Esto?cisme

Normalment, no caldria, per¨° conv¨¦ aclarir que aquest article no precisa de cap manera l¡¯opini¨® de l¡¯autor quant a les seves opinions pol¨ªtiques personals. Es tracta d¡¯una opini¨® basada en l¡¯observaci¨® de dades.

L¡¯¨²ltima enquesta d¡¯opini¨® del Centre d¡¯Estudis d¡¯Opini¨® (CEO) cridava l¡¯atenci¨® per diverses q¨¹estions, partint de la base que el percentatge de partidaris de la independ¨¨ncia es mant¨¦ estable (47%) i que la forquilla d¡¯escons independentistes se situa entre 70 i 73. El que crida l¡¯atenci¨® ¨¦s la difer¨¨ncia de vots entre Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i el Partit Dem¨°crata Catal¨¤ (PDeCAT), que sembla que est¨¤ creixent sense pressa per¨° sense pausa.

Per a aix¨°, es pot gosar de fer una primera explicaci¨®, i ¨¦s que ERC ¨¦s un partit pol¨ªtic cl¨¤ssic, s¨°lid en la seva estructura i piramidal des del punt de vista del lideratge. I en el camp de la partitocr¨¤cia ¡ªque no agrada a gaireb¨¦ cap ciutad¨¤, per¨° que s¡¯alimenta del fet que, al final, m¨¦s del 70% dels ciutadans voten els partits¡ª, el lideratge sempre ha estat determinant. I aquest lideratge ha de ser unipersonal. All¨° de la ¡°direcci¨® col¡¤legiada¡± i tot aix¨° val en part per a la CUP, que no ¨¦s un partit, com ells mateix diuen, sin¨® un conglomerat de grups i estats d¡¯¨¤nim diversos.

A ERC hi ha un l¨ªder, i es diu Oriol Junqueras, que exerceix aquest lideratge amb un fort carisma, entre els seus per¨° tamb¨¦ m¨¦s enll¨¤. L¡¯essencial ¨¦s l¡¯estil, i l¡¯ess¨¨ncia d¡¯aquest tipus de lideratge ¨¦s determinant en el cas que ens ocupa. A l¡¯altra pota de l¡¯independentisme, qu¨¨ hi ha? Les restes ag¨°niques d¡¯un partit que ja no ho ¨¦s (Converg¨¨ncia); les diverses ¨¤nimes d¡¯un partit que existeix per¨° no n¡¯est¨¤ molt segur (PDeCAT); una cosa que no ¨¦s encara un partit, per¨° no diu el que ¨¦s (La Crida), i diverses, moltes, entitats, consells i comit¨¨s, el Consell de la Rep¨²blica (el senyor Com¨ªn) i una confusi¨® de l¨ªders i lideratges que exemplifica all¨° de ¡°massa gent manant i molt poca gent treballant!¡±.

No hi ha color perqu¨¨, a m¨¦s, entre els ¨²ltims hi ha una confusi¨® de rols notable, una competici¨® pel poder i una notable desorientaci¨® t¨¤ctica i estrat¨¨gica. Tots els intents per alimentar Esquerra (¡°units guanyarem¡±, ¡°units som m¨¦s forts¡±, etc¨¨tera) han fracassat, la qual cosa confirma que ERC ¨¦s un partit i els altres no.

Quant al lideratge, poques vegades s¡¯ha vist una fragmentaci¨® com aquesta en un mateix corrent pol¨ªtic i aix¨° en la hist¨°ria de tots els partits i moviments pol¨ªtics ha acabat sempre malament. Costa de creure que Carles Puigdemont es vegi com a l¨ªder ¨²nic i indiscutible de l¡¯independentisme catal¨¤, costa encara m¨¦s d¡¯entendre qui es creu que ¨¦s Quim Torra. I els Comit¨¦s de Defensa de la Rep¨²blica (CDR) van cada vegada m¨¦s pel seu compte, en el seu moment animats a fer-ho per Torra mateix. Potser tot aix¨° ajudi a entendre que ERC, que ¨¦s un partit cl¨¤ssic amb els defectes i virtuts de tots ells, fa temps que ha ent¨¨s l¡¯essencial: cal

formular de nou els temps per preservar l¡¯horitz¨® finalista, i cal formular-los de nou en termes de t¨¤ctica i d¡¯estrat¨¨gia. Ho fa des del seu mateix criteri.

Hi ha un segon element a tenir en compte. I ¨¦s que Junqueras t¨¦ una manera de ser que ¨¦s determinant en l¡¯estil de lideratge que transmet sense al?ar la veu. ?s un estoic, observin el salt a l¡¯antiguitat que aix¨° representa en termes de manera de ser. L¡¯esto?cisme, que la hist¨°ria de les idees pol¨ªtiques situa en Zen¨® de C¨ªtium, 350 abans de Crist, deixa la seva empremta, segons la majoria d¡¯estudiosos, en Cicer¨®, Cat¨® el Jove, S¨¨neca o Marc Aureli. No hi ha unanimitat en aix¨°, per¨° un s¡¯afegeix als que inclouen S¨°crates en la llista. Qu¨¨ caracteritza els estoics? Sens dubte una considerable dignitat personal en l¡¯acceptaci¨® de les contrarietats de la vida, una certa ren¨²ncia a adjudicar aquestes contrarietats als altres i una clara capacitat de ¡°controlar la ra¨®¡± per a el que t¨¦ de bo la vida (aix¨° sembla f¨¤cil) i per al que t¨¦ de dolent. I aqu¨ª ¨¦s on ens adonem d¡¯aquesta qualitat que coneixem com a dignitat de la persona, per lluny o a prop que un estigui d¡¯un l¨ªder o d¡¯un altre, en aquest cas Junqueras.

?s a dir, el concepte de partit (bastant antic) i el concepte d¡¯esto?cisme (una antigalla, literalment) per entendre el que passa avui dia en la pol¨ªtica catalana.

Pere Vilanova ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica (UB)