El blanc i negre torna al Loop

Deu ser l'humit malestar que es continua filtrant a la fa?ana de l'optimisme social i la recuperaci¨® econ¨°mica o potser l'empatx de colors i recursos visuals afavorits per les noves eines. Sigui com sigui, el blanc i negre torna amb for?a al videoart, com demostren les obres de la fira Loop, l'¨²nica d'Europa i probablement del m¨®n dedicada exclusivament a l'art en moviment. El Loop, que es va inaugurar ahir a la nit a l'Hotel Almanac de Barcelona, estrena seu i dates de tardor per consolidar el seu car¨¤cter professional i no ser assimilada als nombrosos festivals d'estiu. Per aix¨°, la fira, que es clausura dem¨¤, ha preferit renunciar al p¨²blic menys especialitzat de cap de setmana. ¡°No ens interessa tant el nombre de visitants com el seu perfil i comprom¨ªs¡±, assegura un dels fundadors, Emilio ?lvarez, de la galeria ?ngels, destacant que, a m¨¦s del centenar de col¡¤leccionistes convidats, hi ha cada vegada m¨¦s compradors de v¨ªdeo extemporanis.

Un any m¨¦s, les galeries del Loop (42 firmes de 20 pa?sos, en tres plantes) ofereixen una radiografia del panorama m¨¦s actual d'aquest mitj¨¤ i de les seves preocupacions, que se centren en la producci¨®. ¡°El Loop ¨¦s un esdeveniment ¨²nic perqu¨¨ reuneix tots els agents del m¨®n del v¨ªdeo¡±, assegura l'artista Hans Op de Beck, que torna un any m¨¦s amb la galeria holandesa Ron Mandos. La seva obra The?Girl, que transporta l'espectador a un m¨®n misteri¨®s i on¨ªric, ¨¦s de les poques animacions per ordinador d'aquesta edici¨®, a m¨¦s de la migraci¨® d'estornells de Desir¨¦e Dolron (He.ro).

La vida real refor?a el seu protagonisme en els v¨ªdeos, amb obres impactants com?Assaig sobre la masculinitat, que N¨²ria G¨¹ell (ADN) ha fet entrevistant prostitutes; o la inquietant Portrait of Ourselves, que planteja la relaci¨® entre un adult i una nena, de R? Di Martino (M¨®nica de C¨¢rdenas), o Mater Amatisima, de Mar¨ªa Ruido (Rosa Santos), reflexi¨® sobre la maternitat des del cas de la nena xinesa assassinada pels seus pares adoptius a Santiago de Compostel¡¤la.

Despr¨¦s de desterrar el relat durant anys, torna la narrativa, i no nom¨¦s amb hist¨°ries d'angoixa existencial. Tamb¨¦ hi ha lloc per a la ironia i l'humor; ho demostra The?Curator, de Shahar Marcus (Braveman Gallery), protagonista d'accions que converteix en v¨ªdeos, un dels quals, Seeds, s'acaba d'incorporar al Macba. Encara que el blanc i negre domina, tamb¨¦ hi ha obres en color suggeridors, com a Sol vermell, de Lois Pati?o (RocioSantaCruz), que reflecteix l'estat meditatiu de l'experi¨¨ncia submarina.

La durada mitjana de les obres ronda els 15 minuts, per¨° la majoria no supera els deu. En l¨ªnia amb la voluntat d'obrir a un col¡¤leccionisme jove un mitj¨¤ que no t¨¦ mercat secundari, per la qual cosa no es presta a l'especulaci¨®, les obres oscil¡¤len entre els 5.000 i 8.000 euros. Curiosament, tant la m¨¦s cara (50.000 euros), un experiment de Derek Kreckler sobre la interacci¨® entre temps, acci¨® i concepte, com la m¨¦s barata (1.800 euros), de Breure & Van Hulzen, es basen en?performances. Un procediment utilitzat per artistes com el cub¨¤ Carlos Martiel (Gilda Lavia): denuncia les morts d'immigrants al Mediterrani tancant-se en una galleda de vidre i deixant-se submergir per les seves aig¨¹es.