Ferums a l¡¯oasi catal¨¤

?Vost¨¨s tenen un problema, i aquest problema es diu 3%?. Sense pretendre-ho, el president Pasqual Maragall va obrir el febrer del 2005 amb aquesta frase la porta d¡¯una nova cultura pol¨ªtica de la qu¨¨ aquests dies al Parlament veiem la cara m¨¦s descarnada. El cap de l¡¯oposici¨®, Artur Mas, va respondre-li que ?havia perdut els papers? i que era necessari entre PSC i CiU ?un cercle de confian?a, que no d¡¯amistat?. D¡¯altra banda, la legislatura se n¡¯aniria a fer punyetes. Maragall es retract¨¤, per¨° res ja no va tornar a ser igual.

Sembla que ha passat una eternitat d¡¯aquest moment que va tirar per terra la met¨¤fora de l¡¯oasi catal¨¤. Una definici¨® de la pol¨ªtica catalana que des del seu ¨²s inicial referit al desig de bon govern plantejat despr¨¦s dels Fets d'octubre de 1934 pel periodista Manuel Brunet ¡ªllegeixin la biografia de Francesc Montero¡ª, la va reelaborar Antoni Rovira i Virgili com una mena de bones formes parlament¨¤ries catalanes davant de la brega a les Corts republicanes.

Amb els anys aquesta perspectiva es va consolidar com a mite ¡ªel mateix que el del ¡®pactisme catal¨¤¡¯ enfront del comportament castell¨¤ al Congr¨¦s¡ª. El ?no ens farem mal? entre les elits pol¨ªtiques o la cortesia parlament¨¤ria s¡¯acarava, afavorida per una interrelaci¨® familiar que els periodistes Pere Cullell i Andreu Farr¨¤s van mostrar en un llibre hom¨°nim, a expressions com la de ?tafur del Mississip¨ª? que Alfonso Guerra va dedicar a Adolfo Su¨¢rez.

En l¡¯imaginari catalanista perviu la concepci¨® que la brega dial¨¨ctica s¡¯ha importat de fora de Catalunya. ?s per aix¨° que des d¡¯aquests rengles s¡¯assenyala Ciutadans ¡ªmalgrat ser una formaci¨® aut¨°ctona¡ª de la introducci¨® d¡¯aquest estil al Parlament i s¡¯assumeix que han dut l¡¯¡°espanyolitzaci¨®¡± de la pol¨ªtica a la Cambra catalana. Saber amb exactitud el paper dels d¡¯Arrimadas i sobretot el de la seva comunicaci¨®, sense apriorismes, en la transformaci¨® del llenguatge i relaci¨® dial¨¨ctica entre grups pol¨ªtics requeriria una investigaci¨® acad¨¨mica.

?s evident, per¨°, que el verbalisme contundent, despectiu, ¨¦s una tend¨¨ncia general, com a m¨ªnim en l¡¯¨¤mbit comunicatiu occidental. Capficats en el complex moment pol¨ªtic, sovint oblidem que el proc¨¦s i el debat abrandat al Parlament no s¨®n sin¨® una particularitat de tend¨¨ncies i corrents m¨¦s generals. A ning¨² se li escapa, per¨°, que les xarxes socials en s¨®n el factor central.

Els portaveus parlamentaris quan parlen des del faristol massa sovint no ho fan per a la resta de diputats sin¨® perqu¨¨ el missatge es reculli, sobretot, a Twitter i Facebook i arribi a un p¨²blic cada vegada menys interessat per l¡¯an¨¤lisi reposat del paper i m¨¦s en el consum r¨¤pid del m¨°bil que en comptes de generar dubtes i reflexi¨® no fa sin¨® consolidar la posici¨® pr¨°pia.

Fer aix¨° requereix missatges simples i directes, la p¨¨rdua de la gamma de grisos que ¨¦s, precisament, l¡¯ess¨¨ncia de la pol¨ªtica parlament¨¤ria. I aix¨° de manera indefectible duu a un plantejament frontista en el qu¨¨ tot s¡¯hi val per tenir m¨¦s ress¨° medi¨¤tic. Una intervenci¨® de mat¨ªs, complexa, no resulta llaminera per als mitjans. D¡¯aqu¨ª que en el fast food i el self-service comunicatiu les veus que s¡¯esforcen en aquesta direcci¨® siguin m¨¦s absents. Aix¨°, per¨°, comporta riscos dels quals no ¨¦s segur que siguem prou conscients.

Enguany Benjamin Carter Hett ha publicat un llibre interessant¨ªssim que prova de resoldre l¡¯eterna q¨¹esti¨® de com fou possible l¡¯ascens de Hitler al poder. The Death of Democracy. Hitler¡¯s Rise to Power and the Downfall of the Weimar Republic parla dels anys trenta, per¨° amb una voluntat manifesta d¡¯incidir en el present. El professor d¡¯Hist¨°ria de la City University de Nova York conclou que per evitar que la democr¨¤cia se¡¯ns escoli entre les mans, com a l¡¯Alemanya dels trenta, ¨¦s cabdal no trencar les regles que mantenen el sistema democr¨¤tic perqu¨¨ arribar¨¤ un moment en qu¨¨ ser¨¤ imprescindible un marc de refer¨¨ncia al qu¨¨ ancorar-se. El relativisme i la degradaci¨® d¡¯aquest sistema s¨®n perillosos.

Una altra conclusi¨® de Carter Hett, que t¨¦ molt a veure amb la dial¨¨ctica parlament¨¤ria, adverteix de no tenir la voluntat de destruir l¡¯oponent pol¨ªtic que creu i respecta les regles democr¨¤tiques. Sobretot perqu¨¨ aquest adversari, a qui no s¡¯ha de convertir en enemic, ser¨¤ crucial per plantar cara quan actu?n aquelles forces disposades a erosionar la democr¨¤cia per beneficiar-se¡¯n.

Incl¨²s en els darrers trenta anys ¨¦s probable que la met¨¤fora de l¡¯oasi catal¨¤ no hagi passat mai de descripci¨® imperfecta de la realitat. Tanmateix, si els nostres representants electes no prenen aviat consci¨¨ncia d¡¯on ens condueixen amb la seva actitud i exemple ¨¦s segur que acabarem convertint l¡¯oasi en un femer. I ja sabem qu¨¨ passa quan la mat¨¨ria org¨¤nica fermenta.

Joan Esculies ¨¦s escriptor i historiador