs d¡¯economia i hist¨°ria que han deixat petjada. L¡¯estructura econ¨°mica del Pa¨ªs Valenci¨¤ en va ser un, despr¨¦s de ser expulsat pel franquisme del sistema universitari catal¨¤ i de recalar a Val¨¨ncia. Altres exemples s¨®n La Catalunya ven?uda del segle XVIII (1996) i Las Espa?as vencidas del siglo XVIII (1999), on Lluch aprofundeix en el triomf de l¡¯absolutisme borb¨°nic i les seves conseq¨¹¨¨ncies. ¡°El segle XVIII va frustrar una Espanya de les llibertats. Per als austriacistes, hi havia dos problemes que enverinaven la hist¨°ria d¡¯Espanya: la influ¨¨ncia excessiva de Castella a la Corona i la discriminaci¨® pol¨ªtica de la Corona d¡¯Arag¨®¡±, escriu Esculies.

A principis dels seixanta, Lluch va ser, introdu?t per Estap¨¦, el primer secretari del Cercle d¡¯Economia, entitat orientada intel¡¤lectualment per Jaume Vicens Vives. Lluch sempre va buscar establir vincles amb Espanya, i n¡¯¨¦s la prova la seva participaci¨® el 1965 en el segon Coloquio Catalu?a-Castilla. Lluch hi va fer una de les primeres exposicions contempor¨¤nies sobre el d¨¨ficit fiscal: ¡°De Catalunya en surt el 25% de la recaptaci¨® de l¡¯Estat i, pagades totes les despeses que poden ser considerades de car¨¤cter general[...], del que queda, en proporci¨®, Catalunya rep un 45% del que ha pagat. Per tant, no pot disposar d¡¯uns serveis adequats per la complicaci¨® i complexitat de la vida econ¨°mica i social que t¨¦¡±.

LA LLI?? VALENCIANA

La Caputxinada va portar Lluch a Val¨¨ncia, on hi residiria entre 1970 i 1977. La protesta per la llibertat sindical a la universitat als Caputxins de Sarri¨¤ va anar acompanyada de nombroses mostres de suport, entre elles, un manifest signat per 69 professors, entre els quals hi era Lluch. La conseq¨¹¨¨ncia va ser la seva expulsi¨® durant dos anys de la doc¨¨ncia a Catalunya. Lluch va aconseguir una pla?a de professor temporal a la Facultat de Ci¨¨ncies Pol¨ªtiques, Econ¨°miques i Comer? de la Universitat de Val¨¨ncia. El 1966 ja havia rebut la proposta de Joan Fuster per treballar en L¡¯estructura econ¨°mica del Pa¨ªs Valenci¨¤. Fuster i el periodista i pol¨ªtic socialista Vicens Ventura van ser els seus cicerones a Val¨¨ncia. Va ser amb Ventura i altres, com Joan Josep P¨¦rez-Benlloch, que Lluch va comen?ar el seu cam¨ª pol¨ªtic en el socialisme.

Lluch va acabar partint peres amb Ventura a l¡¯inici de la Transici¨® pel debat sobre el pacte del Partit Socialista del Pa¨ªs Val¨¨ncia (PSPV) amb el PSOE. Ventura i P¨¦rez-Benlloch, segons Esculies, ¡°pensaven que a llarg termini el PSPV acabaria convergint en el PSOE. Creien, per¨°, que calia fer-ho des d¡¯una autonomia de partit m¨¦s consolidada¡±. ¡°Lluch ¡ªlamentava Ventura¡ª no havia militat en res fins al 1975, tenia una ambici¨® desmesurada. Va crear Socialistes Valencians Independents (SVI) per poder demanar-nos la converg¨¨ncia [amb el PSOE]i estar en les negociacions¡±. Ventura tamb¨¦ criticava que Lluch havia introdu?t en el PSPV una excessiva influ¨¨ncia del m¨®n acad¨¨mic: ¡°Fins que el PSPV va entrar en converg¨¨ncia, seguint les pautes del Principat, importades per Lluch, tenia una milit¨¤ncia i la t¨¦ avui encara superior de gent d¡¯ofici i de classe obrera¡±.

Lluch era un ferm defensor dels Pa?sos Catalans, no nom¨¦s com a unitat cultural, sin¨® tamb¨¦ pol¨ªtica. Aix¨° el va acostar al m¨®n intel¡¤lectual de persones com Fuster o Ventura, per¨° se¡¯n va acabar desmarcant perqu¨¨ considerava que la uni¨® pol¨ªtica requeria temps i no presses rom¨¤ntiques. Lluch va acabar distanciant-se tamb¨¦ de Fuster perqu¨¨ aquest, segons Lluch, ¡°estava massa obsessionat en el model catal¨¤ i li pesaven massa la ideologia nacionalista i la visi¨® exclusivament ling¨¹¨ªstica dels pobles¡±. ¡°Li semblava un disbarat la frase fusteriana que assegurava que ¡°ser valenci¨¤ ¨¦s la nostra manera de ser catal¨¤¡±, apunta Esculies: ¡°La trobava nefasta perqu¨¨ considerava que per cada valencianista que es feia amb aquella concepci¨®, n¡¯apareixien deu d¡¯anticatalanistes¡±.

EL XOC AMB PUJOL

?s ir¨°nic que la primera detenci¨® que va patir Lluch fos el 1960, per haver realitzat unes pintades demanant l¡¯alliberament de Jordi Pujol. Lluch va formar part dels primers experiments de Pujol d¡¯unir les diferents branques del catalanisme. L¡¯experiment va fracassar amb les esquerres, i tamb¨¦ amb Lluch. Pujol el va contractar al servei d¡¯estudis de Banca Catalana i va esperonar la seva col¡¤laboraci¨® en mitjans de comunicaci¨® de la seva ¨°rbita. Tot va acabar a partir del 1971, despr¨¦s de dos articles a Serra d¡¯Or en qu¨¨ Lluch acusava impl¨ªcitament Pujol de ¡°fer passar per benefici personal all¨° que nom¨¦s n¡¯era de particular¡±, segons Esculies. Lluch tamb¨¦ q¨¹estionava l¡¯estrat¨¨gia de Banca Catalana i destacava que Pujol renunci¨¦s a la ¡°burgesia nacional progressista que ens fa molta falta¡±. Pujol va enviar-li escrits, el va citar per recriminar-l¡¯hi el seu parer, va vetar-li un article a Oriflama i finalment va posar fi a la seva pres¨¨ncia a Banca Catalana.

El 1985 Lluch va escriure una carta a Pujol demanant que CiU, per responsabilitat, don¨¦s suport al s¨ª en el refer¨¨ndum d¡¯ingr¨¦s a l¡¯OTAN: ¡°Passaran els nostres partits i nosaltres mateixos, per¨° Catalunya quedar¨¤ fixada en una direcci¨® o altra¡±. CiU va donar llibertat de vot als seus seguidors, per¨° tamb¨¦ va promoure el no per oposici¨® al PSOE, recorda Esculies. Pujol va carregar contra Lluch durant la seva etapa com a ministre de Sanitat, assegurant que esperonava les empreses a no invertir a Catalunya. ¡°De nou, Lluch va mostrar-se dolgut amb el president de la Generalitat¡±, diu el bi¨°graf: ¡°L¡¯avorria aquell estil, i tamb¨¦ l¡¯exc¨¦s de pol¨¨mica que trobava en el funcionament de l¡¯autonomia catalana¡±. ¡°Fan falta menys conflictes i queixes permanents contra Madrid i treballar m¨¦s. Fins i tot els del PNB actuen de manera m¨¦s moderada que aqu¨ª¡±, escrivia Lluch.

EN DEFENSA DE LA LOAPA

La Llei Org¨¤nica d¡¯Harmonitzaci¨® del Proc¨¦s Auton¨°mic, la LOAPA, va suposar un abans i un despr¨¦s per a Lluch al PSC. Lluch era diputat i portaveu del grup parlamentari dels socialistes catalans quan el 1982 el Congr¨¦s va aprovar una norma de la qual, un any m¨¦s tard, el Tribunal Constitucional anul¡¤laria 14 articles per vulnerar compet¨¨ncies auton¨°miques. La LOAPA va ser vehementment defensada per Lluch. ¡°Millor mans brutes que buides¡±, va escriure parafrasejant el Galileu Galilei de Bertolt Brecht. La seva l¨°gica era clara: era millor la LOAPA que no tenir autonomia. ¡°Era una resposta civil a un cop d¡¯Estat¡±, segons Lluch. Pocs mesos abans s¡¯havia produ?t el 23-F i Lluch hi veia un risc: ¡°Si Espanya perdia la democr¨¤cia, el primer que es desballestaria serien les autonomies. Per tant¡±, explica Esculies, ¡°Lluch assegurava que l¡¯harmonitzaci¨® era ¡®una llei a favor de Catalunya i far¨¤ m¨¦s r¨¤pida i barata l¡¯autonomia¡¯¡±.

El PSC va voler presentar-hi esmenes i Lluch, com a portaveu del grup parlamentari, es va negar a firmar-les. Lluch es va enfrontar al partit i va haver de deixar el c¨¤rrec de portaveu. Esculies no dubta a considerar Lluch com ¡°el boc expiatori¡± d¡¯un encarament amb el PSOE que l¡¯executiva del PSC sabia que no duia enlloc i que acabaria aportant m¨¦s raons per acabar amb el grup parlamentari propi del PSC.

LA PLOMA DE FELIPE GONZ?LEZ

Lluch va ser ministre de Sanitat en el primer govern del PSOE. Es va posar al capdavant de la reforma del sistema de salut p¨²blic i va rebre garrotades de tots els actors del sector, per¨° tamb¨¦ de les pr¨°pies files socialistes: el projecte de llei sanit¨¤ria va ser durament esmenat per Solchaga ¡ªaleshores titular d¡¯Ind¨²stria¡ª, per Boyer ¡ªministre d¡¯Economia i Hisenda¡ª i per Tom¨¢s de la Quadra-Salcedo ¡ªministre d¡¯Administracions Territorials.

La relaci¨® de Lluch amb Solchaga i Boyer era dolenta. Esculies valora que, en part, l¡¯animadversi¨® s¡¯entenia per les diferents traject¨°ries vitals dels seus protagonistes: ¡°Lluch es mirava amb certa dist¨¤ncia persones que havien tingut l¡¯oportunitat d¡¯anar a l¡¯estranger per completar els estudis[...]. Trobava que en retornar a casa pretenien implantar o importar models reformistes externs que poc s¡¯adeien amb la realitat del pa¨ªs¡±. Lluch tamb¨¦ va haver de bregar amb els homes d¡¯Alfonso Guerra, els fidels que el vicepresident va col¡¤locar als ministeris per garantir-se¡¯n el control.

Lluch va prendre¡¯s malament que Felipe Gonz¨¢lez, a qui admirava, no compt¨¦s amb ell per al seu segon govern. Va rebutjar la Gran Creu de Carles III perqu¨¨ la considerava ¡°com un premi de consolaci¨®¡±. Gonz¨¢lez el va obsequiar amb una ploma Montblanc pel seu servei al govern. ¡°Com que l¡¯enuig anava per dins, en alguna ocasi¨® havia dit que no sabia si l¡¯havia rebut¡±, recorda Esculies.

UN PIS A SANT SEBASTI?

Lluch es va haver de reinventar despr¨¦s dels seus anys com a ministre. La seva plataforma d¡¯acci¨® principal va ser com a rector de la Universitat Internacional Men¨¦ndez Pelayo (UIMP). Tamb¨¦ va ser el moment de posar el focus en el conflicte basc. El 1988 publica un estudi en qu¨¨ analitza el context econ¨°mic i territorial d¡¯ETA, tot vinculant les zones on la banda tenia m¨¦s pes amb la manca d¡¯una bona xarxa de transports i una economia industrial deprimida. Es va implicar en la discussi¨® p¨²blica, escrivint i establint relacions d¡¯amistat i promovent el debat, fins a convertir-se en protagonista.

En un acte electoral de les eleccions municipals de 1999 per donar suport al seu amic Od¨®n Elorza com a alcalde de Sant Sebasti¨¤, grups d¡¯abertzales els van increpar i amena?ar. Era el moment de la treva d¡¯ETA i Lluch els va provocar, apunta Esculies: ¡°Lluch havia escrit un discurs, amb citacions de Montesquieu i Kant, per¨° en el moment de comen?ar no el va treure de la butxaca i va optar per expressar el que sentia: ¡®Quina alegria, quina alegria! Arribar a aquesta pla?a i veure que els que ara criden abans mataven i no maten[...]. Crideu m¨¦s, que crideu poc. Crideu perqu¨¨ mentre crideu no matareu i ¨¦s bon senyal¡±. Lluch va ser assassinat un any despr¨¦s.

Aquell 1999 es va trobar el seu apartament a Sant Sebasti¨¤ regirat i amb una c¨°pia de les claus de casa a l¡¯entrada. Va escriure un article a La Vanguardia comentant les limitacions de malviure assenyalat per ETA: ¡°No ¨¦s recomanable menjar a Sant Sebasti¨¤, val m¨¦s sortir-ne i a diferents hores. Els passejos a la ciutat han de ser evitats i les sortides, si es fan, han de ser breus i inesperades. La platja cal visitar-la amb tacte. En sortir de casa, fer-ho per la porta lateral i mirant a una banda i una altra. Hi ha parts de la ciutat, com Lo Viejo, que estan prohibides¡±. El seu amic David Vergara recorda que quan dinava amb Lluch a Madrid, aquest sempre volia menjar de cara a la porta: ¡°Vull veure ¡ªli explicava¡ª la cara dels meus assassins quan em vinguin a matar¡±.

El juliol del 2000, ETA va assassinar el socialista Juan Mar¨ªa J¨¢uregui. Lluch va telefonar a la seva filla petita, Mireia, advertint-la del futur que ja s¡¯imaginava: ¡°Han mort alg¨² que pensa exactament com jo¡±. L¡¯agost va tornar a trucar a la Mireia ¡ªLluch va tenir dues filles m¨¦s, Eul¨¤lia i Rosa, fruit del seu matrimoni amb la fil¨°loga i historiadora Dolors Bramon¡ª transmetent-li unes ordres finals que definien la seva persona: ¡°No vull esquela al diari, no vull capella ardent, no vull funeral, no us feu de cap organitzaci¨® de v¨ªctimes del terrorisme, no feu servir el cognom Lluch per aconseguir endolls laborals¡±.