Barcelona, una capital del videojoc constru?da des de baix

Un jove de trets pixelats ha estat segrestat i es desperta en una habitaci¨® en qu¨¨ nom¨¦s hi ha un ordinador. Desorientat, no sap a on anar ni qu¨¨ fer. El jugador, connectat a l¡¯ordinador que hi ha en aquest mateix espai, ¨¦s la seva ¨²nica esperan?a per resoldre els enigmes de la sala i poder-ne sortir. Amb aquesta idea, una esp¨¨cie de escape room a l¡¯inrev¨¦s, I?aki D¨ªaz i Dani Moya, fundadors de l¡¯estudi Appnormals Team, han aconseguit posar a la venda el seu primer gran projecte de videojoc, anomenat Stay.

El videojoc, que tracta sobre l¡¯empatia (el personatge se sent sol si el jugador no interactua amb ell), ha tingut una bona acollida i ha aconseguit vendre unes 15.000 c¨°pies. Per¨° el cam¨ª per convertir en negoci el que tamb¨¦ ¨¦s la seva passi¨® no ha estat f¨¤cil: desenvolupar la idea, buscar un editor, aprendre a explicar el projecte, trobar finan?ament, contractar a personal especialitzat, anar a fires, comen?ar a vendre¡­ Un cam¨ª, en el seu cas, de m¨¦s de tres anys, en el qual els dos creadors han trobat un gran aliat en l¡¯impuls de l¡¯administraci¨® i de les entitats privades.

La Generalitat i l¡¯Ajuntament s¡¯han fixat en una ind¨²stria que creix i creix amb l¡¯empenta de l¡¯inter¨¨s del p¨²blic i la democratitzaci¨® dels videojocs en arribar de forma massiva al m¨°bil. Catalunya, amb 130 empreses constitu?des (i m¨¦s de 40 estudis que ja desenvolupen els seus projectes per b¨¦ que encara no tinguin entitat legal), concentra el 30% de les companyies a Espanya, i gaireb¨¦ la meitat de l¡¯ocupaci¨® i de la facturaci¨®.

El pol d¡¯atracci¨® per a la creaci¨® de videojocs i altres serveis tecnol¨°gics en qu¨¨ s¡¯ha convertit Barcelona ha tingut continu?tat amb l¡¯arribada de les grans tecnol¨°giques a la ciutat. La predilecci¨® de gegants tecnol¨°gics per Barcelona per establir les seves seus (Microsoft, Facebook, Siemens i altres empreses com Nestl¨¦ o Lidl han refor?at les seves divisions digitals a Barcelona) s¡¯explica no nom¨¦s pel cost m¨¦s baix que impliquen les oficines i els salaris, sin¨® tamb¨¦ pel talent local que busquen les multinacionals, per l¡¯efecte de la celebraci¨® del Mobile World Congress i pel cam¨ª que han obert els petits productors.

¡°L¡¯auge del sector dels videojocs s¡¯explica per diversos factors: hi ha talent, hi ha l¡¯impuls de les administracions, hi ha fires especialitzades per desenvolupar una pedrera, els inversors aposten, i hi ha casos d¡¯¨¨xit, un fet imprescindible perqu¨¨ Barcelona pugui arribar a competir, per exemple, amb Berl¨ªn¡±, afirma Miquel Mart¨ª, conseller delegat de Barcelona Tech City, instituci¨® que inclou el Pier01, l'espai on es concentra bona part de les startup de la ciutat. Els casos d¡¯¨¨xit com Social Point o Digital Legends s¡¯afegeixen a l¡¯arribada de grans empreses de videojocs: Ubisoft, el creador d¡¯Assassin¡¯s Creed; King, el pare del superconegut Candy Crush; o empreses com Zeptolab, Riot Games o Scopely que han triat la capital catalana. ¡°A m¨¦s, empreses com Chartboost, sobre publicitat en videojocs, comencen a crear una estructura de serveis que potencien l¡¯ecosistema¡±, afegeix Mart¨ª.

Al voltant d¡¯aquests grans pilars, la Generalitat, l¡¯Ajuntament i entitats privades han constru?t una esp¨¨cie de formiguer d¡¯estudis que es nodreixen de l¡¯inter¨¨s que desperta el sector. ¡°S¨®n persones amb molt de talent i molta passi¨®. Nosaltres els ajudem a saber-se vendre, a fer un pla de negoci¡±, explica Marisol L¨®pez, directora de l¡¯?rea de Cultura Digital de l¡¯Institut Catal¨¤ de les Empreses Culturals, dependent de la Generalitat.

L¨®pez es va trobar a la universitat amb un altre dels grans impulsors del sector, Simon Lee, quan van comen?ar a crear un grau sobre videojocs. Junts, i amb la inversi¨® de Caixa Capital Risc (i, m¨¦s tard, de l¡¯ICUB de Barcelona) van crear GameBCN, un programa d¡¯incubaci¨® i acceleraci¨® d¡¯empreses de videojocs que ja va per la quarta edici¨® i que est¨¤ situat al centre d¡¯investigaci¨® Can¨°drom.

Lee ¨¦s un referent en el sector pel seu treball durant vuit anys com a director de disseny a Digital Legends, una de les grans empreses que, juntament amb Novarama o Social Point, s¡¯han fundat a Barcelona. ¡°Hi ha un ecosistema madur, amb empreses internacionals, locals, de totes les mides, hi ha suport institucional, estudis oficials, fires¡­¡±, detalla Lee a trav¨¦s d¡¯un correu electr¨°nic.

Ind¨²stria cultural

La clau de volta, coincideixen L¨®pez i Lee, ¨¦s aconseguir que alg¨² tan apassionat com un programador de videojocs convenci un inversor. ¡°Els equips, tot i que tenen un acc¨¦s molt r¨¤pid a les eines de desenvolupament, no s¨®n conscients de la import¨¤ncia de saber treballar en equip i de manera eficient, ordenada cap a una data de lliurament, ni tenen presents els temes del negoci, la monetitzaci¨® o el m¨¤rqueting¡±, explica Lee. Tamb¨¦ t¨¦ presents els inversors: ¡°Cal demostrar a la classe inversora que el sector ¨¦s atractiu, per¨° que les regles solen ser una mica diferents a les de les altres startup¡±.

Aquestes regles tenen molt a veure amb les del cinema i les d¡¯altres ind¨²stries creatives: comen?ar a facturar quan ja portes diversos mesos o anys treballant. ?s el cas d¡¯Altered Matter, una empresa de cinc persones que tamb¨¦ van seleccionar al programa de GameBCN. Carles Trivi?o, enginyer que treballava en una empresa de fabricaci¨® de molins de vent, es va passar al m¨®n dels videojocs primer com un hobbie i m¨¦s tard ho va veure com un negoci. L¡¯Etherborn ¨¦s un joc en 3D en qu¨¨ el personatge explora un m¨®n de plataformes i puzles basats en la gravetat: l¡¯estructura modifica la gravetat del personatge i de manera que es pot moure per tots els escenaris.

El joc encara est¨¤ en fase de desenvolupament i fa dos anys que el preparen. ¡°La part visual i est¨¨tica ¨¦s molt important, i, per tant, fa molt de temps que hi treballem per competir amb els grans. Aix¨°, juntament amb el fet de tenir equips petits i poca experi¨¨ncia, t¡¯obliga a necessitar m¨¦s temps i molta promoci¨®¡±, explica. Trivi?o detalla que l¡¯ecosistema barcelon¨ª ha estat clau, no nom¨¦s pel finan?ament que dona el programa d¡¯acceleraci¨®, sin¨® pel fet de treballar amb altres estudis de ben a prop: ¡°Ens ajudem entre tots, no tenim la sensaci¨® d¡¯estar competint, perqu¨¨ el mercat ¨¦s molt gran¡±.