L¡¯Advocacia de l¡¯Estat relleva el seu lletrat en la causa del proc¨¦s

El Govern espanyol ha pres una decisi¨® dr¨¤stica per garantir que l'Advocacia de l'Estat, un ¨°rgan que dep¨¨n estrictament de l'Executiu i que per la seva pr¨°pia naturalesa sempre compleix les directrius marcades pel poder pol¨ªtic, mantingui la l¨ªnia de l'acusaci¨® per sedici¨® als l¨ªders independentistes. L'advocada general de l'Estat, Consuelo Castro, ha destitu?t Edmundo Bal com advocat en cap del departament penal i, per tant, responsable de defensar la posici¨® de l'Estat en el judici del proc¨¦s. Bal ja es va enfrontar a Castro perqu¨¨ ell volia elevar l'acusaci¨® contra els dirigents independentistes catalans a rebel¡¤li¨®. Castro ha donat aix¨ª un cop d'autoritat davant de la resist¨¨ncia mostrada pel seu subordinat.

El motiu que al¡¤lega oficialment l'Executiu ¨¦s la p¨¨rdua de confian?a, ja que es tracta d'un c¨¤rrec jer¨¤rquic de designaci¨® del qual pot disposar Castro, que va arribar a la c¨²pula d'aquest organisme al juny, amb la ministra Dolores Delgado. Bal ja havia traslladat que no defensaria en el judici res amb qu¨¨ no estigu¨¦s d'acord segons el seu criteri. Aix¨° ¨¦s, que no donaria suport a cap posici¨® que no fos la seva. Aquest enroc feia inviable la seva continu?tat en un proc¨¦s clau.

El Govern i l'advocada general de l'Estat, un c¨¤rrec de confian?a que participa cada dimecres en la comissi¨® de subsecretaris que prepara el Consell de Ministres, necessiten tenir garanties que l'advocat que participa en el judici segueix amb claredat les seves instruccions. ?s el que fan els 400 advocats de l'Estat que defensen els interessos de l'Administraci¨® general en m¨²ltiples casos i que sempre obeeixen les directrius dels seus superiors.

Situaci¨® in¨¨dita

En aquest cas s'ha produ?t una situaci¨® in¨¨dita. Per la seva naturalesa, a difer¨¨ncia dels fiscals, que tenen una autonomia garantida per la llei, els advocats de l'Estat no s¨®n aut¨°noms, sin¨® defensors d'una part, com ho ¨¦s qualsevol advocat. L'¨²nica difer¨¨ncia ¨¦s que en aquest cas la part, el client, ¨¦s l'Administraci¨®, i en ¨²ltim terme, el seu m¨¤xim exponent, el Govern. Per¨° Bal, d'una manera molt poc usual, es va negar rotundament a secundar les directrius dels seus superiors, especialment de Castro, que ja va ser advocada de l'Estat en casos significatius com el Prestige. Bal insistia a defensar l'acusaci¨® de rebel¡¤li¨® i es negava a signar qualsevol altra.

Aquesta situaci¨® in¨¨dita va provocar una forta tensi¨® que es va resoldre quan Castro es va fer responsable de l'escrit en qu¨¨ s'acusava de malversaci¨® i sedici¨®, i no de rebel¡¤li¨®, els dirigents independentistes catalans a la pres¨®. Nom¨¦s el va signar ella, no el seu subordinat. Bal estava decidit a promoure un escrit, ja redactat, on defensava l'acusaci¨® de rebel¡¤li¨®, la mateixa per la qual va optar la Fiscalia, que finalment va demanar un m¨¤xim de 25 anys davant dels 12 que reclama l'Advocacia de l'Estat. Per¨° Bal no ¨¦s un fiscal i ha d'obeir els seus superiors jer¨¤rquics. La tensi¨® entre Bal i Castro ha anat creixent fins que s'ha pres la decisi¨® definitiva de destituir-lo per evitar que cada pas del judici impliqui una situaci¨® com la que es va viure amb l'escrit d'acusaci¨®.

Al Govern espanyol no acaben d'entendre la pol¨¨mica per aquest assumpte. Tots els clients decideixen la l¨ªnia que segueixen els seus advocats, insisteixen. L'advocacia aporta el criteri t¨¨cnic, els escenaris del que es pot fer jur¨ªdicament i les seves possibles conseq¨¹¨¨ncies, per¨° les decisions les pren l'Executiu en qualsevol cas, expliquen.

Fonts del Govern central recorden que tots els Executius han donat instruccions a l'Advocacia de l'Estat, que ¨¦s per definici¨® un organisme no aut¨°nom. Aquesta vegada, amb m¨¦s rellev¨¤ncia medi¨¤tica i social per tractar-se d'un cas clau, s'ha seguit el mateix procediment de sempre, expliquen, amb la difer¨¨ncia que el m¨¤xim responsable de la secci¨® penal no ha acceptat les regles del joc.

Criteris

No obstant aix¨°, part de la confusi¨® amb aquest tema la va provocar el mateix Executiu, que va arribar a afirmar p¨²blicament en diverses ocasions que l'Advocacia prendria les seves pr¨°pies decisions amb criteris jur¨ªdics i el Govern no s'hi ficaria, cosa que ara en realitat admeten com un contrasentit.

El substitut encara no ha estat designat per¨° l'Executiu no t¨¦ cap dubte que qualsevol altre advocat de l'Estat acatar¨¤ les instruccions dels seus superiors i desenvolupar¨¤ l'acusaci¨® per sedici¨®, que ¨¦s la que defensa el Govern. L'Executiu de S¨¢nchez tampoc veu suficient mantenir-se nom¨¦s en l'acusaci¨® de malversaci¨®, que ¨¦s el que va fer al principi l'Advocacia amb el Govern del PP.

En aquest assumpte, l'Executiu es troba entre dos fronts. D'una banda, l'oposici¨®, que li atribueix obertament una suposada tra?ci¨® per no acusar els l¨ªders del proc¨¦s de rebel¡¤li¨®, una q¨¹esti¨® sobre la qual hi ha un intens debat jur¨ªdic i que, fins i tot, ponents de la reforma del Codi Penal del 1995 com Diego L¨®pez Garrido rebutgen. D'altra banda, els independentistes acusen el Govern espanyol d'haver endurit la posici¨® de l'anterior Executiu, en passar de malversaci¨® a sedici¨®. La decisi¨® no ha agradat del tot a ning¨², per¨° al Govern del PSOE estan conven?uts que l'acusaci¨® de sedici¨® ¨¦s la m¨¦s raonable i pensen seguir endavant, ara amb un nou advocat de l'Estat que segueixi les instruccions jer¨¤rquiques.