Encarna Roca: m¨¦s que ¨²nica

Fa un parell de setmanes, als espectaculars salons del Casino de Madrid, a dos passos de la Puerta del Sol, va tenir lloc el solemne lliurament del Premi Pelayo per a juristes de reconegut prestigi, concedit enguany a la il¡¤lustre civilista Encarna Roca Tr¨ªas.

No es tracta d¡¯un premi m¨¦s, l¡¯han obtingut les figures m¨¦s destacades del m¨®n jur¨ªdic espanyol, entre d¡¯altres, per exemple, Eduardo Garc¨ªa de Enterr¨ªa, Aurelio Men¨¦ndez, Manuel Jim¨¦nez de Parga, Francisco Rubio Llorente, Landelino Lavilla, Miguel Herrero de Mi?¨®n, M? Emilia Casas, Fernando Ledesma, Juan Antonio Ortega, Juan Antonio Xiol, Eduardo Torres Dulce o Antonio Hern¨¢ndez-Gil. La companyia d¡¯assegurances que patrocina el premi designa un jurat que any rere any ha sabut escollir un jurista indiscutit. Aquest any ha estat Encarna Roca.

El lliurament del premi a la professora Roca va reunir centenars de juristes, que no nom¨¦s van omplir el gran sal¨® principal sin¨® diversos d¡¯adjacents des d¡¯on es va poder seguir l¡¯acte per circuits tancats de televisi¨®. Els discursos van tenir un gran nivell, van demostrar que els oradors coneixien a fons l¡¯obra i els altres m¨¨rits de la guardonada, el seu important paper en el m¨®n jur¨ªdic de les ¨²ltimes d¨¨cades, la transcend¨¨ncia dels seus escrits en la doctrina, en la jurisprud¨¨ncia i fins i tot en les lleis, i l¡¯estima i la simpatia general per una personalitat estimada i entranyable.

¡°Quan finalitzi el seu mandat al Tribunal Constitucional, despr¨¦s de vendre la seva casa de Barcelona, ha decidit continuar residint a Madrid¡±

Encarna Roca ha estat catedr¨¤tica de Dret Civil de la Universitat de Barcelona des dels anys setanta. El gran m¨¨rit de Roca en aquells anys de joventut i aprenentatge va ser saber captar que l¡¯entrada en vigor de la Constituci¨® posava en q¨¹esti¨® el dret civil que ella havia apr¨¨s, va ser entendre que la Constituci¨® no nom¨¦s era una llei suprema que regulava els ¨°rgans de l¡¯Estat, sin¨® que tamb¨¦ incidia en les relacions socials entre persones, la mat¨¨ria pr¨°pia del dret privat, de manera eminent del dret civil.

Els drets fonamentals, especialment el dret a la igualtat i els propis de la vida privada, el repartiment de compet¨¨ncies en mat¨¨ria de dret civil entre l¡¯Estat i les comunitats aut¨°nomes, especialment les dotades de dret foral o especial, a m¨¦s d¡¯altres principis i regles constitucionals, van transformar profundament la mat¨¨ria de dret civil. Aix¨° ho va veure de seguida Encarna Roca ¨Ci tamb¨¦ el seu mestre Villavicencio¨C, potser abans que ning¨². I es va posar a treballar des d¡¯aquesta perspectiva conven?uda que el dret nom¨¦s es justifica per ser una ci¨¨ncia pr¨¤ctica encaminada a regular la nostra conviv¨¨ncia conforme al desenvolupament dels principis i regles constitucionals. Va estudiar com el principi d¡¯igualtat transforma la posici¨® de la dona en la societat, com el dret de fam¨ªlia tamb¨¦ quedava modificat, com la vida privada, especialment la intimitat, tamb¨¦ es veia afectada per la Constituci¨®. Un nou dret civil s¡¯il¡¤luminava i la for?a vital i la responsabilitat de Roca van aportar instruments ben fonamentats per contribuir al fet que, tal com ha de ser, la norma modifiqu¨¦s la societat.

En aquesta l¨ªnia, la professora Roca ha estat una pe?a clau, potser la m¨¦s ferma defensora d¡¯aprofitar les possibilitats que oferia la Constituci¨® per aplicar tot aix¨° al dret civil especial de Catalunya. Per aix¨° he dit que no nom¨¦s ha influ?t en la doctrina i en la jurisprud¨¨ncia, sin¨® tamb¨¦ en la llei, en la catalana i tamb¨¦ en l¡¯espanyola, des de la seva posici¨® de membre de la Comissi¨® General de Codificaci¨®. Per seguir en aquesta obstinaci¨®, el 2005 va passar a magistrada del Tribunal Suprem i despr¨¦s del Tribunal Constitucional.

Havent-ho estat tot al m¨®n jur¨ªdic catal¨¤, va afrontar el comprensible mal tr¨¤ngol que el claustre de la Universitat de Girona intent¨¦s desposseir-la del t¨ªtol de doctora honoris causa d¡¯aquella universitat per motius pol¨ªtics mancats de justificaci¨® i impropis d¡¯una seu acad¨¨mica que ha de tenir l¡¯excel¡¤l¨¨ncia en el saber com a m¨¤xima aspiraci¨®. No s¨¦ com va acabar l¡¯assumpte, per¨° quan finalitzi el seu mandat al Tribunal Constitucional, despr¨¦s de vendre la seva casa de Barcelona, ha decidit continuar residint a Madrid.

El savi jurista Antonio Pau, que al Casino de Madrid va glossar ¨¤mpliament la seva vida i la seva obra, la va definir com una persona independent, seriosa, en¨¨rgica, entusiasta i infatigable. ¡°Independent fins i tot d¡¯ella mateixa¡±, va puntualitzar Pau, com ha de ser-ho un bon jurista. I va afegir alguna cosa que la defineix amb sibil¡¤lina exactitud: ¡°Totes les persones s¨®n ¨²niques, evidentment, per¨° tinc la impressi¨® que l¡¯Encarna ho ¨¦s encara m¨¦s¡±.