Els artistes urbans es desmarquen de la viol¨¨ncia

L'ortod¨°xia marca que si el grafiti ¨¦s legal, no ¨¦s grafiti. Cada nit a les grans ciutats es pinten parets, trens i metros, com ha ocorregut des de comen?aments dels anys 70 a Filad¨¨lfia i Nova York. Perqu¨¨ els vagons en moviment s¨®n un gran aparador per al que, en origen, es va anomenar getting up, fer-se veure. Des de fa uns mesos, els ¨²ltims incidents en el metro de Barcelona han suposat un salt d'escala, per les agressions a treballadors i passatgers de la xarxa del suburb¨¤. Unes actuacions de les quals es desmarquen diverses veus de la ciutat vinculades a l'art urb¨¤. Les mateixes alerten, no obstant aix¨°, que el grafiti ¨¦s un mirall del que passa a la societat. Una societat m¨¦s agressiva, fren¨¨tica i pendent de les xarxes socials produeix escriptors que tamb¨¦ ho s¨®n.

Empleats del metro expliquen que hi ha hagut una escalada gradual en l'actitud d'alguns grups. Abans pintaven nom¨¦s a les hores de menys tr¨¤fic. Ara poden arribar a parar un tren de dia. Han obert esvorancs en parets i han canviat panys a la xarxa de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). Enfrontaments amb els vigilants hi ha hagut sempre, relaten, per¨° si es produ?en incidents eren per sortir corrents. Era un cl¨¤ssic, per exemple, buidar extintors. Ara han tancat a maquinistes en les cabines dels trens o han tirat pedres a personal de seguretat i empleats dins dels vagons o en les cotxeres on es netegen els trens. ¡°Passa cada dia? No. Ni agredeixen per agredir, per¨° van a pintar molt tensos, fins i tot han mostrat armes blanques o barres de ferro¡±, resumeix un treballador vinculat al comit¨¨ d'empresa.

L'artista Roc Blackblock, autor de murals com el de Can Vies o l'Ateneu Popular 9 Barris, ent¨¦n que els ¨²ltims incidents ¡°s¨®n una volta de rosca innecess¨¤ria¡±. ¡°En el grafiti i en pintar trens hi ha un component de transgressi¨® i de saltar-se les normes, est¨¤ impl¨ªcit, es busca el repte, l'adrenalina, per¨° s'ha entrat en una din¨¤mica de veure qui traspassa m¨¦s l¨ªnies vermelles¡±, critica. I alerta que ¡°el grafiti ¨¦s producte de la societat en qu¨¨ vivim, les xarxes socials, la p¨¨rdua de referents...¡±. Per¨°, amb tot, defensa que ¡°cal canviar el paradigma de l'espai p¨²blic. Per qu¨¨ un metro pintat no est¨¤ b¨¦ i un metro amb vinils de publicitat, s¨ª?¡±.

Des del fabricant d'esprais Montana Colors, Alberto Fe¨¢s considera que els episodis amb viol¨¨ncia en el metro ¡°s¨®n objectivament reprovables¡±. ¡°Molts escriptors que pinten trens ho van criticar, perqu¨¨ ens tirem pedres en la nostra pr¨°pia teulada¡±, recorda. I assenyala: ¡°El grafiti s'est¨¤ posant de moda gr¨¤cies a les xarxes i hi ha molta m¨¦s gent: i m¨¦s gent vol dir m¨¦s gent fent-ho b¨¦, i m¨¦s gent fent-ho malament¡±. Fe¨¢s tamb¨¦ apunta que ¡°els joves que pinten ara no s¨®n els mateixos, conviuen amb un futur que no existeix (des de l'escalfament del planeta fins a les pensions) que els porta a viure el present buscant brega¡±.

¡°Criminalitzar el grafiti¡±

A Barcelona, despr¨¦s del daltabaix que l'ordenan?a de civisme del 2006 va suposar per al grafiti, va haver-hi col¡¤lectius com Difusor que es van dedicar a intervenir entre els artistes i l'administraci¨® per habilitar murs on pintar de forma legal. Xavi Ballaz, director del col¡¤lectiu, precisa que la seva activitat discorre per un altre cam¨ª, precisament perqu¨¨ s'han situat ¡°de frontissa entre escriptors i l'administraci¨®¡± i q¨¹estiona els incidents del metro. ¡°Hi ha gent que pinta en el metro que no arriba a aquests extrems, probablement ara es pinta m¨¦s i en situacions m¨¦s complicades¡±, apunta.

Des d'una altra entitat que gestiona murs legals, Rebbobinart, Marc Garcia lamenta que ¡°s'estigui tornant a criminalitzar el grafiti¡±. ¡°L'il¡¤legal existir¨¤ sempre, no ho defenso, per¨° no es pot actuar de forma violenta¡±, apunta, per¨° tamb¨¦ carrega contra TMB. Assegura que les entitats s'han reunit a l'Ajuntament per¨° ¡°no volen escoltar, no volen sentir propostes¡±. Garc¨ªa aposta per ¡°facilitar encara m¨¦s que es pugui pintar de forma legal¡±.