Catalunya ja ¨¦s Gal¨ªcia

Pluja i m¨¦s pluja fins que Catalunya ha esdevingut una particular Gal¨ªcia mediterr¨¤nia. Els n¨²vols carregats d'aigua continuen acarnissant-se sobre la comunitat, com ha passat durant tot l'any. Tant, que a aquest ritme es pot doblar la mitjana de litres per metre quadrat (mm) que, segons les estacions meteorol¨°giques, es registren anualment a Catalunya. La mitjana ¨¦s de 650 litres i aquest 2018 la xifra ja arriba als 900 litres, la qual cosa l'equipara a una prov¨ªncia tan plujosa com la Corunya. Aix¨ª, no ¨¦s d'estranyar que el 2018 acabi sent, com a m¨ªnim, l'any m¨¦s pluj¨®s des del 1996, segons el Servei Meteorol¨°gic de Catalunya (Meteocat).

¡°I segons com avanci s'haur¨¤ de retrocedir fins als anys setanta¡±, explica Aleix Serra, meteor¨°leg del Meteocat. En algunes zones el 2018 ja ¨¦s l'any m¨¦s pluj¨®s des del 1950, sobretot al Prepirineu i sectors de l'interior. ¡°La precipitaci¨® recollida fins ara supera la mitjana clim¨¤tica del per¨ªode 1961-1990 a pr¨¤cticament totes les estacions de Catalunya, excepte alguns punts de Ponent i de les Terres de l'Ebre¡±, afegeix Serra.

Per estacions, les d'alta muntanya com Espot (2.081 mm), Cad¨ª Nord (1.846 mm) i Lac Redon (1756 mm) encap?alen les xifres. Per¨° aix¨° no ¨¦s cap novetat. ¡°Malgrat que s¨®n valors molt elevats, segurament no s¨®n els m¨¦s destacables¡±, diu Serra en refer¨¨ncia a altres estacions meteorol¨°giques com Bag¨¤ (Bergued¨¤), on enguany han caigut 1.555 mm; Tortell¨¤ (Garrotxa), amb 1.572 mm, i Vic (Osona), que suma 1.116 mm.

A Barcelona, les espectaculars tempestes el¨¨ctriques que van caure a l'estiu tamb¨¦ han vingut seguides despr¨¦s de molta m¨¦s aigua a la tardor. Fins a tal punt que el 2018 va cam¨ª de convertir-se en l'any m¨¦s pluj¨®s a la capital catalana des del 1914, el primer curs en qu¨¨ l'Observatori Fabra va comen?ar a recollir dades. Fins ara ha plogut 974 mm, ¡°per la qual cosa pr¨¤cticament segur que superarem els 982 litres que van caure el 1996 i el 1987¡±, explica el meteor¨°leg de l'observatori Alfons Puertas. Quedar¨¤ per veure si se superen els 1.122 litres que van caure el 1971, l'any m¨¦s pluj¨®s des que hi ha registres. El temps i els n¨²vols ho diran.

Bombers desbordats

Les reiterades precipitacions, que a principis de l'estiu van suposar un gran respir per afrontar la campanya forestal d'incendis, s'han acabat convertint en un aut¨¨ntic maldecap per als serveis d'emerg¨¨ncies. Les conseq¨¹¨¨ncies m¨¦s visibles: desbordaments de torrents i rieres, despreniments de terra i inundacions de cases i garatges per un fenomen meteorol¨°gic que ha anat en augment a mesura que passaven els mesos.

Els bombers, que han passat un estiu tranquil pels pocs incendis, s'han vist desbordats durant aquests mesos de tardor. ¡°No tenim material ni formaci¨® en rescat aqu¨¤tic. Els vehicles, comptats amb pinces. Fa uns dies tornant de Figueres va sortir una roda i un company no es va matar de miracle¡±, explica Antonio del R¨ªo, delegat del sindicat UGT dels Bombers de la Generalitat.

I amb tanta aigua, el territori s'ha ressentit. En un dels episodis que van sacsejar el mes d'octubre es van produir en nom¨¦s un dia fins a 45 despreniments de roca i terra a diferents carreteres catalanes. Els ge¨°legs ho atribueixen a una falta de prevenci¨®. ¡°La pluja no ¨¦s l'¨²nica protagonista, sin¨® un factor m¨¦s. ?s cert que aquest any hi ha m¨¦s despreniments per la quantitat d'aigua acumulada, per¨° tamb¨¦ ¨¦s veritat que Catalunya necessita millorar en mat¨¨ria de prevenci¨®¡±, explica Joan Manuel Vilaplana, membre del Col¡¤legi de Ge¨°legs de Catalunya i de Risknat, un grup d'investigaci¨® sobre riscos naturals a Catalunya de la Universitat de Barcelona.

Alertes per inundacions

De saltar les alarmes a l'inici de l'any per perill de sequera, a patir perqu¨¨ els embassaments no es desbordin. Com el de Danis-Boadella, a l'Alt Empord¨¤, que es va arribar diumenge fins al 93% de la seva capacitat despr¨¦s de les intenses pluges. Les tempestes del cap de setmana passat van causar importants crescudes als rius, com el Dar¨®, que es va arribar a desbordar a diversos punts a la Bisbal d'Empord¨¤; i els rius Ter, Fluvi¨¤, Tordera, Onyar i Mug¨¤, que van provocar inundacions. No va ser m¨¦s que la continuaci¨® de les precipitacions d'un altre mes de r¨¨cord: l'octubre va ser el m¨¦s pluj¨®s de la seva s¨¨rie hist¨°rica des del 1994.

En tot el que va d'any, s'ha activat fins a vuit vegades el pla d'alerta per risc d'inundacions Inuncat. La xifra ¨¦s significativament superior a la del 2017 (quan es va activar en tres ocasions) i el doble que el 2015 i el 2014, anys en qu¨¨ es va activar fins a quatre vegades, respectivament. Per la seva banda, Protecci¨® Civil ha rebut al voltant de 6.300 trucades en els dies amb m¨¦s precipitacions d'octubre i novembre. Nom¨¦s del 14 al 16 d'octubre en va rebre 1.196.