La r¨¤dio de Bast¨¦

Hi ha periodistes que tenen un camp de futbol al cap; n'hi ha tamb¨¦ que al cap nom¨¦s hi tenen lloc per al seu ego; no conv¨¦ oblidar tampoc els que nom¨¦s hi tenen el mapa del seu pa¨ªs; i despr¨¦s hi ha Jordi Bast¨¦, senzillament la r¨¤dio mateixa, que avui emet des de RAC1 despr¨¦s de passar m¨¦s de 20 anys a Catalunya R¨¤dio i haver nascut a Radio Juventud-La Voz de Catalu?a.

Les traject¨°ries dels professionals s'expliquen i s'entenen millor a partir de la seva obra que no pas dels t¨ªtols, i encara m¨¦s en el cas de Bast¨¦, perqu¨¨ ha arribat a la maduresa despr¨¦s de desxifrar les difer¨¨ncies entre la r¨¤dio p¨²blica i la privada; contrastar que l'audi¨¨ncia de la nit no ¨¦s la mateixa que la de la matinada; i saber que la informaci¨® esportiva pot ajudar a explicar la de pol¨ªtica en la complexa Catalunya.

No concep la vida sense un micr¨°fon i la seva sala d¡¯estar ¨¦s un estudi que regularment es converteix en m¨°bil

Ning¨² ha metabolitzat millor els locutors des que explicava contes a l'Ateneu d'Horta. De nen ja es menjava el micr¨°fon abans que les piruletes amb Agust¨ªn Rodr¨ªguez; de jove va aprendre l'ofici al costat d'un mestre amb un llibre d'estil insuperable, Santi Carreras, i ara que ¨¦s adult i t¨¦ mem¨°ria parla tan b¨¦ de Pepa Bueno com de Luis del Olmo, I?aki Gabilondo, Carlos Alsina o Carlos Herrera. Potser perqu¨¨ s'ho sap tot de la r¨¤dio, aspira a ser un compendi dels millors radiofonistes, o almenys d'aquells que ha admirat, i un int¨¨rpret del llegat dels qui s¨®n inimitables, capa? de ser Arribas Castro, Jos¨¦ Mar¨ªa Garc¨ªa i a estones Valdivieso, De la Morena o, sobretot, Paco Gonz¨¢lez, innovador quan aposta per una figura trencadora, com la de Nacho de Sanahuja. Bast¨¦ sap b¨¦ qui eren Jordi Estadella i Tito B. Diagonal.

Alguna de les seccions m¨¦s celebrades del seu programa semblen inspirades en formats discutits quan s'ofereixen en mitjans diferents, fins i tot del grup God¨®. Els classificats de La Vanguardia, i especialment les ofertes de feina, eren de lectura obligat¨°ria fins que va apar¨¨ixer la borsa de treball d'El m¨®n a RAC1. Bast¨¦?col¡¤loca molta gent i soluciona problemes dom¨¨stics, com que en dos dies deixi de sonar una alarma en un pis de Terrassa.

No paren d'anunciar la mort del paper mentre el m¨®n audiovisual dona vida a les cartes al director, expressades en missatges de veu que s'atenen al moment, conforme a l'exig¨¨ncia de les noves tecnologies, amb el periodista transformat en enlla?, espavilat per ajuntar vell i nou, com si la r¨¤dio no tingu¨¦s enemics sin¨® c¨°mplices, familiar i propera, altaveu d'an¨°nims convertits en protagonistes amb assumptes tan seriosos com pot ser per a una dona perdre un mugr¨® despr¨¦s d'una bi¨°psia; i si no cura, la r¨¤dio consola si parla Bast¨¦.

La gent truca i el segueix, arrela al poble, perqu¨¨ escolta i observa, com saben fer els periodistes que s'han dedicat al futbol i al b¨¤squet, acostumats al soroll i a la velocitat i, per tant, necessitats de silenci i pausa, ¨²nics a l'hora d'improvisar d'acord amb el seu instint, el sentit de la not¨ªcia, com quan, acabat d'aterrar a Brussel¡¤les, va desmuntar un programa previst per a l'endem¨¤ al Parlament Europeu perqu¨¨ la FIFA va sancionar el Bar?a.

Bast¨¦ va i ve, igual que va tornar sense sortir de l'aeroport belga, davant la sorpresa dels pol¨ªtics, que convoca i desconvoca en funci¨® del noticiari, pendent de l'actualitat, disposat a conversar amb els millors cr¨ªtics quan mor Michael Jackson. T¨¦ cintura, do de gents i poder de convocat¨°ria, no descansa perqu¨¨ en l'entretemps escriu novel¡¤les i durant les vacances s'inventa s¨¨ries o segueix l'actualitat com a cronista de La Vanguardia.

El m¨¨rit del desordenat Bast¨¦ ¨¦s la seva habilitat per sorprendre i sorprendre's amb una aparent ingenu?tat, tan disposat a la informaci¨® com a l'entreteniment, receptiu amb el que ¨¦s suposadament banal i el que ¨¦s decididament transcendent, atent amb els adults i amb els joves, punt de trobada del model anal¨°gic i el digital, conscient que t¨¦ 700.000 oients, l¨ªder des del 2011. Fuig de les consignes i les lli?ons, nom¨¦s sermoneja si parla de cinema, teatre, m¨²sica o del Bar?a, i s'ho passa molt b¨¦ quan mobilitza Quim Monz¨® i Sergi P¨¤mies per comentar esdeveniments com el sorteig de la Loteria.

Bast¨¦ fa equip, troba el to i t¨¦ un excel¡¤lent sentit del ritme, nom¨¦s alterat pel seu car¨¤cter superstici¨®s, visible quan travessa les portes, esquiva les cadires i exigeix llegir la premsa al tamboret que hi ha al costat de la m¨¤quina de caf¨¨. Tal com passa amb els millors futbolistes, t¨¦ una cl¨¤usula de rescissi¨® perqu¨¨, inquiet com ha estat sempre, necessita sentir-se estimat i, al mateix temps, dubtar i reinventar-se quan es cansa de si mateix, obsessionat a ser corresponsal o expectatiu amb un magaz¨ªn nocturn.

Hipnotitzat com el nen de Cinema Paradiso i seguidor per tradici¨® familiar de les pel¡¤l¨ªcules de terror, no t¨¦ por i busca complicitats, igual d'elogi¨®s amb els seus referents propers (Puyal o Bassas) que amb els seus competidors: el big bang Josep Cun¨ª i M¨°nica Terribas, deliciosament felina i, per tant, seductora amb la c¨¤mera, ara lliurada al micr¨°fon segurament m¨¦s complex del pa¨ªs, el de Catalunya R¨¤dio. La categoria humana i professional de Terribas, la seva obstinaci¨® a sincronitzar el talent amb l'esfor?, protagonista d'audi¨¨ncies r¨¨cord, dimensiona encara m¨¦s el triomf de Bast¨¦, un periodista que no vol enemics i, no obstant aix¨°, detecta i marca els seus rivals, protector?de la seva intimitat, tan hiperactiu que necessita melatonina per dormir sis hores i estar fresc en dies com el 14 de novembre, en qu¨¨ recollir¨¤ el seu segon Ondas al Liceu, concedit per la SER.

Jordi Bast¨¦ i Duran no concep la vida sense un micr¨°fon i la seva sala d'estar ¨¦s un estudi que regularment es converteix en m¨°bil perqu¨¨ els seus oients s¨¤piguen que no vol transcendir, sin¨® simplement contagiar el seu entusiasme per tenir una r¨¤dio al cap que sona la mar de b¨¦.