L¡¯unicorn de Nova York

Mira que es poden fer coses a Nova York en lloc d¡¯anar a buscar un unicorn que, a m¨¦s, viu m¨¦s enll¨¤ de Harlem. Vaig desembarcar a la ciutat amb l¡¯agenda secreta de trobar-me per fi amb la llegend¨¤ria criatura que viu a The Cloisters (els Claustres), la filial medieval del Metropolitan (Met), un lloc que sempre se m¡¯havia resistit ja que no queda gaire a m¨¤. Volia contemplar un dels dos unicorns m¨¦s famosos del m¨®n per completar la col¡¤lecci¨®. No pensava que superaria el del Museu de Cluny de Par¨ªs, que est¨¤ amb la famosa i enigm¨¤tica Dama de l¡¯Unicorn, una Mona Lisa medieval, i que ¨¦s una de les imatges que m¨¦s m¡¯emocionen en aquest m¨®n, sense que pugui dir en qu¨¨ consisteix la seva m¨¤gia captivadora. Un remol¨ª de bellesa, sensualitat, colors i misteri que et deixa espiritualment demolit, com si t¡¯hagu¨¦s caigut un llamp a l¡¯¨¤nima. Amb l¡¯antecedent de la dama parisenca, el seu unicorn i el seu desconcertant missatge de ¡°Mon seul desir¡±, l¡¯equ¨ª novaiorqu¨¨s, que est¨¤ sol, sense cap dama, em semblava menys interessant, per¨° em picava la curiositat.

Com que, a m¨¦s, viatjava per veure George R. R. Martin, l¡¯autor de Joc de Trons, amb motiu de la seva novel¡¤la nova, que va plena d¡¯uns altres animals m¨ªtics, els dracs, tot semblava tenir una coher¨¨ncia suggeridora, tot i que vaig descobrir ¡ªres ¨¦s perfecte¡ª que en el vol low cost de Norwegian no et donen ni aigua. La trobada amb Martin va resultar molt emocionant i no nom¨¦s em va suposar una capbussada pr¨¨via en el m¨®n medieval via Ponent i els Set Regnes sin¨®, com que vaig portar, perqu¨¨ me¡¯l sign¨¦s, el meu exemplar atrotinat de la seva novel¡¤la Mort de la llum, una rebolcada sentimental, doncs em vaig retrobar amb aquesta hist¨°ria malenconiosa d¡¯un amor i una ruptura que transcorre en un planeta que es mor en allunyar-se dels seus sols.

L¡¯endem¨¤ al mat¨ª me¡¯n vaig anar als Cloisters, a l¡¯extrem nord de Manhattan, amb un taxista de Bangla Desh amb el qual vaig tenir una conversa apassionant sobre els tigres devoradors d¡¯homes de les Sunderband, per¨° que no tenia ni la m¨¦s m¨ªnima idea d¡¯on era aquest lloc. Vam arribar no s¨¦ com, i jo em vaig llan?ar al museu disposat a donar-me un bany de Medioevo i a divertir-me buscant relacions amb Joc de Trons. Fer-ho no em va costar gens. D¡¯entrada, els Cloisters estan al parc Tryon, que no em negaran que sona molt Lannister. Despr¨¦s vaig veure dins una placa en reconeixement a Alice Tully, que era una cantant d¡¯¨°pera, filantropa i cosina de Katharine Hepburn per¨° el cognom de la qual ¨¦s el mateix de la Casa Tully d¡¯Aguasdulces. M¡¯ho vaig passar d¡¯all¨° m¨¦s b¨¦ contemplant dracs, com el del portal de l¡¯esgl¨¦sia de sant Leonardo al Frigido o l¡¯enorme d¡¯un fresc del monestir benedict¨ª d¡¯Arlanza que sembla arrencat del palau dels Targaryen, tot i que dubto que alg¨² s¡¯hagu¨¦s atrevit a emportar-se¡¯l d¡¯all¨¤. Com ¨¦s sabut, The Cloisters reuneix una espl¨¨ndida col¡¤lecci¨® medieval depredada: entre altres coses, els elements amb els quals s¡¯han reconstru?t els quatre claustres que li donen nom (si els veu Jos¨¦ ?ngel Monta?¨¦s li dona un cobriment de cor), i que va comprar John D. Rockefeller fill un dia que tenia xavalla.

Despr¨¦s d¡¯endarreri tant com vaig poder la cita per augmentar la morbositat, al final em vaig trobar traspassant estremit la Porta de l¡¯Unicorn, un llindar esculpit procedent d¡¯Auvernia, pel qual s¡¯entra a la sala 17, on hi ha la c¨¨lebre criatura llegend¨¤ria. L¡¯unicorn dels Cloisters en realitat s¨®n set que apareixen representats en una s¨¨rie de tapissos (tamb¨¦ set, tot i que en un no n¡¯hi ha i en un altre n¡¯hi ha dos), per¨° l¡¯emblem¨¤tic ¡ªi una de les obres d¡¯art m¨¦s conegudes del m¨®n¡ª ¨¦s el que est¨¤ representat sol, tancat en una closa envoltada de flors i lligat amb una cadena a un arbre, un magraner. Hi ha dubtes i moltes inc¨°gnites sobre qu¨¨ representa la s¨¨rie de tapissos, coneguda com La ca?a de l¡¯unicorn i creats a Brussel¡¤les entre el 1495 i el 1505, gaireb¨¦ al mateix temps que els igualment tan enigm¨¤tics de La dama de l¡¯unicorn (1480?1490) ¡ª els dos grups han estat junts nom¨¦s una vegada, l¡¯hivern del 1973-1974 a Par¨ªs: devia ser una sobredosi de simbolisme i bellesa¡ª.

Els estudiosos (vegeu The unicorn tapestries at the Metropolitan Museum of Art de Adolfo Salvatore Cavallo, 2016) creuen que els tapissos dels Cloisters, que pertanyien als La Rochefoucauld i van estar penjats al castell de Verteuil, que es van salvar pels p¨¨ls de la Revoluci¨® i van cobrir una ¨¨poca la plantaci¨® de patates, en realitat pertanyen a dues s¨¨ries diferents unides i que aborden dos temes diferents: una ca?a m¨ªstica de l¡¯unicorn relacionada amb la Passi¨® de Crist i una altra (molt m¨¦s divertida) que t¨¦ a veure amb l¡¯amor cort¨¨s, en el qual l¡¯unicorn seria l¡¯amant. No s¨¦, jo no soc Panofsky, i l¡¯unicorn, amb la seva banya estranya i salv¨ªfica ¡ªhi ha un a la sala, de narval, que va ser l¡¯animal que m¨¦s va inspirar la creen?a en els unicorns¡ª , ¨¦s un s¨ªmbol complex¨ªssim en el qual es barregen contraris com la virginitat i la fecunditat, i que al¡¤ludeix a conceptes com la llum, all¨° perill¨®s i all¨° incopsable. Per no esmentar que l¡¯ap¨¨ndix frontal ¨¦s m¨¦s f¨¤l¡¤lic que la Trump Tower. Per¨° el que s¨ª que els puc dir ¨¦s que la contemplaci¨® dels tapissos et deixa esmaperdut. ?s una de les experi¨¨ncies art¨ªstiques (i de les altres) m¨¦s impressionants que es pugui tenir. Sens cap mena de dubte, tan emocionant com la de Par¨ªs. Una cosa m¨¤gica, sobrenatural, impregna aquestes obres, et talla la respiraci¨® i et porta al llindar del plor. Tamb¨¦ ¨¦s cert que jo estava en dej¨², a excepci¨® d¡¯unes garapinyades compartides amb el taxista, la qual cosa sens dubte ajuda a patir un brot agut de s¨ªndrome de Stendhal.

Les diferents estampes de la ca?a de l¡¯unicorn, algunes molt cruentes (per¨° alhora molt connotades sexualment), amb l¡¯animal colpejat per les piques dels ca?adors i el nivi cos cobert de ferides sagnants, i ell mateix esbudellant un gos amb la seva extraordin¨¤ria banya, culminen en el tap¨ªs de l¡¯unicorn pres, del que costa apartar els ulls, per la seva capacitat de seducci¨®. La meva impressi¨® subjectiva (si ¨¦s que val per a alguna cosa) ¨¦s que la imatge al¡¤ludeix a una mena de sublimaci¨® de la sensualitat que resol, per la via de lligar-ho curt, els impulsos perillosos, er¨°tics, que representa l¡¯unicorn. Es creu que els tapissos podrien haver estat un regal de casament. L¡¯unicorn simbolitzaria que les vehem¨¨ncies de l¡¯amor cort¨¨s, rom¨¤ntic, queden en lloc segur amb la cadena del matrimoni i l¡¯autosacrifici de la libido. Se¡¯l veu tranquil, a l¡¯animal captiu, en el seu bonic prat de flors. Per¨° jo, que he tret el cap als seus ulls salvatges, no me¡¯n refiaria ni un p¨¨l.