Magistrades... quines magistrades?

Alguns deuen haver observat que aquest article s¡¯inspira en la pel¡¤l¨ªcula del gran Billy Wilder Un, dos, tres, concretament, en la conversa que mantenen l¡¯empresari de la Coca-Cola nouvingut a la seu de Berl¨ªn occidental i el seu ajudant, un alemany amb un passat nazi evident que, davant la pregunta del nou cap sobre la seva col¡¤laboraci¨® amb el Reich, respon ¡°Adolf... quin Adolf? Jo era al subsol, al metro¡± (aproximadament). Aquest exercici de cinisme ¨¦s el mateix que han exercit aquesta setmana el PSOE i el Partit Popular en el seu acord sobre la presid¨¨ncia del Tribunal Suprem i el Consell General del Poder Judicial, un c¨¤rrec que recau en una mateixa persona. I ara no em refereixo a la forma de designaci¨®, una nova mostra de la perversi¨® del sistema d¡¯elecci¨® a les mans dels pol¨ªtics, davant de la mirada at¨°nita de la ciutadania i de la mateixa magistratura. Em refereixo a la manera en qu¨¨ els encara partits majoritaris al Congr¨¦s, el PSOE i el PP, han passat la m¨¤ per la cara a les dones magistrades de la carrera judicial i, novament, com ha passat en totes les renovacions anteriors del CGPJ, el nom proposat ¨¦s el d¡¯un magistrat.

Les dones tenen acc¨¦s a la carrera judicial des del 1966, tot i que no va ser fins al 1981 quan van poder accedir-hi sense el consentiment del seu marit. Perqu¨¨ durant el franquisme les dones eren subjectes alieni iuris o, el que ¨¦s el mateix, dependents d¡¯un home: el seu marit.

Han passat els anys i des del 2013 s¨®n m¨¦s les dones que els homes en la carrera judicial, ja representen el 53,2% de la carrera i, a m¨¦s, superen al nombre d¡¯homes en tots els ¨°rgans unipersonals (excepte en l¡¯¨¤mbit mercantil, en qu¨¨ s¨®n el 34,4%). Aquestes s¨®n dades del Butllet¨ª d¡¯Informaci¨® Estad¨ªstica n¨²m. 53, titulat Una perspectiva de g¨¨nere en la Just¨ªcia, unes dades que haurien de fer passar vergonya a m¨¦s d¡¯un. Segons les xifres d¡¯aquesta publicaci¨® del CGPJ, als jutjats, ¨°rgans unipersonals als quals s¡¯accedeix per un sistema de m¨¨rits i capacitat, la majoria dels titulars s¨®n jutgesses. En canvi, quan som davant de tribunals, ¨°rgans col¡¤legiats als quals s¡¯accedeix a trav¨¦s de concursos sota criteris m¨¦s discrecionals, la pres¨¨ncia de magistrades disminueix i augmenta la d¡¯homes. La xifra d¡¯aquests ¨²ltims ¨¦s m¨¦s elevada com m¨¦s alt ¨¦s el rang del tribunal en q¨¹esti¨®: actualment, el 85,5% dels membres del Tribunal Suprem s¨®n homes, i nom¨¦s un 14,5% s¨®n magistrades.

Si parlem de les presid¨¨ncies dels ¨°rgans col¡¤legiats, tamb¨¦ la pres¨¨ncia de dones ¨¦s molt menor. El 2018 encara cap magistrada ha presidit una sala al Suprem ni, per descomptat, aquest ¨°rgan ni el CGPJ. A l¡¯Audi¨¨ncia Nacional (AN), tot i que el president ¨¦s un magistrat, les coses acaben de canviar respecte a les sales perqu¨¨, per primera vegada, el 2018 quatre de les dotze presid¨¨ncies de sala de l¡¯AN estan ocupades per magistrades. Presidentes de Tribunals Superiors de Just¨ªcia nom¨¦s n¡¯hi ha un 7,1%, i d¡¯Audi¨¨ncies Provincials, un 16%. No obstant aix¨°, el percentatge de dones magistrades amb m¨¦s de 10 anys amb aquesta categoria, un dels requisits que es demanen per optar a una presid¨¨ncia, ¨¦s del 47,9%. En tenen per triar.

Malgrat el que s¡¯ha clamat aquests dies en mitjans de comunicaci¨®, p¨²lpits de diferent signe i xarxes socials, aquestes xifres demostren que, com m¨¦s discrecionalitat hi ha en l¡¯elecci¨® dels membres dels diferents ¨°rgans judicials, m¨¦s homes hi accedeixen. En canvi, quan es tracta nom¨¦s de valorar m¨¨rits, s¨®n les dones les primeres a entrar. Per aix¨° resultaven incomprensibles les piulades indignades (i indignants) del compte de Twitter de l¡¯Associaci¨® Professional de la Magistratura, majorit¨¤ria en aquest poder, contra una fiscal que havia criticat, amb ra¨®, la invisibilitzaci¨® de les dones a la c¨²spide de la carrera judicial. De fet, haurien de revisar les bases de les seves afirmacions, que s¨®n, com a m¨ªnim, err¨°nies. La just¨ªcia no pot silenciar el saber i la professionalitat de les jutgesses i magistrades, ni ignorar les dades que s¡¯han exposat breument. Despr¨¦s ens estranyem de tenir encara avui una just¨ªcia, en una part important, patriarcal.

Ni els homes s¨®n millors, ni les dones hi som per quota. Posem els m¨¨rits de tots sobre la taula, tamb¨¦ els de centenars d¡¯homes mediocres, fins i tot dolents, en les seves professions que s¨®n on s¨®n pels mecanisme de cooptaci¨® que caracteritzen encara avui els processos de selecci¨®, on el m¨¨rit, per als homes, no ¨¦s necess¨¤riament un requisit indispensable. En canvi, s¨ª que ho ¨¦s per a les dones.